06.02.2025 - 21:40
The Washington Post · Adam Taylor i Louisa Loveluck
La proposta del president dels Estats Units, Donald Trump, de “prendre el control” de Gaza i desplaçar els palestins que hi viuen a uns altres territoris ha fet saltar les alarmes a l’ONU i més organitzacions internacionals, que s’han afanyat a alertar que el pla violaria de manera flagrant la legislació internacional.
“Qualsevol desplaçament forçós de persones equival, a efectes pràctics, a una neteja ètnica”, deia abans-d’ahir a la premsa Stéphane Dujarric, portaveu de l’ONU.
En declaracions en una conferència de premsa amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, Trump va defensar dimarts que els Estats Units havien d’adoptar una “visió a llarg termini” sobre “la propietat” de Gaza, i va proposar de traslladar-ne els residents a “les terres bones, fresques i boniques” d’un altre país amb el pretext d’emprendre la reconstrucció del territori sota la custòdia del govern nord-americà. Trump no va especificar si la proposta preveia el trasllat forçós dels 2,2 milions de palestins que viuen a Gaza, molts dels quals ja han anunciat que no se n’aniran voluntàriament de l’enclavament –ni tan sols després de gairebé setze mesos de guerra i destrucció.
Què s’entén per “neteja ètnica”?
L’acte de desplaçar civils per la força és prohibit segons les Convencions de Ginebra, els textos fundacionals del dret internacional humanitari que estipulen com s’han de tractar els civils durant conflictes armats.
Les Convencions de Ginebra originals, que daten del 1949, estipulen que els “trasllats forçosos en massa” de civils “són prohibits, sigui quin en sigui el motiu”. El 1977, els protocols es van actualitzar, i s’hi va afegir la següent clàusula: “No es forçarà els civils a abandonar el seu territori per motius relacionats amb el conflicte.”
El text de les convencions preveu algunes excepcions a aquesta norma. Les potències ocupants, per exemple, poden ordenar als civils que es desplacin si la seva seguretat perilla, o si hi ha motius de pes, militarment parlant, perquè es desplacin. Les Convencions de Ginebra originals estipulen que els civils no han de ser traslladats mai fora del seu territori, tret dels casos en què qualsevol altra opció sigui “inviable”.
Tant els Estats Units com Israel són signants de les convencions.
El concepte de “neteja ètnica” es va començar a fer servir en la premsa internacional als anys noranta, originalment com a terme per a designar els casos de desplaçament en massa que havien tingut lloc durant la caiguda de Iugoslàvia. El 1993, un grup d’experts de l’ONU va definir formalment el terme com “la pràctica de convertir una zona en ètnicament homogènia mitjançant l’ús de la força o la coacció per expulsar-ne persones de determinats grups”.
La neteja ètnica no és, estrictament parlant, un delicte específic en el dret internacional. Però els experts coincideixen que, en general, els actes que s’engloben en el concepte de “neteja ètnica” són considerats delicte en la legislació internacional.
En una carta publicada el 1993 sobre el cas específic de Iugoslàvia, els experts de l’ONU van afirmar que la neteja ètnica era contrària al dret internacional, i que els actes de neteja ètnica podien constituir crims de guerra.
Com s’aplica la legislació internacional sobre neteja ètnica?
Marc Weller, professor titular de dret internacional a la Universitat de Cambridge, afirma que el desplaçament forçós es considera un crim contra la humanitat i que, en aquests moments, el Tribunal Penal Internacional (TPI) investiga un cas que tracta, precisament, la qüestió del desplaçament forçós.
“El Tribunal Penal Internacional de l’Haia investiga la junta militar de Myanmar exactament per aquest presumpte delicte contra el poble rohingya, gran part del qual ha estat obligat forçosament a desplaçar-se cap al país veí de Bangladeix”, explica.
Ni els Estats Units ni Israel són signataris de l’Estatut de Roma, l’acord internacional que va donar lloc a la creació del TPI, que preveu l’empresonament de persones per crims contra la legislació internacional –com ara, el genocidi, els crims de lesa humanitat i els crims de guerra. No obstant això, els territoris palestins es van adherir al TPI l’any 2015, un fet que el tribunal considera que li atorga jurisdicció sobre qualsevol delicte comès allà, fins i tot, a Gaza.
L’any passat, el TPI va emetre ordres de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i Yoav Gallant, ex-ministre de Defensa d’Israel, i també contra uns quants dirigents d’Hamàs. L’ordre exigia als cent vint-i-cinc països que formaven part de l’Estatut de Roma que fessin les detencions si els era possible: per exemple, en cas que algun dels afectats per les ordres trepitgés el seu territori.
Durant el seu primer mandat com a president dels Estats Units, el govern de Trump va imposar sancions selectives contra alguns dels alts càrrecs del tribunal.
Els delictes de dret internacional poden ser jutjats tant en l’àmbit nacional com en l’àmbit internacional. El màxim tribunal de l’ONU, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) dirimeix disputes jurídiques internacionals entre estats, però els governs tenen la potestat de rebutjar-ne les decisions. Ara, el TIJ no jutja crims de guerra. El Consell de Seguretat de l’ONU pot votar per fer complir les sentències del tribunal, però aquest compliment sempre romandrà subjecte al vet dels cinc membres permanents del consell: el Regne Unit, la Xina, França, Rússia i els Estats Units.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
