El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El president de la Generalitat, Quim Torra, declararà a dos quarts d’onze del matí com a investigat per un delicte de desobediència, per no haver retirat en el termini establert per la Junta Electoral espanyola els llaços grocs i les pancartes per la llibertat dels presos polítics dels edificis públics. Torra va avançar ahir que no hi aniria a defensar-se, sinó a ‘acusar l’estat espanyol de violar dret i llibertats’. L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques han anunciat una acció de suport a les portes del TSJC abans que Torra hi declari.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’ha citat a declarar per la querella de la Fiscalia Superior que deia que Torra havia desatès el mandat de la junta electoral ‘conscientment i deliberadament’, mantenint ‘ni que fos de manera encoberta o simbòlica’ símbols i cartells ‘de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una part de la societat’. Per un cas semblant, la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, va ser inhabilitada.

Segons el fiscal Francisco Bañeres, el requeriment de la junta va ser ‘clar i exprés’, però va ser ‘reiteradament desatès’ pel president. El primer pronunciament de la junta electoral va ser l’11 de març, però va fer-ne un altre una setmana després, deixant vint-i-quatre hores a Torra per retirar totes les pancartes i símbols i advertint que, si no ho feia, podia incórrer en responsabilitats administratives i penals.

El president va canviar llavors el llaç groc per un altre de blanc amb una franja vermella a la façana del Palau de la Generalitat. Va col·locar una nova pancarta damunt de l’anterior, amb el mateix lema sobre els presos i els exiliats, però amb el canvi de color del llaç. També va afegir-ne una altra amb la frase ‘llibertat d’expressió’. El president va actuar d’aquesta manera quan el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, li va recomanar de retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis de la Generalitat.

Segons la querella de la fiscalia, Torra va ‘desatendre el mandat’ de la junta de manera ‘conscient i deliberada’, perquè va mantenir la simbologia, ni que fos de manera ‘encoberta’. De fet, la junta electoral ja va instar el 21 de març el conseller d’Interior a actuar, quan va constatar ‘l’existència d’una voluntat de desobeir’ per part de Torra. El canvi d’uns símbols per uns altres, va dir la junta, ‘no es pot entendre com un intent de compliment formal i no té cap altra finalitat que esquivar els requeriments emesos per aquesta junta’. Finalment, funcionaris de la Generalitat van despenjar la segona pancarta i Torra va fer-ne penjar una altra que feia referència als drets fonamentals d’opinió i expressió, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, que va ser autoritzada per la junta electoral.

Aquesta ‘reiterada negativa a complir’ al fet establert per la junta electoral, diu la querella, ‘no pot quedar emmascarada ni per una suposada voluntat d’acudir a uns altres òrgans informants’ que no tenen competència en aquesta matèria (en referència al Síndic), ni tampoc per una ‘substitució dels símbols per uns altres que pretenien significar exactament el mateix’. Continuava essent ‘simbologia partidista’, a parer de la fiscalia, que a més incloïa ‘una multitud de cartells amb expressions escrites’.

Les resolucions de la junta electoral, diu el fiscal, es refereixen ‘amb claredat’ a tota mena de simbologia ideològica, encara que es focalitzin en estelades i llaços grocs.

Els fets tenen d’antuvi una ‘presència delictiva’

El magistrat del TSJC Carlos Ramos Rubio, ponent de la resolució per la qual s’ha admès a tràmit la querella, exposa per quins motius s’ha d’admetre. Diu que s’ha d’acceptar tenint en compte que la demanda es dirigeix contra una persona aforada davant el TSJC, que compleix els requisits descrits a la llei d’enjudiciament criminal, que la relació circumstanciada de fets que incorpora ‘presenta d’antuvi una presència delictiva’ i que aporta ‘un principi de prova’ d’aquells fets.

Gonzalo Boye, advocat de Torra, creu que l’ordre de la Junta Electoral espanyola era ‘il·legal i fins i tot prevaricadora’, ‘no era clara, sinó general’ i ‘obligava el president Torra a fer coses que no podia fer perquè la llei li ho prohibeix’. De fet, el president va presentar una querella contra la junta electoral per prevaricació.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.