21.01.2025 - 21:40
The Washington Post · Cleve R. Wootson Jr.
Tan sols dues hores després de jurar el càrrec, el president dels Estats Units, Donald Trump, es va asseure al Despatx Oval per signar gairebé un centenar de decrets, en un exercici històric del poder executiu per a fer valer la seva promesa d’impulsar “la revolució del sentit comú” als Estats Units.
Aquest torrent de decrets, tanmateix, no ha trigat a topar amb les objeccions enèrgiques d’opositors, acadèmics i grups de defensa dels drets civils, que consideren que Trump ha excedit els límits de les prerrogatives presidencials. Alguns, fins i tot, els van impugnar abans que se n’assequés la tinta, cosa que fa preveure un llarg camí abans les directrius del president no puguin fer-se realitat.
Malgrat abraçar tota mena d’àmbits de la societat i la política nord-americanes, els decrets executius de Trump comparteixen un objectiu comú: demostrar que el president enceta aquesta seva segona legislatura decidit a complir les promeses electorals. Trump ha declarat l’estat d’emergència migratori, i aviat enviarà tropes a la frontera sud dels Estats Units. També ha fet les primeres passes per a desmantellar els programes de diversitat i inclusió del govern, i ha ordenat que tan sols es reconeguin dos gèneres en la documentació oficial.
“En tot allò que fem, el meu govern cercarà l’excel·lència i l’èxit”, digué en el discurs de presa de possessió. “No oblidarem el nostre país, no oblidarem la nostra constitució, no oblidarem el nostre Déu.”
Els decrets executius abracen àmbits que els experts legals consideren fora de l’abast del president. Per tant, podrien romandre suspesos durant anys tot esperant resolució judicial. N’és un exemple el reconeixement del dret de ciutadania a tots els nascuts en territori dels Estats Units, amb independència de la condició legal dels seus pares –un dret recollit a la constitució i refermat en sentències posteriors del Tribunal Suprem.
“És una mena de campanya de terra cremada per decret executiu –explica Matthew Dallek, historiador de la Universitat George Washington–. L’objectiu és enviar el missatge als seus oponents (i, encara més important, als seus votants) que ha tornat, i que farà tant com calgui per complir les seves promeses electorals.”
La fixació de Trump pels decrets executius és especialment reveladora perquè el Partit Republicà controla la Casa Blanca i ambdues cambres del congrés, a més de tenir una majoria conservadora al Tribunal Suprem. El president, tanmateix, ha optat per la via de l’ordre executiva per a vantar-se del seu poder i compromís polític, i alhora evitar que les intrigues del procés legislatiu entrebanquin l’obra de govern.
“Trump vol posar fil a l’agulla. L’ús dels decrets executius permet als presidents de declarar victòries polítiques el primer dia de càrrec, sense haver d’esperar a factors externs”, explica Thad Kousser, professor de ciències polítiques a la Universitat de Califòrnia, a San Diego. “Als presidents no tan sols els importa què aproven i què no, sinó també que els votants creguin que representen allò que diuen representar. […] Fins i tot si aquests decrets són revocats pels tribunals o pel president següent, Trump podrà dir que ha defensat allò en què creu i ha aconseguit victòries polítiques, si més no temporals.”
Alguns dels decrets de Trump han topat amb obstacles legals gairebé immediatament. Abans d’abandonar la cerimònia de presa de possessió, un conjunt d’organitzacions independents de defensa dels drets civils van presentar ni més ni menys que tres demandes contra el nomenament del fundador de Tesla, Elon Musk, com a director del “Departament d’Eficiència Governamental” (DOGE). Els grups que hi ha rere les demandes consideren que la creació del departament –que, tot i el nom, oficialment no forma part de l’executiu– no compleix les lleis de transparència nord-americanes.
Poc després de ser elegit president dels Estats Units, Trump va nomenar Musk com a director del DOGE, un departament de nova creació centrat a estalviar despeses i identificar les àrees del govern més susceptibles de ser retallades. El departament ha contractat dotzenes de funcionaris públics per a elaborar una llista de recomanacions i treballa en tàndem amb el govern, comunicant-se sovint amb els membres del gabinet de Trump mitjançant l’aplicació de missatgeria xifrada Signal.
Una de les denúncies, a la qual ha tingut accés The Washington Post, diu que el departament infringeix la llei que estipula que totes les reunions dels comitès assessors del poder executiu es publiquin amb accés obert, fins i tot les no presencials.
Tots els presidents de la història recent dels Estats Units han recorregut als decrets executius per demostrar el seu progrés fet durant les primeres setmanes de mandat, una estratègia que no sempre ha tingut un èxit rotund.
El 2009, Barack Obama va signar una ordre executiva per tancar Guantánamo, la base nord-americana a Cuba que havia esdevingut tot un símbol dels excessos i injustícies de la guerra contra el terrorisme. Setze anys després, la base continua oberta, amb quinze presos. El govern Obama va topar amb moltes dificultats a l’hora de trobar estats disposats a rebre encausats per terrorisme a les presons.
El primer dia al càrrec, Biden va prometre una campanya sense precedents per a combatre el racisme sistèmic i promoure la igualtat racial. Ara que ja és ex-president, alguns dels seus crítics i aliats consideren que l’obra de govern de Biden s’ha allunyat d’aquests objectius altisonants.
Sigui com sigui, l’allau de decrets executius signats per Trump el primer dia com a president és el símptoma d’una tendència més àmplia cap a l’expansió del poder executiu, que els defensors de les llibertats civils han provat de frenar sense èxit d’ençà del mandat de Richard Nixon.
“Trump vol complir allò que va dir de ‘ser un dictador a partir del primer dia’. Vol demostrar que és el líder suprem: la persona més poderosa del país, del món –diu Dallek–. Per a complir aquest objectiu, és imprescindible crear l’aparença que fa coses, que tot tira endavant.”
Jeff Stein ha col·laborat en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb