21.01.2025 - 12:07
|
Actualització: 21.01.2025 - 13:24
Ni tan sols els compromisos de la cerimònia de presa de possessió han impedit a Donald Trump de posar fil a l’agulla. Poques hores després de jurar el càrrec com a president, ha signat un seguit d’ordres executives que refermen el rumb profundament reaccionari traçat en el discurs d’inauguració i que fan presagiar una legislatura tant o més polèmica que la seva primera etapa a la Casa Blanca.
De desplegar militars a la frontera a retirar els Estats Units de l’Acord de París, passant per indultar els insurrectes del 6 de gener de 2021 o rebatejar el golf de Mèxic com a “golf d’Amèrica”, aquestes són les mesures més sonades de les primeres hores de la presidència de Trump.
Retirada de l’Acord de París i de l’OMS
Tal com havia promès en la campanya, i com ja va fer en la primera legislatura, Trump ha adreçat una carta a les Nacions Unides per retirar els Estats Units de l’Acord de París, el tractat internacional de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. També ha signat un decret per a la retirada dels Estats Units de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tot al·ludint –ha dit– “als errors en la gestió de la pandèmia de la covid-19 que va començar a Wuhan, a la Xina” i a “la incapacitat per a garantir la independència de la influència indeguda dels seus estats membres”. “Carai, aquesta és grossa!”, ha comentat Trump a un dels seus assistents mentre signava el decret.
Fi de la ciutadania per als fills d’immigrants irregulars
Com ja havia insinuat, Trump ha signat una ordre que estipula que el govern dels Estats Units deixarà de reconèixer com a ciutadans les persones nascudes als Estats Units amb pares en situació irregular, com també amb pares amb visats de treball temporal, d’estudiant i de turista. La catorzena esmena de la constitució dels Estats Units garanteix la ciutadania a “totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units, i que siguin subjectes a la seva jurisdicció”, amb independència de si els seus pares són ciutadans nord-americans o no. L’ordre de Trump, tanmateix, exclou d’aquesta jurisdicció els fills de pares en situació irregular o amb autorització temporal de residència, una reinterpretació que els experts consideren jurídicament qüestionable i que ben segur que serà impugnada als tribunals.
Enduriment de la política immigratòria
Un dels primers actes com a president de Trump, que ha promès reiteradament de deportar “en massa” els més d’onze milions de persones que es calcula que resideixen en situació irregular als Estats Units, ha estat signar un reguitzell de mesures que han endurit significativament la política migratòria del país. El magnat ha ordenat el final de la construcció de la muralla fronterera amb Mèxic i ha restaurat la llei, abolida pel govern de Biden, que obliga els sol·licitants d’asil de la frontera sud a esperar a Mèxic –no pas als Estats Units– mentre es resol el cas.
Trump també ha ordenat al seu secretari de Defensa que traci un pla per a “segellar les fronteres” i aturar “la immigració en massa”, tot instruint l’exèrcit nord-americà a ajudar la resta d’agències del govern en qüestions relatives a “la detenció i transportació [d’emigrants] i més serveis logístics” a la frontera sud.
El nou president també ha suspès indefinidament l’acolliment de refugiats estrangers, incloent-hi els refugiats provinents de zones de guerra, com ja va fer durant el seu primer mandat, i ha declarat els càrtels mexicans com a organitzacions terroristes, un pas previ imprescindible per a una hipotètica intervenció militar en territori mexicà. Poques hores abans, en el primer discurs com a president, Trump havia promès de declarar una “emergència nacional” a la frontera sud. “Tota l’entrada d’il·legals serà aturada de manera immediata, i encetarem el procés de retornar milions i milions d’estrangers il·legals al lloc d’on van venir”, resumí.
Indult “complet i incondicional” als insurrectes del 6 de gener
Tot i que Trump no havia amagat mai la intenció d’amnistiar els condemnats per la insurrecció del 6 de gener de 2021 –a qui ara i adés ha anomenat “ostatges”–, pocs es devien imaginar que la clemència s’estendria als condemnats de delictes violents, incloent-hi els condemnats per agressió a agents de policia i conspiració sediciosa. L’ordre executiva del president concedeix un “indult complet i incondicional” als prop de 1.500 acusats per delictes vinculats a la insurrecció –llevat de catorze membres de milícies d’extrema dreta, a qui ha commutat les condemnes.
Trump també ha ordenat que la justícia nord-americana retiri tota acusació pendent relacionada amb la insurrecció, que l’FBI classificà d’acte de terrorisme domèstic. “Esperem que surtin [de la presó] aquesta mateixa nit”, ha dit Trump durant la signatura de l’ordre.
Canviar el nom del golf de Mèxic per “golf d’Amèrica”
Prometent de “retre homenatge a la grandesa americana”, Trump ha ordenat canvis radicals al nomenclàtor dels Estats Units. Concretament, ha ordenat de canviar el nom del golf de Mèxic per “golf d’Amèrica” –una denominació sense fonament històric, i que no s’empra ni a la regió ni internacionalment– en tots els mapes i documents oficials. També ha ordenat de restaurar l’antiga denominació oficial de la muntanya més alta dels Estats Units, situada a l’estat d’Alaska. La muntanya es deia oficialment McKinley, el nom que li van posar els colons nord-americans a final del segle XIX. Però el 2015 Barack Obama consagrà com a oficial la denominació Denali, amb què els indígenes de la zona l’han coneguda durant segles. A l’ordre, Trump titlla el canvi “d’ofensa a la vida, èxits i sacrificis de McKinley”, el president dels Estats Units que inspirà el primer nom oficial de la muntanya.
Revocació de les ordres executives de Biden
Trump ha encetat la legislatura tot revocant ni més ni menys que setanta-vuit ordres executives signades pel seu predecessor, Joe Biden. La llista de mesures revocades abracen tota mena d’àmbits, de la discriminació de gènere a la política exterior, però posen en relleu el caràcter radical de l’agenda política del president. Trump ha ordenat de revocar l’ordre que prohibia a les agències governamentals de discriminar treballadors per raó de la identitat de gènere o orientació sexual, l’ordre que permetia a les persones transgènere de servir com a soldats a l’exèrcit, l’ordre que imposava sancions contra els colons israelians en assentaments il·legals a Cisjordània o bé l’ordre per a reduir el cost dels medicaments, entre desenes més.
Fi de la “censura governamental”
Trump també ha ordenat d’aturar les campanyes del govern contra la difusió d’informació falsa, que considera “censura governamental”. “Sota el pretext de combatre la ‘desinformació’, el govern federal ha infringit durant anys els drets d’expressió dels ciutadans nord-americans arreu dels Estats Units per fer prevaler la visió del govern sobre qüestions de debat públic”, diu el text de l’ordre. La decisió posa en qüestió les iniciatives amb què el govern dels Estats Units havia provat de combatre durant anys, en col·laboració amb les plataformes tecnològiques, la difusió d’informació falsa a les xarxes, una de les grans obsessions del moviment conservador nord-americà.
Moratòria a la prohibició de l’ús de TikTok
Com ja va avançar diumenge, el dia en què havia d’entrar en vigor, Trump ha indicat al seu govern que congeli la prohibició de l’ús de TikTok als Estats Units durant un període de setanta-cinc dies. La llei de prohibició de l’aplicació, aprovada al congrés amb suport de demòcrates i republicans i ratificada per Biden, concedia a la plataforma un termini que acabava diumenge passat, 19 de gener, per a vendre l’aplicació a un comprador nord-americà –o d’un país considerat aliat– com a condició per a evitar de ser prohibida als Estats Units i retirada de les botigues d’aplicacions. Trump, que durant el seu primer mandat com a president també demanà de prohibir TikTok al país, explicà dilluns a la premsa que havia canviat de posició després de “començar a fer-la servir”. El futur de l’aplicació als Estats Units, tanmateix, continua essent una incògnita, atès el recel de l’empresa propietària a vendre-la a inversors estrangers.
Fi del teletreball dels funcionaris
En el seu dia al càrrec, el president també ha aprofitat l’avinentesa per intervenir en una faceta molt específica del règim laboral d’alguns treballadors públics: l’opció d’acollir-se al teletreball. Una de les ordres signades per Trump demana de “fer tots els passos necessaris per a posar fi als acords de teletreball i per a requerir als treballadors [públics] que tornin a treballar de manera presencial a temps complet”. El president també ha ordenat d’aturar la contractació de nous treballadors públics, una directiva que no inclou l’exèrcit ni tampoc qualsevol lloc de feina en l’administració pública que tingui a veure amb “el control migratori, la seguretat nacional i l’ordre públic”.