El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Aquest dilluns dia 20 de juliol van arrencar les 29es Jornades Internacionals de Professors de Català, organitzades per l’Institut Ramon Llull. Durant gairebé tota aquesta setmana, al voltant d’un centenar de professors de català a l’estranger es reuneixen a la ciutat de Lleida, que per segon any consecutiu acull aquesta trobada. Clàudia Roda hi ha assistit i ens ho explica a Núvol.

L’Institut Ramon Llull, creat per promoure a l’exterior els estudis de llengua i cultura catalanes en totes les seves dimensions, organitza anualment aquestes jornades que serveixen per reflexionar sobre diversos temes al voltant de la didàctica de la llengua com a idioma estranger.

La conferència inaugural va anar a càrrec del savi Josep Vallverdú, un home, tal com el definia Àlex Susanna, director d’aquest organisme, d’una experiència lingüística inigualable. Sota el títol Expressivitat i impacte de la llengua, Vallverdú ens va parlar amb amor de la llengua pròpia, la nostra, i de com es va desenvolupant dins el cervell del nen quan encara és al ventre de la mare.

La conferència inaugural va anar a càrrec del savi Josep Vallverdú, un home, tal com el definia Àlex Susanna, director d’aquest organisme, d’una experiència lingüística inigualable. Sota el títol Expressivitat i impacte de la llengua, Vallverdú ens va parlar amb amor de la llengua pròpia, la nostra, i de com es va desenvolupant dins el cervell del nen quan encara és al ventre de la mare.

Ens va parlar encara, tot citant Biel Mesquida, de la llengua com a “primera pàtria”, i d’un paisatge per recórrer i fer-lo doblement nostre, a partir de la reflexió sobre l’ús de la llengua. Ens va explicar també, sempre amb aquella tendresa tan seva, com el llenguatge es va acolorint al llarg de la vida amb tots els recursos que hi donen expressivitat: frases fetes, ironies, metàfores…, que distingeixen la llengua pròpia d’una llengua apresa amb intenció instrumental, entesa com un vehicle denotatiu sense càrrega afectiva.

Vallverdú va acabar la seva lliçó magistral expressant la seva preocupació envers la situació de la llengua i envers el fet que, malgrat l’aparent normalitat entorn la qüestió lingüística –generem bona producció literària, la gent s’expressa amb fluïdesa, el català s’ensenya a desenes d’universitats a l’estranger, etc.– no ens sentim plenament complaguts. Això es deu, segons Vallverdú, al fet que ens falta en un nivell de consum una afluència de formes genuïnes. En aquest sentit, Vallverdú alertava, també, d’un estatus sospitosament cooficial, i d’un retrocés innegable pel que fa a l’ús de la llengua. Segons l’home savi, per revertir aquest procés, caldria un miracle, un miracle a càmera lenta. I un treball imperatiu des d’ara.

Ahir al matí van començar els tallers, dedicats a tractar diverses qüestions sobre l’ensenyament de la llengua catalana a les universitats estrangeres. Amb un clar protagonisme de l’ús de les eines TIC a l’aula, vam parlar de l’autonomia dels estudiants; de com utilitzar el cinema, la música i la literatura; de llengua i literatura catalanes aplicades a les relacions internacionals; de la flexibilització de continguts; de la traducció en (tele)col·laboració; de la generació de contextos formatius virtuals; de com tractar la gramàtica i de com gestionar la complexitat de nivells, llengües i interessos.

Posteriorment, en un format de taula rodona, els lectors de les universitats de Manchester, París 3, Szeged, Estatal de Sant Petesburg i Zadar van exposar les seves experiències d’intercanvis lingüístics en línia entre els seus estudiants i altres estudiants de català o bé amb catalanoparlants nadius.

D’altra banda, Ignasi Massaguer va fer un balanç positiu de l’evolució de les convocatòries per a l’obtenció dels certificats de llengua catalana a l’exterior durant els anys 2003 – 2014, a què s’han presentat més de 10.000 persones a 118 localitats de 40 països d’arreu del món.

Finalment, i arribant a l’equador de les Jornades, ahir al vespre vam gaudir, al recentment inaugurat 1203 de la Seu Vella, de l’espectacle Cor de Carn. L’amor és una malaltia de transmissió textual, per part de la banda El pèsol feréstec, acompanyada per Enric Casasses. La formació barcelonina de pop-folk va interpretar poemes de Guillem d’Efak, Ramon Llull, Carles Riba, Blai Bonet, Ausiàs March, Jesús Lizano, Pepe Sales, Comtessa de dia, Maria Mercè Marçal i del mateix Casasses, així com també un tema propi, Tot s’apila. Després de l’actuació, tots els participants van gaudir d’un sopar a peu dret a la fresca.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.