Tribunal d'Estrasburg

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromés és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar Espanya en nou de les deu sentències dictades el 2018 per violacions dels drets humans. Entre les condemnes del Tribunal d’Estrasburg a l’estat espanyol hi ha violacions del dret al respecte per la vida privada i la família (4), a la llibertat d’expressió (2), a un judici just (2), a una investigació efectiva (1) i a un tracte humà i no degradant, segons que consta al seu últim informe publicat aquest dijous.

Rússia, Turquia i Ucraïna són els estats on hi ha hagut més condemnes per violacions de drets humans el 2018, mentre que a la Unió Europea encapçalen aquest rànquing Romania, Hongria i Grècia. L’any passat el nombre total de recursos a Estrasburg va disminuir un 32% respecte a l’any anterior. Segons el president del TEDH, aquest canvi es deu al fet que el 2017 es van presentar un gran volum de casos sobre Turquia.

Sentències contra Espanya
El judici contra Arlando Otegui, la crema de fotografies del rei espanyol o l’expulsió de dos marroquins han estat algunes de les sentències més destacades del TEDH l’últim any contra l’estat espanyol.

Al març del 2018, el TDEH no va veure incitació a l’odi en la crema de fotografis de Juan Carlos I i Sofía a la plaça del Vi de Girona per part de dos joves el 13 de setembre de 2007. Els jutges van considerar que l’acte, dut a terme per Enric Stern i Jaume Roura com a protesta a la visita del llavors monarca a la ciutat, estava emparat per la llibertat d’expressió i pensament dels joves, que per tant, aquest dret va ser violat.

Al novembre, Estrasburg va donar la raó a Otegi i quatre demandants més dictaminant que l’Audiència espanyola va violar el seu dret a un judici just. El tribunal va determinar que es va violar el seu dret a un procés equitatiu quan se’ls va jutjar i enviar a presó pel cas ‘Bateragune’. Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l’Audiència espanyola que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Per aquest cas Otegi va ser sentenciat a deu anys de presó i deu d’inhabilitació, que el Suprem va rebaixar a sis i mig.

A finals d’any, Estrasburg també va fallar sobre l’expulsió de dos marroquins residents a Catalunya en constatar que les autoritats espanyoles van errar a l’hora d’examinar la naturalesa i seriositat dels crims comesos. Així, van creure que s’havien vulnerat els seus drets en no tenir en consideració el temps de residència, els llaços familiars, socials i culturals dels demandants a l’estat i al Marroc quan van ordenar l’expulsió.

El cas de l’1-O
Durant la conferència de premsa anual per presentar els resultats d’activitat del tribunal, el president del TEDH, Guido Raimondi, ha descartat valorar si hi ha ‘riscs’ que Espanya estigui vulnerant drets fonamentals.

Preguntat per l’empresonament preventiu dels polítics independentistes i la voluntat de les defenses d’arribar fins a Estrasburg, Raimondi s’ha limitat a dir que tot i que el tribunal té oberts casos sobre l’estat espanyol no pot treure ‘cap conclusió general relativa a la situació de la democràcia a Espanya’. ‘Tenim molts casos, estem esperant la resposta del tribunal’, ha afegit.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.