El TC admet a tràmit el recurs de l’OCB contra l’eliminació del requisit del català a la sanitat pública

  • El recurs ha estat signat per cinquanta diputats dels grups parlamentaris socialistes i Sumar

VilaWeb
Redacció
16.01.2024 - 14:37
Actualització: 16.01.2024 - 17:05

El Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit el recurs contra l’eliminació del requisit del català a la sanitat pública.El recurs, el va presentar l’Obra Cultural Balear (OCB) i el van signar cinquanta diputats dels grups parlamentaris dels socialistes i Sumar plurinacional, contra el Decret Llei 5/2020 del govern de les Illes Balears.

L’entitat s’ha mostrat contenta de la fita assolida, que suposa el primer filtre de l’admissió a tràmit, i ara resta a l’espera de saber quina continuïtat tindrà el recurs. Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB, confia que el TC els acabi donant la raó. En tot cas, l’OCB adverteix que farà ús de tots els instruments al seu abast per plantar cara a les agressions contra la llengua pròpia de les Illes Balears, perpetrades per PP i VOX.

L’OCB considera que el decret llei del govern de Marga Prohens, que va ser la primera de les mesures regressives impulsades contra la llengua catalana, atempta contra el principi d’igualtat i el de no discriminació per raó de llengua, així com contra el règim de cooficialitat lingüística vigent. A més, consideren que es fa un ús fraudulent de la figura del decret llei, ja que no es tracta d’un cas d’extraordinària i urgent necessitat.

Per tot, diuen que el dret dels pacients a triar la llengua oficial que desitgin en la seva relació amb metges i personal d’infermeria esdevé paper banyat: se’ls obliga a parlar en castellà i se’ls converteix en ciutadans de segona, posant-los en una posició de desigualtat. “Els ciutadans de les Illes Balears veuran mutilat el seu dret a comunicar-se amb l’administració sanitària en la seva llengua de preferència, si aquesta és la catalana”, assegura Llabrés.

Llabrés també ha recordat que la Conselleria de Sanitat no disposa de cap estudi que  vinculi l’exigència de coneixements de català amb la dificultat de captar professionals per a determinades categories deficitàries. Expliquen que les dificultats es deuen, sobretot, a l’elevat cost de la vida a les Illes Balears i als problemes per accedir a un habitatge. Així mateix, la mancança de professionals en certes categories és comuna a totes les comunitats autònomes, també a les monolingües castellanes.

Per la seva banda, el PP espera que el TC avali el decret del govern que elimina l’obligatorietat de saber català per a treballar en sanitat “pel bé” del sistema públic. El seu portaveu parlamentari, Sebastià Sagreras, ha dit que l’admissió a tràmit del recurs contra el decret que han presentat socialistes i Sumar plurinacional és un simple tràmit, i ha demanat una major responsabilitat per part d’aquests partits. Considera, a més, que l’oposició actua en contra de l’interès general.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any