Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els caragols, singulars i pacífics animals, pertanyen al grup dels invertebrats i, dintre d’aquests, als dels mol·luscs gasteròpodes (invertebrats amb closca). Es diferencien dels mol·luscs cefalòpodes en el fet que aquests no tenen una closca externa, com per exemple els calamars i les sèpies, però tampoc s’han de confondre amb els crustacis com les gambes i altres similars. Malgrat la seua grandària i, com diu el poema de García Lorca, «ignorats i humils», són animals fascinants quan estiren la carn de l’interior de la closca i allarguen les antenes amb aquells puntets negres que ningú reconeix com els ulls.

Després de la pluja, solem trobar els caragols encimbellats a les fulles. «Caragol, gol, gol, trau les banyes al sol» és el que es canta amb ingenuïtat en la infància per aconseguir veure com estiren els apèndixs. És aquesta, per a nosaltres, una de les imatges màgiques que guardem de la infància, època en què hem jugat amb ells, els hem fet competir en rapidesa, cosa quasi impossible perquè, si bé té el mestratge necessari per relliscar en un rastre lluminós, li manca el sentit de l’orientació… Després, és la cuina la que marca una altra etapa en la nostra relació amb els caragols. Recordem els asfòdels carregats de caragols i les cistelles dels recollidors després de la pluja. Caragols negres o moros, blancs i cristians. O passejar pel Mercat Central de València, on es poden veure les xarxes plenes de caragols amb fulles de romaní per purgar-los i que facen més bon gust…

L’activitat d’aquesta ocasió ha estat preparada per gaudir i acostar-nos a la naturalesa mitjançant la crea­ció d’un recinte que permet observar aquests animals: una mansió que serà temporal però a la qual dotaràs d’un ambient copiant tan bé com pugues el paisatge on viuen. Al cap d’un temps, cal actuar correctament i tornar els caragols al medi on els hem trobat.

Materials i utensilis

—Un flascó de vidre gran

—Una gasa. Si hi poses paper, quan l’humiteges cal canviar-lo perquè es trencarà.

—Una goma gran

—Un poc de terra

—Unes fulles fresques que cal anant reposant (els encanta la fulla de taronger)

—Un poc de lletuga

—Un vaporitzador

—Uns caragols que trobes al jardí o al camp

Procediment

Omplim amb terra un poc humida el flascó de vidre gran i hi afegim fulles i petites plantes per fer el recinte més acollidor. Si hi posem fulles de taronger, els caragols se les menjaran amb avidesa. A continuació, introduïm els caragols i posem en l’obertura una gasa de les que s’utilitzen per a curar ferides i la subjectem amb una goma elàstica ampla. Amb el vaporitzador, amb aigua mineral o d’osmosi, vaporitzem la gasa per tal de refrescar l’interior i mantenir la humitat idònia per als caragols.

Llegiu l’activitat sencera a la web de Mètode.

El Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València està compost per Mª José Carrau, Pepa Rey i Olga Ibàñez.

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.