05.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 05.05.2023 - 23:24
“Fa temps que m’he adonat que la discriminació del català va cada cop més a l’alça”, diu la treballadora de Veritas que ha denunciat haver estat acomiadada per parlar en català als clients. És per això que ha decidit de fer mediàtic el seu cas per mitjà de la Plataforma per la Llengua: “És una manera que la gent s’adoni que hi ha més discriminació que no ens pensem. Alguns mitjans han dit que vull que em readmetin a la feina, però jo vull lluitar pels meus principis, per allò que crec, defensar els drets lingüístics i que la llengua preferent de Veritas sigui el català.”
La treballadora, que s’estima més de mantenir l’anonimat perquè no vol ser protagonista del cas sinó, simplement, visibilitzar situacions com aquesta, explica que en la primera entrevista que va fer quan va entrar a treballar a Veritas, l’encarregada superior li responia en castellà tot i que ella parlés català. Tanmateix, en aquell primer moment no semblava que hi hagués cap problema. “A Veritas tothom parla en castellà. Quan vaig entrar-hi, l’encarregat em va comentar: ‘Només podràs parlar en català amb mi, perquè aquí ningú no el parla'”, recorda.
Però els problemes van començar quan va coincidir amb una companya que li va demanar que li parlés en castellà: “Només veure’m em va dir: ‘Et demanaré un favor, que em parlis en castellà. El català l’entenc, però no m’agrada’. Em va dir que el seu marit era català i no hi tenia cap problema, però que volia que li parlés en castellà. Jo, com que ella l’entenia i feia vint anys que vivia aquí, li vaig continuar parlant en català. Ella s’anava queixant d’aquest fet, fins que l’encarregat va dir-nos que jo havia de parlar amb ella en castellà i que ella m’havia de parlar en català a mi, perquè les dues practiquéssim. Jo li vaig contestar que sabia parlar castellà perfectament perquè l’havia après a l’escola i havia cursat una carrera sencera en castellà, que era ella qui necessitava practicar el català. No em vaig prendre bé que m’obliguessin a parlar una llengua, i vaig comentar a l’encarregat que la constitució diu que totes les llengües de l’estat s’han de respectar i que l’estatut diu que tots els catalans han d’entendre ambdues llengües i poden utilitzar la que vulguin.”
La treballadora explica que aquell comentari no va agradar a l’encarregat i que es va posar en contacte amb la seva superior. Aquella mateixa tarda els treballadors van rebre un missatge de WhatsApp en què els notificaven unes quantes normes. Primer, que entre companys calia parlar la llengua més còmoda per a totes dues parts. Segon, que s’havia de respondre en la llengua en la qual parlava el client. “Van ser unes normes que es van treure de la màniga aquell dia arran de les queixes sobre mi.”
“Em van dir que el tema de la llengua anava explícitament per a mi”
Al cap d’uns dies es va fer una reunió per a parlar d’aquelles normes i van avisar els treballadors que el fet de no complir-les podia comportar una sanció. “Ens van dir que, o bé podia implicar no cobrar un dia o bé podia implicar que ens fessin fora. Quan van tocar el tema de la llengua em van dir que anava explícitament per a mi, que si un client parlava en castellà li havia de contestar en castellà. Jo vaig dir que hi ha molta gent que entra parlant en castellà i que quan respons en català et responen en català. També hi ha molta gent que parla en castellà però entén el català. Em van dir que no, que això era molt seriós i que no podia obligar el client a canviar de llengua. Jo els vaig intentar fer entendre que el fet que jo parlés en català no volia dir que obligués el client a parlar en català, però van insistir que era taxatiu. Van dir que la meva companya també hauria d’intentar de respondre en català si li parlaven en català. Es notava que deien que hauria d’intentar de fer l’esforç, donant-li peixet. Ella tampoc no ha complert la norma –l’he sentit més d’una vegada contestar en castellà a clients que parlaven català–, i no li ha passat res.”
“Ens van dir que si no complíem la norma ho sabrien”, afegeix la treballadora. “Hi ha càrrecs importants a les oficines de Veritas a Barcelona que tenen segona residència a la Cerdanya, i a vegades vénen com a clients de paisà a veure com va la botiga, sense que tu en sàpigues res. A mi no se’m va queixar ningú. Si algú em deia que no m’entenia, canviava de llengua, però els qui van posar la queixa no se’m van queixar, la van fer d’amagat. Al meu encarregat li van dir que em feien fora perquè s’havien queixat de dalt, suposo que devien ser aquests clients d’oficina que encara no sé pas qui són.”
En un primer moment, la raó que li van donar per a fer-la fora tot i no haver acabat el període de prova –és de sis mesos i ella va ser acomiadada al cap de dos mesos, sense cobrar l’atur– va ser que no els interessava de tenir una persona que fes vint hores. “L’encarregat em va dir que no havia superat el període de prova i que no necessitaven més gent de vint hores. Em va semblar estrany, perquè hi havia una altra noia que també feia vint hores. Però vaig tornar el dilluns següent i vaig voler preguntar més, perquè jo pensava que era pel tema del català, era l’única cosa de la qual s’havien queixat. A part del català, només m’havien dit que feia molt bé la revisió de la fruita però una mica massa lenta, però no té cap mena de sentit que m’acomiadessin per això.”
Consulta a Plataforma per la Llengua
Ella explica que, quan va rebre el primer avís que podia ser acomiadada si no parlava en castellà als clients que parlessin en castellà, va començar a consultar-ho a la Plataforma per la Llengua, perquè li semblava una norma abusiva. Li van dir que, si no en tenia cap prova, no podia denunciar res, i és per això que va enregistrar la segona conversa amb l’encarregat, que va acabar reconeixent que li havien comunicat que els clients d’oficines s’havien queixat per la qüestió de la llengua. Veritas ha dit que l’àudio és editat i tret de context, però la treballadora assegura que només han tallat el principi, en què se sent la seva companya, i el final, en què només se sent el seu mòbil a la butxaca. L’empresa també ha dit que considera inacceptable l’actuació de l’encarregat. “Focalitzar-ho en ell em sembla molt injust, ell no en sabia res, era una ordre de dalt”, diu la treballadora.
Explica també que la seva actitud de mantenir la llengua respon més a la naturalitat que a la militància: “Tota la vida he parlat en català amb tothom. El castellà i l’anglès els vaig aprendre a l’escola. No considero el castellà la meva llengua. També parlo alemany i una mica d’italià i francès, però el castellà no és la meva llengua materna i em surt de respondre en català, parlar en castellà o en anglès em suposa un esforç.” Valora també la importància de mantenir el català quan altres persones no el parlen: “Aquí som al costat de Catalunya Nord i a molta gent li costa molt parlar en català. La gent que ve de l’estat francès l’ha tingut cohibit tota la vida. Si directament els contestes en francès, els costa molt. Tenen el record històric que el català és mal vist, i si els parles en català els fa il·lusió i et contesten en català. En altres llocs que he treballat de cara al públic hi ha gent que m’ho ha agraït. Si mantens la llengua no els treus l’oportunitat d’aprendre-la.”
