31 premis Nobel i 400 professors encapçalen un nou manifest antifeixista, 100 anys després del del 1925

100 anys després del Manifest dels intel·lectuals antifeixistes del 1925, publicat en plena consolidació del règim de Benito Mussolini, un grup internacional d’acadèmics, escriptors i científics ha decidit de reprendre aquell crit d’alerta contra l’autoritarisme. Més de 400 signants –entre els quals, 31 premis Nobel i alguns dels principals estudiosos del feixisme i de la democràcia contemporània– han fet públic un nou manifest per a denunciar l’auge de l’extrema dreta i reivindicar els valors democràtics com a baluard col·lectiu.

L’escrit evoca aquell primer manifest del 1925, que reivindicava el dret de la llibertat intel·lectual, de la independència del pensament i de la dissidència. Ara, un segle més tard, els signants diuen que l’amenaça del feixisme torna i que cal tornar a invocar aquell coratge i plantar-hi cara. El text repassa les formes modernes que adopta aquest perill: del nacionalisme agressiu a la repressió dels drets civils, passant per la desinformació organitzada, l’erosió de les institucions democràtiques i l’atac als fets científics.

Els promotors del manifest alerten d’un procés en expansió, especialment en democràcies consolidades, on les esquerdes socials i econòmiques són aprofitades per figures autoritàries que es presenten com a salvadores del poble. “Seguint el guió clàssic del feixisme –diu el text– es destrueix l’estat de dret sota el pretext d’un mandat popular il·limitat, s’ataca la premsa, la justícia, la cultura, l’educació superior i la ciència.”

L’escrit també denuncia la destrucció deliberada de dades i coneixement científic en camps com ara el canvi climàtic, la sexualitat i la salut pública, i la invenció de “enemics interns” per a alimentar l’odi i el control social. Tot plegat, amb el suport de barons mediàtics –alguns solament còmplices, uns altres, entusiastes del que anomenen tecnofeixisme.

Tanmateix, el manifest no és solament una denúncia. També és una crida a l’acció. “Les democràcies no són perfectes, però són el millor espai possible per a l’avanç del coneixement, l’art, la crítica i la justícia.” Per això, proposa una resistència activa: defensar les institucions educatives i culturals, denunciar els abusos, fer costat a les víctimes de la repressió, fomentar el pensament crític i afegir-se a accions col·lectives que facin visible i incòmoda la dissidència.

Entre els signants, hi ha figures tan reconegudes com ara els economistes Eric Maskin, Roger Myerson i Oliver Hart; els científics Paul Nurse, Richard Roberts i Giorgio Parisi; els astrònoms Michel Mayor i John C. Mather; i els experts en autoritarisme Ruth Ben-Ghiat, Timothy Snyder i Jason Stanley. L’impuls original del projecte va sorgir entre investigadors científics italians, però de seguida s’hi van afegir acadèmics de desenes de disciplines i països. El resultat és un text coral, transversal i internacional que, com l’original del 1925, pretén deixar constància que “l’oposició no solament és possible, sinó necessària”.

“Que les nostres veus, la nostra feina i els nostres principis siguin un mur contra l’autoritarisme”, conclou el manifest, que vol ser una declaració renovada de desafiament als qui volen sotmetre la llibertat.