The Washington Post · Bill Barrow (The Associated Press)

Fa temps que Lleó XIV –un papa estudiós i de posat afable– i Donald Trump –un dirigent polític bel·licós i combatiu– semblaven destinats a tenir enganxades. Després de mesos de tensió soterrada, la guerra de l’Iran ha fet miques la relació entre ambdós dirigents, que s’han encarat públicament per les discrepàncies sobre el conflicte i les repercussions que se’n puguin derivar.

A les xarxes, Trump ha qualificat Lleó de “feble” i d’ostatge de “l’esquerra radical”, suggerint també que el papa –inexplicablement– deu el càrrec al president nord-americà. El papa ha qualificat les amenaces de Trump contra l’Iran de “veritablement inacceptables” i ha recordat als fidels catòlics els texts bíblics i la doctrina de l’Església sobre la guerra i la pau, tot refusant que les seves crítiques contra la guerra de l’Iran tinguin cap relació amb Trump.

“No em fa por el govern de Trump –va dir Lleó dilluns mentre anava cap a l’Àfrica–, ni tampoc em fa por difondre als quatre vents el missatge de l’Evangeli: és per això que treballa l’Església.”

Es tracta d’una disputa que implica dos dels càrrecs més influents del planeta, en mans de nord-americans per primera volta. Així és com el papa i Trump han arribat a aquest punt.

Robert Prevost, un bisbe sense pèls a la llengua

Quan Rússia va envair Ucraïna el 2022, el futur papa era bisbe al Perú. Prevost no va dubtar ni un segon a culpar-ne Rússia: en declaracions al programa televisiu Expresión Semanal, Prevost va descriure la guerra com una “invasió imperialista, amb la qual Rússia prova de conquerir territori per raons de poder, atesa la situació estratègica d’Ucraïna”.

A començament del 2025, l’aleshores cardenal Prevost va compartir a les xarxes socials un article periodístic que criticava JD Vance, vice-president dels EUA i catòlic convers, per haver provat de justificar la política immigratòria de Trump apel·lant a la doctrina cristiana: argumentava que el cristianisme jerarquitzava l’amor pels altres i prioritzava la cura de la família i els veïns a la cura dels estrangers. “JD Vance s’equivoca: Jesús no ens demana que classifiquem el nostre amor pels altres”, deia el titular que va compartir el futur papa.

Els bisbes catòlics solen fer declaracions als mitjans de comunicació del seu entorn, tot i que el nivell de detall amb què solen abordar qüestions d’actualitat varia enormement. Molts es limiten a fer declaracions generals sobre la doctrina i els valors de l’Església, tot evitant d’entrar en conflicte amb polítics concrets. Les declaracions del papa actual com a bisbe al Perú, tanmateix, evidencien que Lleó es manté al corrent de l’actualitat internacional i que no es mossega la llengua a l’hora de criticar qui toqui criticar.

Compromès amb la pau

“Que la pau sigui amb vosaltres… Fou la primera salutació de Crist ressuscitat, el Bon Pastor que va donar la seva vida pel ramat de Déu.” Aquestes paraules, pronunciades del balcó de Sant Pere estant, van ser les primeres de Lleó com a papa.

Quan va tornar a la lògia per a la seva primera benedicció dominical, va parlar sense embuts de la guerra d’Ucraïna i de Gaza, dos conflictes que va denunciar com “una Tercera Guerra Mundial a trossos”. El dilluns següent, Lleó va començar una audiència amb periodistes tot citant Jesús: “Al sermó de la muntanya, Jesús va proclamar: ‘Benaurats siguin els pacificadors’.”

Lleó va emfasitzar la importància de la pau per a Jesús d’ençà dels primers compassos del seu mandat. La qüestió de la pau, de fet, ha estat un dels eixos centrals del seu papat. Esmentant Ucraïna, Rússia, Israel i Palestina, el papa va refermar la voluntat d’anar més enllà de la teoria i d’aplicar la doctrina de l’Església als grans conflictes del planeta.

Parlar en nom de l’Església

En la presentació al món a la plaça de Sant Pere, Lleó va començar parlant en italià i tot seguit va canviar al castellà per adreçar-se als catòlics del Perú, el país on va servir com a bisbe durant anys. La primera benedicció dominical de Lleó fou en italià, com també la primera conferència de premsa. En conferències de premsa posteriors, Lleó sovint ha començat parlant en italià abans de passar a l’anglès.

El llatí i l’italià són les llengües oficials del Vaticà, per la qual cosa no és estrany que Lleo prefereixi fer servir la llengua local. Sigui com sigui, el fet de prioritzar l’italià i el castellà a l’anglès, la seva primera llengua, és una tria deliberada, que en remarca l’estatus com a cap d’una institució mundial amb 1.400 milions de fidels.

“Crec que no vol ésser percebut purament com un nord-americà o com algú que fonamenti la seva autoritat en el fet de ser nord-americà”, explica William Barbieri, professor de la Universitat Catòlica d’Amèrica, als Estats Units: “Vol parlar en nom de l’Església.”

Un abisme creixent

Les amenaces de Trump contra l’Iran van coincidir amb la Pasqua, l’època de l’any en què els cristians celebren la resurrecció de Jesús. Lleó va aprofitar el missatge del Diumenge de Rams per a posar en relleu la figura de Jesús com a “rei de la pau”. Va afirmar: “Déu no escolta les oracions dels qui fan la guerra, sinó que les refusa tot dient: ‘Per molt que reseu, no us escoltaré: teniu les mans tacades de sang’.”

Trump va rebre uns quants dirigents religiosos de tarannà conservador a la Casa Blanca per Pasqua. La seva assessora espiritual, Paula White, no va dubtar a comparar el president dels EUA amb Jesús, tot assegurant que eren figures perseguides que es van sobreposar als enemics.

En declaracions a la premsa per Setmana Santa, Lleó es va referir directament a Trump per primera volta dient que confiava que el president trobaria una “via de sortida” a la guerra de l’Iran. El Diumenge de Resurrecció, Trump va amenaçar de bombardar les infrastructures civils iranianes i va prometre “d’eradicar una civilització sencera”. Lleó va qualificar l’amenaça de “veritablement inacceptable”. La distància ideològica entre tots dos, afegida a la gravetat de la guerra, ha desbaratat la pretensió que Trump i el papa podrien evitar una confrontació directa.

El papa, un rival polític segons Trump

En la publicació de diumenge passat en què va descriure Lleó com a “feble”, Trump hi afegia: “No vull un papa que critiqui el president dels Estats Units perquè faig exactament allò per què em van elegir, PER MAJORIA ACLAPARADORA” (la victòria de Trump a les eleccions del 2024 no va ser aclaparadora en cap sentit de la paraula). A la publicació, Trump també instava Lleó a “centrar-se a ser un gran papa, no pas un polític”.

Lleó li va respondre que no era un polític i que no pretenia d’actuar com a tal: “Crec que això no és entendre el missatge de l’Evangeli”, va dir Lleó a The Associated Press. “I lamento sentir dir això, però persistiré en allò que crec que és la missió de l’Església al món actual.”

La picabaralla entre Trump i Lleó és poc habitual al Vaticà, atès que els papes solen evitar de referir-se explícitament a polítics laics a l’hora de fer declaracions. També és inusual per a Trump, per molt avesat que estigui a atacar tothom qui percebi com un enemic seu: el papa, al contrari de la gran majoria dels seus rivals polítics, és algú que difícilment pagarà cap cost per encarar-se al president dels Estats Units.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb