recurs Torra TC

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) es reuneix avui a les 12.00 per estudiar el recurs d’empara que el president Quim Torra ha presentat contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que confirma la condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els magistrats tindran sobre la taula l’escrit de 438 pàgines de la defensa dirigida per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que demanen que s’adopti la mesura cautelar de suspendre l’execució de la pena d’inhabilitació mentre no es resol el fons de la qüestió.

Si el TC accepta les cautelars i suspèn l’execució de la condemna, Torra serà restituït com a president a tots els efectes mentre s’estudia el recurs d’empara. El decret de substitució aprovat pel govern l’endemà de la inhabilitació de Torra ja preveia que seria vigent sempre que el TC no suspengués la condemna contra el president mentre estudiava el recurs. Segons que ha explicat Boye, el TC només té dues opcions: o concedir les mesures cautelars i estudiar el recurs o bé refusar-ho tot. Aquests dies, els advocats de Torra han recordat que fins ara el TC havia concedit les cautelars en tots els casos anàlegs al del president Torra. Tanmateix, la decisió del TC és imprevisible. Arxivar el cas obriria la porta a una demanda de la defensa de Torra al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Paral·lelament, divendres, la defensa va presentar un recurs de súplica al TSJC perquè suspengués la condemna mentre el TC no s’hi pronunciés, i argumentava que el tribunal no havia aplicat correctament la condemna, un error greu que invalidaria l’execució de la pena. No obstant això, ha arribat el dia de la vista al Constitucional i el TSJC encara no s’ha pronunciat sobre aquest recurs.

Torra denuncia la persecució política

El recurs argumenta que tot el procés judicial ha tingut una ‘intencionalitat política manifesta’ amb ‘l’objectiu de derrocar el president de la Generalitat i el seu govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals’, cosa que considera un ‘veritable frau constitucional’. El recurs reitera la suposada falta de neutralitat de la justícia i la desproporció de la pena. L’escrit constata ‘la inusitada celeritat’ del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en declarar la fermesa de la sentència del Suprem i ordenar-ne l’execució immediata. Al·lega que s’ha vulnerat la inviolabilitat parlamentària, el dret de la llibertat d’expressió i ideològica i de la representació política de Torra.

A més, considera desproporcionada la sanció per uns fets que no veu delictius. De fet, considera que la Junta Electoral espanyola no era competent per a donar l’ordre a Torra de retirar la pancarta i d’aquesta manera ‘construir un delicte de desobediència’, sinó que només podia sancionar-lo administrativament o comunicar-ho a un òrgan judicial penal. Per això, creu que Torra no podia preveure aquesta resposta judicial penal als seus actes, agreujada per ‘l’imprevisible canvi jurisprudencial’.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.