19.01.2025 - 16:17
|
Actualització: 20.01.2025 - 01:17
Tal com era previst, l’alto-el-foc ha entrat en vigor, finalment, a Gaza. 3 ostatges israelianes han estat lliurades per Hamàs a la Creu Roja, mentre milers de palestins han començat a tornar a casa i han deixat les zones on havien estat confinats per l’exèrcit israelià. Israel també ha alliberat els primers 90 presoners palestins, segons els termes estipulats en un acord que recull l’alliberament de 1.900 presoners en canvi de 33 ostatges durant aquestes 6 setmanes vinents.
Els ostatges israelians
Les tres primeres ostatges que han estat alliberades en el marc de l’alto-el-foc són Romi Gonen, de 24 anys; Emily Damari, de 28, i Doron Shtanbar Khair, de 31. Els alliberaments d’ostatges es faran cada dissabte o diumenge, i culminaran la sisena setmana amb l’alliberament dels 14 darrers.
Les ostatges han estat portades a la plaça de Saraya de Gaza per batallons armats d’Hamàs, que les han deixat passar a una furgoneta de la Creu Roja, enmig dels crits de milers de persones que s’hi havien congregat. Les tres dones ja són en territori israelià, segons que ha confirmat l’exèrcit i s’han pogut trobar amb les seves famílies.


Gonen assistia al festival de música que va atacar Hamàs el 7 d’octubre i la van segrestar mentre provava de fugir, segons que han informat mitjans israelians. La seva mare ha explicat que li havia dit per telèfon que l’havien ferida de bala. Reuters ha informat que era ballarina.
Damari, l’única ciutadana britanicoisraeliana que encara és retinguda a Gaza, fou segrestada a casa seva, a Kfar Aza, al sud d’Israel, quan tenia vint-i-set anys, aquell mateix dia. La seva mare, Mandy, havia explicat que la filla havia rebut un tret a la mà, havia estat ferida per metralla a la cama, li havien embenat els ulls i l’havien llançada al darrere del seu cotxe abans de ser conduïda cap a Gaza.
Steinbrecher, una infermera veterinària amb doble nacionalitat romanesa-israeliana, també fou segrestada a casa seva, al kibbutz Kfar Aza, el 7 d’octubre, quan tenia 30 anys. Aquell dia va telefonar a la seva mare, Simona, per dir-li que s’amagava sota el llit perquè algú havia entrat a la seva habitació, segons que va explicar la mare en un article d’opinió a The Financial Times. “Deu minuts després, va enviar un missatge de veu als seus amics –un missatge que només deia una cosa: ‘M’han agafat, m’han agafat’”, va escriure la mare.
Els presoners palestins
Hores després, ja ben entrada la nit, 90 presoners palestins han estat alliberats a Cisjordània. Els presoners han pujat en diversos autocars de la Creu Roja que els han traslladat a Ramal·lah, éssent rebuts primer de manera multitudinària a la ciutat de Beitunia, la més pròxima a la presó. Milers de persones els han acollit amb cants, celebracions i consignes al llarg del camí.

Entre els presoners palestins, hi ha 1.167 detinguts d’ençà del 7 d’octubre de 2023, més 737 presoners que ja eren a la presó, entre els quals hi ha l’antic comandant del braç armat de Fatah a Jenin, Cisjordània, Zakaria al-Zubaidi.
A Gaza, però també a Cisjordània, milers de persones s’han manifestat al carrer per expressar la seva alegria pel final dels atacs israelians i allò que consideren que ha estat una victòria del moviment palestí. També hi ha hagut manifestacions en uns quants països àrabs i europeus.

Per cada dona, criatura o persona gran viva, seran alliberats trenta presoners palestins; pels nou ostatges malalts, seran alliberats 110 presoners; per cada dona militar israeliana seran alliberats 50 presoners; pels ostatges Avera Mengistu i Hisham al Sayed –que han estat captius a Gaza durant una dècada– seran alliberats 30 presoners per cadascun, a més dels 47 palestins alliberats en un acord previ del 2011 i arrestats novament. Pels cossos dels ostatges morts que Hamàs retorni en aquesta primera etapa, Israel alliberarà els més de 1.000 detinguts de Gaza esmentats.
Seixanta-cinc ostatges més són en poder d’Hamàs, molts dels quals són morts, i podrien ser lliurats com a part d’una segona fase d’un acord que, si es concreta –la negociació començarà setze dies després de l’entrada en vigor de l’alto-el-foc–, també inclourà una aturada permanent d’hostilitats a Gaza.
Retorn a casa i entrada de material humanitari

Molts palestins han començat a caminar de tornada cap a casa seva. Periodistes del Washington Post n’han estat testimonis a al-Mawasi, on més d’un milió de persones s’havien refugiat en tendes i ara caminen cap a la seva ciutat natal, Rafah, al sud de Gaza. Del maig ençà, quan Israel va envair Rafah, la ciutat ha estat pràcticament reduïda a runes.
Per als civils de tota la franja, la pausa en les hostilitats representa una oportunitat per a tornar a allò que resta de casa seva, avaluar-ne els danys, recuperar pertinences o cercar cossos enterrats sota la runa dels bombardaments. Tornaran a un paisatge devastat per la guerra. “La ciutat, que sempre acollia esperança i vida, s’ha transformat en runes a causa de l’agressió brutal i sistemàtica”, ha explicat Ahmad Soufi, batlle de Rafah, als periodistes aquest matí. “Barris sencers han estat arrasats, les infrastructures destruïdes i la ciutat s’ha fet inhabitable.”
El 60% de les cases de la ciutat –unes 16.000 edificacions– “han estat arrasades completament”, segons Soufi, i gairebé tots els edificis municipals de Rafah han estat destruïts. També s’han fet malbé 15 pous d’aigua dels 24 que hi havia i el 70% de la xarxa de clavegueram, que ara és fora de servei, segons que ha explicat. 9 hospitals de Rafah han acabat inoperatius pels danys rebuts, i 4 escoles han estat “completament destruïdes”, ha afegit.
Soufi ha fet una crida als països de tot el món i a les organitzacions humanitàries perquè prenguessin accions immediates per a reconstruir i rehabilitar les infrastructures i instal·lacions públiques, proporcionar refugi, reconstruir i assistir.
Al mateix temps, centenars de camions carregats amb ajuda humanitària s’han arrenglerat al costat egipci de la frontera amb Gaza, tot esperant d’entrar-hi durant l’alto-el-foc, segons que ha informat la televisió estatal egípcia.
D’acord amb l’acord assolit la setmana passada, s’espera que 600 camions –550 amb ajuda humanitària i 50 amb combustible– entrin a Gaza cada dia, un augment significatiu respecte de la mitjana diària de menys de 100 camions del mes passat.