La Trobada de la Costera reivindica l’escola en català contra el menyspreu polític de Rovira

  • Més de 10.000 persones omplen Xàtiva en una jornada festiva i de denúncia contra les polítiques educatives del PP i Vox

VilaWeb
17.05.2025 - 19:31
Actualització: 17.05.2025 - 21:09

La Trobada d’Escoles en Valencià de la Costera ha reunit a Xàtiva més de 10.000 persones per defensar l’ensenyament en català i denunciar el retrocés que representa la nova llei educativa impulsada pel PP i Vox, coneguda per Llei Rovira. L’acte ha tornat a la capital de la Costera una dècada després de l’última trobada, amb el lema “En valencià, lliures i amb orgull”, i ha comptat amb el suport de la Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Costera – Escola Valenciana i l’ajuntament de la ciutat.

La trobada s’ha estès per l’avinguda de l’Albereda i els carrers de Jaume I i Reial de la Fira, convertits en escenari d’un matí ple d’activitats i reivindicacions: cercaviles amb muixeranga, gegants i batucades, una seixantena de tallers escolars, i actuacions musicals a càrrec de grups com ara la colla la Socarrà, la Música Vella, la Música Nova, Sweet Flames, Rytmus Band, Scura Splats i Xaranga Comboi.

El president de la Coordinadora comarcal, Josep Roca Espín, ha assegurat que la trobada ha estat fruit “d’un viatge de superació apassionant, d’acompanyament i aprenentatge constants, de molta faena i complicacions”. Ha destacat que el català “vertebra el model d’escola en què creiem i que necessitem per a projectar-nos sense complexos ni por cap al futur”. També ha denunciat la gestió de l’actual Conselleria d’Educació, a la qual ha qualificat de “la pitjor de la democràcia”, i ha lamentat que sigui “incompetent” i “menyspreadora”.

Roca ha remarcat que la comunitat educativa ha respost als desafiaments d’aquests últims trenta anys amb “formació constant, treball seriós i cura, integració, respecte i complicitat”. Ha afegit: “Ningú no podrà res contra una comunitat unida, alegre i combativa.”

També ha intervingut el batlle de Xàtiva, Roger Cerdà i Boluda, que ha dit que acollir la trobada ha estat un motiu “d’orgull i responsabilitat”, perquè representa “una expressió de comunitat i de germanor, a més d’un recordatori per a les institucions públiques que cal vetllar per la protecció i la dignificació de la nostra llengua”.

A l’acte també hi han assistit el vice-president d’Escola Valenciana, Pablo Montaner i Brotons; la regidora d’Educació de Xàtiva, Amor Amorós Giménez; els diputats de Compromís Àgueda Micó i Josep Antoni Riera Vicent, i representants de col·lectius com ara Fampa València, STEPV i la Mancomunitat de la Costera – la Canal de Navarrés.

Durant la jornada s’ha lliurat el premi Sambori de literatura en valencià, en l’àmbit comarcal. Hi han participat 2.075 alumnes de més de 45 centres educatius de la Costera i la Canal de Navarrés. A més, s’hi ha presentat la cançó “La llengua que ens uneix”, que ha sonat aquesta setmana en escoles del País Valencià.

Calendari de les pròximes Trobades

Després de Xàtiva, les Trobades d’Escola Valenciana de 2025 continuaran a:

  • Serra (Camp de Túria) i el Ràfol d’Almúnia (Marina Alta), el 24 de maig.
  • Benimantell (Marina Baixa), també el 24 de maig.
  • Betxí (Plana Alta, Plana Baixa i l’Alcalatén), el 25 de maig.
  • Fageca (l’Alcoià-Comtat) i Gandia (la Safor-Valldigna), el 31 de maig.

La campanya d’enguany ja ha passat pel Campello i Alacant (l’Alacantí), Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida), l’Alguenya (les Valls del Vinalopó), Algímia d’Alfara (el Camp de Morvedre), Fortaleny (la Ribera), Albuixech (l’Horta Nord), Benifaraig (València), Guardamar (el Baix Segura), Picassent (l’Horta Sud) i Bétera (el Camp de Túria).

Suport institucional i entitats col·laboradores

Les trobades tenen el suport de nombroses entitats, com ara la Universitat de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaume I, la Universitat Miguel Hernández, la Fundació FULL, la Càtedra de Pilota Valenciana, Aproop, Edicions Bromera, Abacus, Ofideco, Pro21 Cultural, Editorial Aula, Camping Laguar, l’Horta Teatre, Caixa Popular, Unión Alcoyana, Edicions del Sud, Albena Teatre, Metrònom i Al Paladar.

obres
  • La llengua que ens uneix
actors
  • Josep Roca Espín
  • Escola Valenciana
  • Roger Cerdà i Boluda
  • Pablo Montaner i Brotons
  • Amor Amorós Giménez
  • Àgueda Micó
  • Josep Antoni Riera Vicent
  • STEPV
  • Fampa València
  • La Mancomunitat de la Costera – la Canal de Navarrés
  • Universitat de València
  • Universitat d'Alacant
llocs
  • Xàtiva
  • Costera
  • Camp de Túria
  • Marina Alta
  • Marina Baixa
  • Canal de Navarrés
  • Plana Alta
esdeveniments
  • Trobada d’Escoles en Valencià de Betxí
  • Ple d'investidura de la Generalitat Valenciana
  • Falles 2025
temes
  • Educació
  • Llengua
subtemes
  • Llei Rovira
  • Crítiques i pressions polítiques (Navarro/Compromís vs PP/Vox)
  • Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
  • Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
VilaWeb ja ha explicat com l’ofensiva política contra l’ensenyament en català es manifesta tant a l’escola com en l’àmbit cultural, amb casos de censura com la prohibició de presentar Els morts de Mazón a la Setmana de les Lletres Valencianes de Silla i la resposta solidària d’autors com Martí Domínguez i Vicent Flor . En aquest context, la Trobada de la Costera a Xàtiva, amb més de 10.000 participants, s’afegeix a les mobilitzacions davant el retrocés de la Llei Rovira, en sintonia amb les denúncies per la manca de transparència en la consulta lingüística que ha fet Famílies pel Valencià i amb l’alerta sobre la vulneració de l’elecció del català a les comarques castellanoparlants .

Per una visió més àmplia, les trobades d’Escola Valenciana i actes com el de Xàtiva s’entenen també com una peça d’un moviment de país que vol cosir nord i sud i frenar la desvertebració lingüística, tal com s’ha vist en la reivindicació d’Alacant com a capital del sud i bastió de la catalanitat al País Valencià . Aquest teixit associatiu, educatiu i cultural dóna resposta a l’estratègia institucional de rebaixar el pes del català a l’escola i a l’espai públic, i converteix cada trobada, manifestació o acte literari en un espai de resistència i d’afirmació col·lectiva de la llengua.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor