Truss o Sunak: els aspirants a primer ministre britànic que topen per la fiscalitat

  • L'actual ministra d'Afers Estrangers encapçala els sondatges, amb la promesa de fer una rebaixa d'imposts generalitzada

VilaWeb
Redacció
30.07.2022 - 21:40

Els diputats conservadors del parlament britànic van elegir l’ex-ministre d’Hisenda Rishi Sunak i la ministra d’Afers Estrangers, Liz Truss, com a candidats a succeir Boris Johnson al capdavant del Partit Conservador.

Els militants votaran per correu durant el mes d’agost i el 5 de setembre s’anunciarà el guanyador. Fins llavors, els dos candidats faran campanya per a convèncer els vora dos-cents mil militants del partit. L’endemà d’anunciar-se el nou cap, Johnson presentarà la renúncia a la reina Elisabet II, que encarregarà de formar govern al nou cap conservador.

Tots dos candidats pertanyen a un corrent semblant dins el partit. Han donat suport, per exemple, a la transferència d’armes a Ucraïna i a la deportació a Ruanda dels immigrants que travessen la Mànega. Tanmateix, sí que tenen diferències evidents en un punt fonamental: la fiscalitat.

El punt de fricció és si s’han de rebaixar els imposts o no. Sunak, ministre d’Hisenda fins el 5 de juliol, alça la bandera de la responsabilitat i diu que no es poden rebaixar fins que no s’hagi controlat la inflació, que no serà aviat. “Hem de passar el deute als nostres fills i néts?”, es demana. En canvi, Truss ha promès de retallar imposts. És una mesura popular entre els militants del partit, però que el seu rival considera “economia de contes de fades”.

Sunak defensa una política més impopular, però assegura que és l’únic dels dos que diu la veritat, una veritat incòmoda. Remarca que les propostes de la seva rival implicarien un forat de 47.000 milions de lliures i que el que s’ha de fer és abaixar imposts en el moment adequat i sense comprometre els serveis públics. L’ex-ministre va promoure durant la pandèmia un conjunt de mesures sense precedents de subvencions i préstecs per salvar empreses i desocupats, però més tard va impulsar polítiques més impopulars, com ara un augment de les cotitzacions de la seguretat social, un punt que Truss ja s’ha afanyat a dir que anul·larà.

Truss creu que ara el país es pot endeutar i començar a retornar els préstecs d’ací a tres anys. Per ella això no seria cap problema, sinó un impuls de l’economia. A més, opta per fer moratòries en l’impost verd sobre la factura per alleugerir –diu– les penúries que tenen les famílies a l’hora de pagar el menjar i l’energia. També vol augmentar la vigilància de la frontera marítima per impedir l’arribada d’emigrants. Sunak comparteix l’enduriment de la política migratòria i proposa un límit de refugiats. Diu encara que els demandants d’asil s’haurien d’allotjar en vaixells en desús que hi ha als ports de tot l’estat i no pas en hotels, perquè considera que això és una despesa molt alta.

Truss té un suport ampli entre els més partidaris del Brexit dur. Tot i que va fer campanya per mantenir-se a la Unió Europea, ara és una de les dirigents més fermes en els intents de desfer els acords que s’apliquen al Nord d’Irlanda. La reforma pot significar una violació del dret internacional i pot desestabilitzar la pau a Irlanda, però ella està convençuda que impulsaria el comerç.

Segons un sondatge de YouGov entre 730 militants del Partit Conservador, el 62% optarien per Truss i el 38% per Sunak. Així i tot, el vot en unes primàries és molt volàtil i els debats seran fonamentals.

Més enllà de les propostes, Sunak ha tingut dificultats d’imatge personal. S’ha sabut que la seva dona, Akshata Murty, reclamava la condició fiscal de “no-domicili” (no-dom), és a dir, no haver de pagar imposts al Regne Unit sobre els ingressos rebuts a fora. Aquesta petició va causar indignació entre la població, oimés tenint en compte que Murty, dissenyadora de moda, és més rica que la reina Elisabet II i tot. Fets com aquest són els que impedeixen que Sunak arribi a un electorat ampli.

Dos ministres de Johnson, però amb un grau de proximitat diferent

Truss és una ferma defensora del primer ministre Boris Johnson i ha dit que no estava d’acord amb la decisió de forçar-ne la dimissió. De fet, es va mantenir al seu costat fins al final i no va dimitir, a diferència de Sunak. Sobre si Johnson formarà part del nou govern, tots dos diuen que no, però amb una contundència diferent. La candidata diu que Johnson no ho vol i que necessita descansar, però que hi tindrà “un paper”. Sunak és més clar: “La resposta, senzilla per a mi, és no.” Tot i marcar distància, hi ha un fet que aproxima Sunak i Johnson: la mala imatge d’haver hagut de pagar una multa policíaca per incompliment de les regles del confinament.

Sunak, d’origen indi, ha tingut un ascens meteòric dins la política britànica. Elegit diputat el 2015, tres anys més tard va entrar en el govern, en un càrrec menor, i divuit mesos més tard ja era secretari en cap del Tresor. Al cap de mig any, el 13 de febrer de 2020, va ser nomenat per Johnson ministre d’Hisenda, arran de la sobtada renúncia de Sajid Javid. Educat al Winchester College, a Oxford i a Stanford, marca clarament totes les caselles tradicionals d’un dirigent conservador.

Truss, en canvi, ha tingut una carrera més llarga. Membre dels liberal-demòcrates abans de passar a formar part dels conservadors, va defensar de romandre a la Unió Europea. Va estudiar en una escola dels suburbis de Leeds, al nord d’Anglaterra, i més tard a Oxford, on es va convertir en una activista liberal-demòcrata. Després de graduar-se, va començar a treballar per a la companyia Shell i alhora es va afiliar al Partit Conservador.

Va esdevenir diputada del sud-oest de Norfolk el 2010 i va estar anys essent diputada rasa, fins que fou nomenada subsecretària parlamentària d’educació. Uns dos anys més tard va esdevenir ministra de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals. Ha tingut tot de càrrecs governamentals, inclòs el de predecessora de Sunak com a secretària en cap del Tresor, i el setembre del 2021 va ser nomenada secretària d’Afers Estrangers.

Amb tan poc temps, quan no falten ni dos anys per a les eleccions generals i a tocar d’una possible recessió, els militants conservadors cercaran el candidat que pugui tenir més possibilitats de vèncer a uns laboristes que ara com ara encapçalen els sondatges. Avui Truss, amb un programa fiscal més encisador, és la més ben situada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any