Les ‘trumpades’ ja ens comencen a afectar a tots

“Si les dades apunten a una retallada, farem una retallada. Si les dades apunten a una pausa, farem una pausa. D’un dia per l’altre, la situació canvia dràsticament.” Són les declaracions de Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), que, ahir, després d’abaixar el tipus de referència al 2,5% va insistir que continuaria decidint “reunió a reunió”. No va voler oferir una orientació més clara sobre l’evolució dels interessos, a causa de “l’elevada incertesa en matèria de política comercial i en l’escena geopolítica”, en referència a la política aranzelària dels Estats Units i a la guerra d’Ucraïna.

En aquest sentit, també va considerar prematur valorar com afectaria la inflació i el creixement, el pla de la Comissió Europea per a augmentar la despesa en defensa de 800.000 milions d’euros; i el pla d’Alemanya per a crear un fons de 500.000 milions d’euros per infrastructures i incrementar la seva despesa en defensa. “L’augment de la despesa en defensa i els plans fiscals d’Alemanya podrien contribuir al creixement europeu”, va assenyalar. Però, tot seguit, va afegir: “Hem de veure com evolucionen aquests plans i quan s’implementen.”

En els comentaris habituals davant la premsa, després de cada reunió de política monetària, ahir Lagarde va fer un compendi global i detallat dels principals esdeveniments que hem viscut aquesta setmana, que ha estat especial per a moltes coses. Evidentment, afecten de ple la seva tasca última de moderar la inflació. Per una banda, la incertesa extrema que crea l’actuació de Trump, amb les seves amenaces constants i amb una política erràtica, d’estira-i-arronsa, que causa confusió entre inversors i polítics. Les amenaces i subsegüents ajornaments amb els aranzels de Mèxic i el Canadà, per exemple, neguitegen un món ja de per si prou complicat. I, per descomptat, el seu posicionament definitiu sobre la guerra d’Ucraïna, que ha obligat a un canvi d’actitud dels països de la UE, respecte de l’armament, i que tindrà conseqüències importants dins i fora de les respectives fronteres.

I tot això ha passat en tan sols una setmana. Però si hagués de triar un dels fets, per la seva importància i la dificultat que comportava, jo em quedaria amb la decisió d’Alemanya de trencar amb el passat immediat i que els dos partits al poder s’hagin posat d’acord per fer una inversió pública molt forta en infrastructures. Els dos principals partits d’Alemanya han posat fi de manera pràctica a la “regla sagrada del deute” que va imposar la senyora Merkel.

I què han aprovat, exactament, amb la intenció que el Bundestag hi voti a favor? Es pot resumir en tres punts. D’una banda, es crea un fons especial de 500.000 milions d’euros per a despesa en infrastructures, que s’aplicarà repartit durant els deu anys vinents i estarà exempt del límit de deute. Però això és tan sols el primer plat. La qüestió més important és que, a partir d’ara, totes les despeses en defensa superiors a l’1% del PIB quedaran exemptes del límit del deute. No cal dir que, amb aquest punt, el fre a l’endeutament perd pràcticament tota la seva força vinculant. Però això no és tot, d’ara endavant els länders també quedaran alliberats del fre de deute. No cal dir que aquests passos significaran un estímul espectacular per a l’activitat de l’ensopida economia alemanya. La borsa de Frankfurt va reaccionar amb un augment del 3,5%% el dia de la decisió.

Ja sabem que la por del deute és atàvica a Alemanya, per motius històrics, però el seu pes actual, al voltant del 60% del PIB, sembla prou contingut. Pensem que a França, per exemple, supera el 100%, la qual cosa vol dir que té camí per córrer, en aquest sentit.

Per altra banda, com més va hi ha més economistes alemanys que creuen que és urgent que el govern inverteixi més. Aquesta és l’única manera d’enfortir el potencial de creixement a llarg termini. En el curt termini, com més es financin les inversions mitjançant deute, més gran serà l’estímul per a l’economia. Perquè si el govern decidís de retallar la despesa en altres àrees, segons l’ortodòxia, això desacceleraria l’economia. Per això, molts economistes veuen avantatges econòmics generals en les despeses especials finançades amb deute.

