Toni Matas: “No tingueu por de la intel·ligència artificial”

  • Entrevista a Toni Matas, que ha creat una empresa d'intel·ligència artificial per fer la nostra feina més humana

VilaWeb
Assumpció Maresma Matas
01.05.2024 - 21:40
Actualització: 02.05.2024 - 07:43

A Toni Matas el preocupa que tinguem por de la intel·ligència artificial. En aquesta entrevista explica per què no n’hem de tenir i dóna algunes claus de com es pot aprendre a relacionar-s’hi. Les seves paraules són mel per a ajudar a mirar un futur sense monstres sota el llit i al mateix temps no badar. Amb ulls clars espurnejants, sempre ben oberts, posat de savi despistat –entre divertit i irònic–, és un etern entusiasta que sempre és a punt de fer un pas endavant. Fem l’entrevista per WhatsApp i, encara que sembli impossible, la fem amb passió, amb converses creuades i complicitats antigues. El fotògraf li fa les fotografies a La Salle, en què és professor convidat d’intel·ligència artificial d’enginyeria informàtica, a més de dirigir l’empresa Superalia.ai. S’ha posat tirants vermells.

Amb Toni Matas ens coneixem d’ençà del començament d’internet, en les primeres reunions d’un sector que encara no se sabia ben bé què era. Ell ja va brillar en aquella primera reunió. Sabia de tecnologia, però també de literatura i de llengua. Volia que allò que feia servís al país, que la cultura catalana no s’endarrerís. Acabava de fundar Barcelona Multimèdia, un projecte mític. Era l’any 1996 i ell, com un autèntic pioner, ja feia dos anys que havia fundat la seva editorial i feia possible que els nens d’aquest país tinguessin videojocs en català, amb continguts propis. Qui no recorda els enyorats Otijocs de Picanyol? L’any 2008, amb un còmic també dibuixat per Picanyol, va editar la primera Bíblia per a nens en iPhone, amb més de set milions de descàrregues a tot el món.

Llicenciat a la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i amb un MBA a ESADE, en què va ser professor de creació d’empreses, sap que la tecnologia és una gran aliada, però que requereix transformació constant. Per això la seva vida és plena d’iniciatives empresarials innovadores que han anat evolucionant. Els èxits en aquest món no s’acumulen, però ell ha seguit un mateix rumb combinant tecnologia, màrqueting i escriptura. S’ha anat adaptant als nous formats, a la innovació permanent. En aquest camí, gens planer, però sí transformador i excitant, l’any 2019 va fundar Persualia, la principal agència de màrqueting digital per a ONG del nostre país. Enguany ha fundat Superalia.ai, una empresa que crea eines d’intel·ligència artificial per a fer la feina menys rutinària i més creativa.

Entrevista a Toni Matas (fotografia: Àngel Garcia).

Us indigna que la gent tingui por de la intel·ligència artificial. Per què no ens n’ha de fer?
—Perquè la intel·ligència artificial (IA) és informàtica, ni més, ni menys. Una branca de la informàtica que aspirava, en la superba pretensió dels savis que la van batejar, a rivalitzar amb la intel·ligència humana. Als desenvolupadors d’aplicacions d’IA, que de savis no en som gaire, ens agrada més considerar-la una eina que eixampla les nostres capacitats humanes. Tot això ho va explicar molt més bé que no pas jo Ramon López de Mántaras quan us va dir en aquesta entrevista: “Em fa més por l’estupidesa natural que no pas la intel·ligència artificial.” No li falta raó. L’eina no ens ha de fer por, les persones que la dissenyen són les que ens poden fer por o despertar admiració. Com en l’ús de qualsevol eina.

Per què creieu que en fa?
—Per la corrua de pel·lícules de ciència-ficció en què les màquines substitueixen les persones. Tot va començar l’any que jo vaig néixer, amb 2001: una odissea a l’espai. Des d’aleshores, la indústria del cinema ha trobat un filó en les IA malignes: Blade Runner, Terminator, Matrix, Jo, robot… Tot i això, el galliner es va esvalotar de debò el novembre del 2022, amb l’aparició del ChatGPT. Perquè la premsa, quan va veure que un programa informàtic podia escriure raonablement bé, i que la seva professió podia ser en risc (quina ingenuïtat!), va activar el substrat col·lectiu de l’imaginari cinematogràfic i el va portar a la realitat amb titulars “de pel·lícula”. Dos exemples de VilaWeb: “Haurem de prohibir la intel·ligència artificial?” o bé “Taxistes, les primeres víctimes de la intel·ligència artificial?”. Els altres mitjans van ser, i encara són, més incendiaris. Però VilaWeb fa temps que ha corregit la reacció inicial amb articles ben documentats. Feu un bon diari!

