Trapero reconeix que ni la policia espanyola ni el CNI no van informar sobre Es-Satti abans del 17-A

  • El director general dels Mossos diu en la comissió d'investigació sobre els atemptats que el CNI li va acabar reconeixent els contactes amb l'ex-imam de Ripoll

VilaWeb
22.01.2025 - 18:05
Actualització: 22.01.2025 - 19:03

El director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha declarat avui que ni la policia espanyola ni el CNI no els van informar mai, abans dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i a Cambrils, de l’ex-imam de Ripoll Abdelbaki es-Satti ni de la relació ni els contactes que hi havien tingut d’ençà d’uns quants anys abans. Ho ha dit en la compareixença que ha fet a la comissió d’investigació sobre el 17-A del congrés espanyol, on la setmana passada es van fer públics uns documents desclassificats del CNI que revelen que, efectivament, van tenir contacte amb Es-Satti, si més no, entre el 2012 i el 2014. No en deien res, aquells documents, dels contactes que va mantenir posteriorment la policia espanyola amb Es-Satti quan ja era imam de Ripoll i fins poc temps abans dels atemptats. 

Trapero ha volgut exculpar de cap possible negligència el CNI en tot moment, i ha dit que van tenir una actitud lleial amb els Mossos d’Esquadra en la investigació sobre els atemptats i que, a posteriori, els van informar que, efectivament, “havien tingut una relació amb aquesta persona i que ja feia un temps que no la tenien”. Ha contraposat l’actitud dels serveis d’intel·ligència espanyols amb la dels responsables policíacs del Ministeri d’Interior, de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, com ara, l’ex-ministre Juan Ignacio Zoido, l’ex-secretari d’estat de seguretat José Antonio Nieto i l’ex-comissari José Luis Olivera, que en les compareixences en la mateixa comissió van sembrar de dubtes l’actuació dels Mossos aquells dies. 

I si bé Trapero ha començat explicant que el CNI el va informar immediatament després dels atemptats que havia tingut relació amb Es-Satti, el diputat de Bildu Jon Inarritu li ha demanat si la policia espanyola o la Guàrdia Civil els van informar de les visites que havien fet a Es-Satti tant a la presó de Castelló de la Plana com, uns quants anys més tard, a la mesquita de Ripoll. “Jo no conec aquesta informació, no em va constar que ens donessin aquesta informació”, ha respost.

Tot seguit, la diputada de Junts Pilar Calvo li ha demanat, directament: “Abans dels atemptats algú us va advertir del perfil d’Es-Satti?” “Abans dels atemptats ningú no ens va informar d’Es-Satti. Nosaltres no teníem cap investigació sobre Es-Satti”, ha respost Trapero. 

Segons la documentació [parcial] desclassificada pel CNI recentment, els serveis d’intel·ligència de l’estat van entrevistar-se unes quantes vegades amb l’imam de Ripoll per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre el 2012 i el 2014, mentre era a la presó de Castelló i abans no anés a viure a Ripoll.

El CNI es va arribar a reunir amb ell per saber què en sabia, de l’operació Xacal, de Vilanova i la Geltrú i més casos. Va donar informació i li van donar un número de telèfon per si volia posar-se en contacte amb els serveis secrets.

Però el maig del 2014 el CNI va fer una anàlisi en què es va incidir en la seva tendència a enganyar i a no complir les directrius, afegida a les conclusions extretes de les entrevistes, que va fer que consideressin que Es-Satti era invalidat ’“per a qualsevol activitat informativa en benefici de les missions assignades al CNI”. A més, no van detectar que fos cap risc, i el 2014 i el 2015, arran de l’augment de l’activitat gihadista a Europa, el CNI va centrar els esforços en uns altres individus.

La informació que s’ha desclassificat només fa referència fins el 2015. Tot i això, hi ha proves que confirmen que la policia espanyola va visitar tres vegades la mesquita cercant Es-Satti. La darrera va ser tan sols un mes abans dels atemptats, de la qual cosa la policia catalana no sabia res. 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor