21.01.2025 - 03:10
|
Actualització: 21.01.2025 - 13:36
Donald Trump ha signat al despatx oval de la Casa Blanca una proclamació que concedeix un “indult complet i incondicional” a tothom “condemnat per delictes relacionats amb els esdeveniments que van tenir lloc al Capitoli dels Estats Units el 6 de gener de 2021”, tret de nou membres dels Oath Keepers i cinc membres dels Proud Boys, a qui ha commutat les condemnes.
La decisió de Trump implica que tots aquells processats pel Departament de Justícia –dels conspiradors empresonats per conspiració sediciosa i els culpables d’agredir agents de policia fins als qui simplement van entrar sense permís en zones restringides el 6 de gener de 2021–aviat seran alliberats si encara estaven sota custòdia federal.
A més, Trump ha ordenat al seu fiscal general que asseguri que aquells que “actualment són a la presó siguin alliberats immediatament”. També li ha ordenat que intenti que es retirin totes les acusacions pendents contra els acusats per aquells fets.
Extrema dreta de Proud Boys
Enrique Tarrio, cap del grup d’extrema dreta Proud Boys, és un dels gairebé 1.600 acusats pels fets del 6 de gener que han estat indultats o a qui s’han commutat les condemnes en aquestes primeres hores de Trump com a president dels Estats Units. La família ha explicat que espera que Tarrio arribi a Miami aquesta tarda. Quatre dirigents dels Proud Boys, condemnats per conspiració sediciosa són entre els centenars d’assaltants del Capitoli que han restat en llibertat gràcies als indults i commutacions signats pel nou president dels EUA.
Tarrio, que encapçalava el grup ultradretà durant l’assalt al Capitoli ara fa quatre anys, havia estat condemnat a vint-i-dos anys de presó, la pena més llarga imposada a qualsevol acusat pels fets. Ha estat indultat. Als seus coacusats, Zachary Rehl, Joseph Biggs i Ethan Nordean, condemnats a 15 anys, 17 i 18, respectivament, també els han commutat les condemnes i han estat alliberats.
Més commutacions
Trump ha signat 14 commutacions de condemna i ha concedit indults generals a tots els condemnats. En total, prop de 1.580 persones van ser encausades per delictes relacionats amb l’assalt.
A Stewart Rhodes, fundador dels Oath Keepers, un altre dels grups extremistes que donen suport a Donald Trump i també condemnat per conspiració sediciosa, li han commutat la pena i serà alliberat.
Com a primera acció presidencial, l’indult en massa dels assaltants del Capitoli ha estat un gest profundament simbòlic i que ha anat molt més enllà que no es preveia.
S’havia especulat que Trump signaria un perdó multitudinari, però que no afectaria els qui els tribunals havien condemnat per actes de violència. Tanmateix, Trump ha ordenat l’alliberament de tothom i la fi de les investigacions sobre els fets de fa quatre anys.
Aquesta acció implica una declaració extraordinària sobre un dels capítols més divisoris de la història recent dels Estats Units. Aquests darrers dies, el vice-president, JD Vance; la candidata a fiscal general, Pam Bondi; i legisladors com el senador Thom Tillis (R-Carolina del Nord) havien condemnat amb fermesa els manifestants que van atacar la policia.
Fins i tot a final de novembre, Trump havia declarat a la revista Time que no aplicaria un tractament generalitzat: “Ho faré cas per cas, i si no van ser violents, crec que ja han estat castigats molt durament.”
Tanmateix, sectors clau de la seva base de suport han deixat clar que volen que es perdoni tothom acusat per l’assalt. Joey Mannarino, un presentador de pòdcasts amb una gran audiència a les xarxes socials, demana que els acusats siguin també honorats. “Els del 6 de gener no tan sols haurien de ser indultats amb un indult general, sinó que haurien de rebre les medalles presidencials de la Llibertat per haver-se alçat quan el país necessitava lluitadors més que mai”, va escriure Mannarino fa poc a X. “Sí, també els violents.”
Fa quatre anys, el 6 de gener de 2021, milers de seguidors de Trump, instigats per teories conspiratives sobre el resultat de les eleccions del 2020, van anar a Washington DC i van assaltar el Capitoli per impedir el traspàs pacífic del poder. Les escenes violentes d’aquell dia van culminar amb cinc morts i més de 140 policies ferits per la gent que ara ha estat alliberada.
L’FBI va classificar l’assalt al Capitoli d’acte de terrorisme domèstic, i el Departament de Justícia ha dedicat aquests darrers anys a intentar de processar els responsables, en una tasca titànica i costosa. Prop de 1.600 persones han estat acusades de delictes federals en relació amb l’assalt i processades. Ara totes han restat en llibertat.
