21.12.2022 - 13:21
|
Actualització: 22.12.2022 - 08:04
El Tribunal Constitucional espanyol ha refusat les al·legacions presentades pel senat contra la suspensió cautelar de la reforma judicial que va ordenar dilluns a petició del PP. Per una decisió de sis vots a cinc, el mateix resultat de dilluns, resta aturada la reforma de la llei que modifica la manera d’elegir els vocals de l’organisme, iniciativa legislativa del govern de PSOE i Podem que prova de desblocar la renovació del tribunal i demà no es podrà votar al senat.
Aquest matí el senat ha presentat al·legacions a la decisió del TC. Arran d’això, els magistrats s’han reunit aquest vespre, a les 19.00, en un ple extraordinari per valorar els seus arguments, que finalment han refusat.
Justament ahir, el govern espanyol, el congrés i el senat, en boca dels seus presidents, van dir públicament que acceptaven la decisió del TC d’impedir les deliberacions en la cambra alta. En l’escrit, el senat reclamava a l’òrgan judicial que ho resolgués abans de demà, quan hi ha convocat el ple de la cambra.
La fiscalia també ha presentat un escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, en què demanava la recusació contra el president del ple, Pedro González Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez, que no s’ha acceptat. Si s’haguessin apartat, els comptes haurien estat favorables al sector progressista, per cinc a quatre, i la decisió que el TC va adoptar abans-d’ahir s’hauria capgirat.
Els arguments del senat espanyol
En un document d’onze pàgines, la mesa del senat assegura que la suspensió de la tramitació “ocasiona un perjudici irreparable de l’autonomia parlamentària” perquè privaria els senadors “del seu dret d’esmenar, debatre, i votar” una iniciativa legislativa, i “representa un precedent de conseqüències impredictibles”.
Així mateix, diu que el recurs del PP anava contra dues esmenes en el tràmit al congrés, i no contra la cambra alta i, per tant, si calia suspendre una tramitació s’havia de fer a la cambra baixa. La suspensió dictada, sosté el senat, té uns efectes suspensius que són equivalents als del recurs previ d’inconstitucionalitat, derogat d’ençà del 1985.
“La possibilitat que es pugui utilitzar el recurs d’empara com a mitjà per a pertorbar l’exercici de la funció legislativa de les corts –com temps enrere va passar amb el recurs previ d’inconstitucionalitat– hauria de valorar-se com un motiu més per a aixecar de manera immediata la suspensió acordada.”
L’escrit demanava als magistrats que aixequessin la suspensió perquè considerava que deixar la cambra alta sense capacitat de debatre i votar una llei originava una “pertorbació de la màxima gravetat a un interès constitucionalment protegit”: la capacitat del poder legislatiu d’exercir amb plenitud les seves funcions constitucionals.
La crisi constitucional acapara la sessió de control
La crisi constitucional espanyol ha centrat la sessió de control a Pedro Sánchez, que s’ha fet aquest matí al congrés. Arran dels retrets constants del PP, Vox i Ciutadans, el president del grup parlamentari d’ERC, Gabriel Rufián, li ha obert la mà per facilitar la reforma i la renovació del CGPJ. “La diferència entre vosaltres i nosaltres és que nosaltres no us deixarem a l’estacada. I ho farem simplement per dignificar la democràcia, perquè davant de tot, abans que independentistes, som demòcrates”, ha dit el diputat d’ERC.
D’una altra banda, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha recordat a Sánchez que això que passa al poder judicial “no ve d’ara”, sinó que a Catalunya ja s’ha viscut i és el resultat de la “guerra partidista” entre PSOE i PP, en la qual Junts no participarà. “No utilitzarem els vots de la gent que ens ha fet confiança per participar en l’emblanquiment” d’aquesta alternança, ha dit. I ha afegit: “El problema no el té Catalunya, sinó vosaltres, que us pensàveu que suspendre la democràcia a Catalunya us sortiria de franc.”