Per exemple, fa por la pèrdua dels llocs de feina…
—Cada vegada que la informàtica ha fet un avanç significatiu, hi ha hagut un període de por. Per la primera comunió em van regalar una calculadora, “quina por!”, va dir l’escola, i la meva calculadora va ser confiscada. Quan el primer PC va arribar a les editorials, va haver-hi gent que es va negar a treballar-hi, els feia molta por perdre la feina. Amb la popularització d’internet, els periodistes també tenien molta por. Però, gràcies que Vicent Partal i tu no vau tenir por, avui podem llegir VilaWeb, oi? Va passar igual amb els iPhones. Els canvis de la informàtica són tan sorprenents que ens fan imaginar monstres sota el llit. Però amb el pas del temps descobrim que, sota el llit, tan sols hi havia un mitjó. La IA no fa perdre llocs de feina, de moment; tan sols en crea. Però certament la IA ja és aquí i ens farà repensar la manera de treballar. Recordeu Charlot a Temps moderns? Tots els treballadors del coneixement fem feines rutinàries que gustosament cedirem a la IA per centrar-nos en les feines més humanes. Fins i tot descobrirem que les eines d’IA augmenten les nostres capacitats per a poder fer tasques que, fins ara, no podíem fer.

Entrevista a Toni Matas (fotografia: Àngel Garcia).

Podem fer servir la IA per saber si la IA ens enganya?
—Ja hi ha eines que detecten si un text, o una imatge, ha estat generat amb intel·ligència artificial. Però deixeu-me prendre la pregunta com a excusa per a parlar de l’antropomorfització de la IA. Parlem de la IA com si fos una persona i és un programa informàtic, amb molta programació, moltes matemàtiques, molta estadística i un corpus ingent de documents amb què ha estat entrenat. Darrere dels models de llenguatge de la IA hi ha enginyers que prenen decisions sobre com s’han de contestar certes preguntes i entrenen els models de llenguatge amb exemples precisos. Respecte del primer article, OpenAI ha explicat que va sobreentrenar ChatGPT perquè sabia que els periodistes farien les preguntes tòpiques sobre la substitució dels humans i volia evitar captures de pantalla malicioses. En el segon article, l’autor se sorprèn que ChatGPT doni respostes diferents sobre el referèndum de l’1-O segons la llengua en què se li demana, res més natural! El programa informàtic és entrenat amb articles de mitjans, també de VilaWeb, escrits en diferents llengües, per això les generacions porten els biaixos dels periodistes que van parlar del referèndum en la seva pròpia llengua. No podria haver-hi un exemple més bo d’antropomorfització de la IA, donar la culpa al programa informàtic dels biaixos dels periodistes que han escrit sobre el referèndum. Perquè experimenteu amb un exemple d’IA entrenada per un autor, barreja d’escriptor i d’enginyer d’IA, de qui ja heu llegit alguna cosa, us aconsello que jugueu al joc Un Batec a la Tomba, que Superalia.ai ha publicat aquesta Setmana Santa.

Quantes coses el dia fem en què hi ha IA i no ho sabem?
—Moltes. Per exemple, la IA va tenir un paper clau en el desenvolupament de les vacunes contra la covid-19 que ens van injectar. Es va fer servir per predir com les proteïnes del virus podrien estructurar-se. Això va ajudar els científics a desenvolupar les vacunes en un temps rècord. Qui sap si, si s’hagués prohibit la IA (tal com va fer Itàlia amb el ChatGPT), no estaríem confinats, encara. Això sí que fa por, oi? A Persualia, l’agència de màrqueting digital de les ONG, fem servir la IA des de l’any 2019 per ensenyar els anuncis de les ONG a les persones que són més sensibles a cada causa. Aquestes campanyes fan servir xatbots per entendre més bé cada persona i adaptar el discurs. La IA també serveix per a construir un món millor. A Superalia.ai avui creem les eines d’IA per als equips de comunicació d’una gran empresa que opera en gairebé un centenar de països. Amb aquestes eines, els equips de cada país poden comunicar de manera senzilla i coherent les accions de l’empresa invertint-hi la meitat de temps. També hem construït una eina que ajuda les editorials a redactar més de trenta textos per a l’edició i la promoció d’un llibre a partir del PDF original, bo i preservant-ne la privadesa. La universitat i la xarxa d’hospitals Johns Hopkins van estimar que les morts causades als Estats Units per errors mèdics eren entre 250.000 i 440.000 cada any. Per això creen eines d’IA per ajudar els metges en els diagnòstics i en els tractaments. Quan pensem en el nostre sistema sanitari, què us sembla que fa més por, que els metges facin servir la intel·ligència artificial o que no ho facin?