Els analistes de Goldman Sachs, per exemple, estimen que el paquet fiscal d’Alemanya elevarà el PIB del país de 0,5 punts percentuals, fins a l’1,5% anual a partir del 2026. “Com a referència, un impuls del 0,4% anual en el creixement del PIB de la zona euro podria traduir-se en un augment de 2-3 punts percentuals anual en els beneficis empresarials”, precisen.

Però la principal transcendència global la té, sense dubte, l’acord a què han arribat els caps d’estat i de govern de la Unió Europea aquest dijous a Brussel·les (han menystingut la negativa de l’hongarès Orban) per a augmentar la producció i l’adquisició de material militar, que inclou l’emissió de deute comú i l’eliminació de restriccions a la despesa en armament. Segons la Comissió Europea, l’objectiu és mobilitzar fins a 800.000 milions d’euros els quatre anys vinents, tot combinant recursos de cada estat (650.000 milions) i finançament comunitari (150.000 milions d’endeutament conjunt). El president del Consell Europeu, Antonio Costa, va dir que Europa havia “d’invertir en capacitats militars de manera més ràpida i coordinada”. La iniciativa representa un tomb dràstic en la política que havia seguit fins ara el bloc, que històricament ha depès de l’OTAN, en aquest aspecte.

Per cert, cal dir que el to de la declaració d’ahir és dur. Diu: “La Unió Europea continua compromesa, en coordinació amb socis i aliats d’idees afins, a proporcionar més suport polític, financer, econòmic, humanitari, militar i diplomàtic a Ucraïna i al seu poble, i a intensificar la pressió sobre Rússia, fins i tot mitjançant noves sancions i reforçant l’aplicació de les mesures existents, amb la finalitat d’afeblir la seva capacitat per a continuar lliurant la seva guerra d’agressió.”

Recordem que dilluns passat, en la preparació de la cimera, Von der Leyen ja va assenyalar que aquest fons també serviria per a comprar armament per a Ucraïna, quan tan sols feia unes hores que Donald Trump havia congelat l’ajuda destinada a Kíiv. Un altre dels principals punts, ja conegut perquè la presidenta ho havia anunciat feia setmanes, és l’activació de la clàusula nacional, anomenada, “de fuita”, que permetrà un augment de la despesa en defensa, encara que això faci que s’activi el procediment de dèficit excessiu contra els estats membres que incompleixin les regles fiscals de la Unió Europea per la seva inversió militar.

I queda el tercer aspecte important de la setmana, que és la baixada de tipus (-0,25 punts percentuals) del BCE, dins allò que era previst. Però la majoria d’analistes consideren que es podria entrar en una zona de pausa temporal. El fet és que el BCE ha rebaixat per sisena vegada els seus tipus d’ençà del juny, però de la seva nota oficial es dedueix que aquesta política va arribant a la seva fi, que la inflació tendeix a estabilitzar-se i que l’economia continua tenint creixents consideracions geopolítiques. El canvi de semàntica del comunicat oficial alimenta les especulacions segons les quals els membres del consell de govern ara consideraran, probablement, una pausa en les pròximes baixades de tipus, convençuts que l’objectiu d’inflació del 2% ja és a l’abast.

Recordem que el BCE, a més de decidir sobre els tipus d’interès, ahir també va presentar un nou quadre macroeconòmic per a la zona euro d’enguany. El resultat és una revisió a l’alça de la inflació i una rebaixa del creixement de l’economia. Ara preveu una inflació general mitjana del 2,3% enguany. “La revisió a l’alça de la inflació general per al 2025 reflecteix una dinàmica més sòlida dels preus de l’energia”, expliquen. A més, ha tornat a revisar a la baixa les seves projeccions de creixement: al 0,9% per al 2025, atès que “l’economia enfronta desafiaments continus en les exportacions”, asseguren.

Com ens afectarà tot plegat a nosaltres? Caldrà veure com s’aplica la nova directriu europea a l’estat espanyol i com ens toca de retruc. És evident és que l’estat espanyol és el que destina menys diners a l’armament, dins la zona euro, la qual cosa vol dir que, si hi hem de destinat un parell de punts, o més, del PIB, o s’engrandirà el deute o hi haurà retallades en aspectes del benestar de la població. O totes dues coses. Però no ens esverem abans d’hora. Ara com ara, pendents de les decisions de Trump, tal com va tot, el futur és demà.