Trenta-dues famílies, de mig milió

  • “Ni tenint tot el poder de l'estat a favor, ni encenent el país amb una retòrica així d'exagerada, l'espanyolisme aconsegueix els fruits que cerca”

VilaWeb

Des que els tribunals han destrossat la immersió lingüística a Catalunya, hem viscut uns dies d’una tensió enorme que no sembla que haja amainat. Tant al Parlament de Catalunya com al parlament espanyol, el PSOE s’ha posicionat a favor de la introducció de més espanyol a les aules, abandonant així el paper que havia tingut històricament. I la dreta s’ha tornat boja.

Hi ha hagut diputats del PP, de Ciutadans i de Vox que han arribat a dir unes bestialitats sense límits. Que si hi ha un “apartheid” a Catalunya contra ells. Que si el xiquet de Canet que ha obligat la seua classe a acceptar un 25% més de castellà és com Rosa Parks o, per increïble que semble, que Canet és l’“Ermua del catalanisme”, una afirmació que supose, Martxelo, que al teu país deu ser encara més xocant.

La cridòria espanyolista sembla ensordidora, tant que he arribat a pensar que criden per amagar la seua poca consistència. Obliden, per exemple, que la sentència del TSJ sobre aquella aula de Canet contravé la llei d’educació aprovada pel parlament català, impugnada davant el Tribunal Constitucional espanyol i sancionada per aquest mateix tribunal. O que de les vint-i-cinc famílies de la classe de Canet, vint-i-dues han signat un manifest a favor de la immersió lingüística, de manera que la imposició d’una família sobre les altres queda absolutament clara.

Tot i això, la dada més insòlita i espectacular és que ni tenint tot el poder de l’estat a favor, ni encenent el país amb una retòrica així d’exagerada, l’espanyolisme aconsegueix els fruits que cerca. El Departament d’Educació no té notícies que ningú més haja demanat un augment del 25% de les classes de castellà a l’aula, mentre que les associacions espanyolistes afirmen que ho han demanat trenta-dues famílies. Ja veurem si això és veritat, però siga com siga, cal posar aquesta xifra al lloc que li correspon. Segons les estatístiques oficials a Catalunya, hi ha prop de mig milió d’alumnes a l’educació primària. I, francament, sobre un univers així, trenta-dues famílies no són res.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any