I en el món de l’educació, sovint la IA fa pànic. Com podem vèncer-lo?
—El món de l’ensenyament encaixa malament i lentament els canvis tecnològics, perquè als professors els agrada més ensenyar que aprendre. I ara toca aprendre. El meu fill Raimon va fer servir la intel·ligència artificial per fer el treball de recerca. Primer es va documentar i va escriure l’esquema del treball. Va demanar a la intel·ligència artificial que revisés les mancances de l’esquema i va poder completar alguns punts i equilibrar més els continguts. Després, va redactar el treball i va fer servir la intel·ligència artificial per fer una revisió general del text, a part de corregir les faltes d’ortografia, el va ajudar a millorar els diferents apartats, complementar-ne els continguts, o millorar-ne la redacció. La intel·ligència artificial formarà part del dia a dia de tots els treballadors del coneixement, i els estudiants, de qualsevol nivell, ja en formen part. Per això, els professors han d’entendre com aquestes eines poden ser un recurs per a fer més bé la seva feina i augmentar els nivells d’exigència sobre els resultats, en lloc de prohibir-ne l’ús.

Això que dieu sorprendrà. Teniu algun consell per a començar?
—L’única manera de fer-ho no és fent cursets o acumulant recursos, sinó posant les mans al teclat i fent-ho servir cada dia. Us sorprendrà com us pot arribar a ajudar la IA. Recomano que comenceu amb una conversa nova al ChatGPT o al Gemini amb un text com aquest: “Sóc una professora de [el vostre nivell i assignatura], necessito que em guiïs per descobrir com em pots ajudar a fer la meva feina en menys temps i amb més bons resultats. Fes una llista de suggeriments amb una descripció d’una línia de cadascun i jo ja et demanaré que ampliïs la informació que més m’interessi.” Treballar amb la IA és conversar-hi, no cal esperar un primer resultat que ho resolgui tot. S’ha d’anar guiant amb les respostes perquè entengui més bé les necessitats de cadascú. Els resultats us sorprendran segur.

Entrevista a Toni Matas (fotografia: Àngel Garcia).

La IA ha de tenir límits?
—Som europeus, per desgràcia dels qui ens dediquem al desenvolupament d’aplicacions d’IA. Europa és el continent que vol regular-ho tot per la insaciable voracitat de les multes milionàries. Això espanta moltes empreses d’intel·ligència artificial que, per una por raonable, eviten el mercat europeu. És el cas de Google, que no permet l’accés dels seus models a Europa fins que té totes les garanties que no rebrà la multa. O Anthropic, que, en els primers models, va ignorar Europa. Fa un mes vaig assistir a un congrés sobre intel·ligència artificial a Madrid en què una ponent va explicar que havia participat en la redacció del reglament europeu d’IA i que era assessora del govern espanyol en aquesta qüestió. Després de la ponència, en privat, em va explicar que fundava l’empresa privada que ajudaria el govern espanyol a detectar els desenvolupadors que infringissin la regulació, per aplicar-los multes importants. En aquell moment vaig patir un procés de reducció testicular. Aquella persona antropomorfitzava la IA i no sabia res d’informàtica, però sabia molt bé què era una multa. Confiar en els polítics per posar límits a la intel·ligència artificial sí que fa por, molta por. Els polítics europeus són els qui haurien de tenir límits.

Per respondre heu fet servir IA?
—Sóc subscriptor de VilaWeb per la responsabilitat amb què es validen les informacions que es publiquen. Ser entrevistat a VilaWeb exigeix estar a l’altura, i he necessitat la IA per a evitar de basar-me únicament en les meves opinions i poder validar moltes coses que he explicat. Arribarà el dia en què preguntar si s’ha fet servir la IA per escriure serà tan absurd com preguntar si un text ha estat escrit amb ordinador. Quan arribi aquell dia, ja no tindreu por de la IA. Però els informàtics ja haurem inventat alguna altra cosa que us pugui fer por (i s’amagarà sota el vostre llit!).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any