Condemnen a tres anys de presó un dels vaguistes que va tallar la Ronda de Dalt el 8-N de 2017

  • També ha condemnat a un any de presó a un altre dels vaguistes i n'ha absolt dos més

VilaWeb
Redacció
24.11.2020 - 15:57
Actualització: 24.11.2020 - 19:22

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó Francisco Garrobo, un dels vaguistes que van participar en un tall a la Ronda de Dalt de Barcelona durant la vaga general del 8 de novembre de 2017, convocada en resposta de la repressió del 155 i els empresonaments dels presos polítics. Un altre dels acusats, Moisés F., ha estat condemnat a una pena d’1 any de presó, que podrà evitar perquè la pena és inferior als dos anys i no té antecedents penals. Tots dos han estat condemnats per un delicte de desordres públics greus i han estat absolts del delicte contra la seguretat viària, del qual també eren acusats. L’Audiència ha absolt els dos altres vaguistes que es jutjaven. La sentència encara no és ferma i, segons que ha anunciat a Twitter, Francisco té la intenció de recórrer-la.

Els jutges, entre els quals hi ha Luis Belestá –l’únic que es va oposar a la concessió del primer permís penitenciari de Jordi Cuixart–, consideren provat que el 8 de novembre vora les 7.00 Francisco i Moisés van tallar amb un grup d’entre cent i dues-centes persones la Ronda de Dalt “amb la finalitat d’alterar la pau pública” i que la van mantenir tallada fins a les 11.00, “causant una gran retenció, de vora 15 quilòmetres, que va afectar gairebé 4.000 vehicles i 750 camions”. Segons que diuen, tots dos condemnats van impedir el dret fonamental a la llibertat de desplaçament als conductors, contra els quals “adoptaven una actitud amenaçant”. Paral·lelament, hi ha oberta una segona investigació judicial contra Moisés per una denúncia d’agressió a un conductor que volia trencar el piquet.

La sentència exposa que agents dels Mossos d’Esquadra van negociar amb Francisco, “que en tot moment es va comportar com a responsable del piquet”, i en alguns moments van obrir un carril de la circulació fins que voluntàriament van decidir acabar la manifestació. A més, diu que “en el curs de l’acció, persona o persones no identificades van vessar a la calçada un bidó amb una substància no analitzada, però que els agents sostenen que era oli”.

Els jutges han comprat a grans termes el relat de la fiscalia, que sostenia que els quatre manifestants són membres dels ‘sediciosos CDR’  i que eren en una ‘manifestació no autoritzada’ d’unes dues-centes persones.

Alerta Solidària diu que la sentència vulnera els drets de manifestació i de vaga

Alerta Solidària, que en portava la defensa, i el grup de suport Solidaritat Perifèrica denuncien en un comunicat que la sentència vulnera els drets fonamentals de manifestació i de vaga, ja que fan una interpretació del concepte de violència que, fins i tot, és més àmplia del que estableix la Reial Acadèmia de la llengua Espanyola. A més, deixen clar que el Tribunal Europeu de Drets Humans han establert en diferents resolucions que les manifestacions pacífiques no poden ser objecte de cap mena de sanció. “La manifestació objecte de judici va ser pacífica, igual que la resta de jornada de la vaga general del 8-N, sense més que, algun fet puntual, entre afectats pel tall de circulació i manifestants, sense que en cap moment es produïssin actes de violència física”, diuen.

Així mateix, recorden que el dret de manifestació no està subjecte a autorització prèvia “com pretén fer veure la sentència”, que esmenta en més d’una ocasió que el piquet no s’havia comunicat. Segons que diuen les dues organitzacions, la sentència conté diverses errades “de notòria importància” com la confusió de les parades de metro on van començar els fets, declaracions d’agents dels Mossos i espais. També diu que la sentència vulnera el principi acusatori perquè considera provats fets que no eren objecte de judici en aquest procediment.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any