El conseller de Salut Toni Comín reivindica que ‘la decisió políticament responsable es diu exili’. En una entrevista a l’agència ACN feta a Lovaina, assegura que l’exili era l’opció políticament coherent amb la declaració d’independència i el referèndum. ‘Si volíem mantenir viu allò que havíem començat l’1 d’octubre només es podia fer des de l’exili perquè des de la presó és impossible’, destaca. L’eurodiputat electe de Junts critica que ERC s’hagi centrat massa en ‘l’estratègia de l’hegemonia’ i defensa que ell no fa pinya amb el president Carles Puigdemont ‘per contribuir a l’hegemonia de Junts per Catalunya’.
De fet, el conseller nega ‘cap distanciament’ amb ERC després d’haver concorregut a les eleccions europees amb Junts i defensa que sempre ha actuat amb ‘màxima lleialtat’ al partit.

Però Comín reconeix que ha tingut ‘diferències estratègiques’ amb la formació de Junqueras, encara que sempre les han intentades discutir de manera ‘lleial i oberta’. ‘Com a mínim amb qui jo em relaciono d’ERC em continua mirant com abans’, afirma. Diu que ha estat crític quan ha vist que estava ‘atrapada’ en ‘la lluita per l’hegemonia’ perquè creu que s’ha d’aparcar quan cal unitat en la ‘dura confrontació amb l’estat espanyol’. ‘No he volgut ser còmplice d’això’, justifica, matisant que ha aplicat la mateixa regla a JxCat.

Tanmateix, recorda que ell i Puigdemont no són gaire lluny de la postura d’alguns dirigents d’ERC com ara Marta Rovira i assegura que la ‘música’ de la secretària general d’ERC ‘sona molt’ com la seva.

Reivindicació de l’exili

Comín defensa que l’exili era l’única manera que hi havia de continuar ‘el combat’ després de la declaració d’independència. ‘No facis l’1-O ni la declaració si després no has de continuar’, afirma. Si bé diu que la decisió política col·lectiva d’aquells dies va ser que tot el govern havia d’exiliar-se, admet que també hi va haver decisions personals que van voler respectar. ‘Reconeixem l’actitud de resistència en una situació tan dura com la presó’, assegura a propòsit dels presos polítics. Ara, creu que ‘admirar la resistència i coratge’ dels presos polítics i la seva decisió personal de restar al país no és incompatible amb l’afirmació que ‘l’opció políticament coherent’ era l’exili.

D’una altra banda, acusa les autoritats espanyoles d’intentar tractar els presos com a ostatges. ‘A nosaltres no ens podrà fer xantatge amb el tercer grau’, diu. El conseller veu heroic que els seus companys de govern, la presidenta del parlament i els dirigents de l’ANC i Òmnium ‘hagin resistit a ser utilitzats com a ostatges’.

Reacció a la sentència

‘L’independentisme ha de decidir si es rendeix o va a una confrontació’, opina a propòsit de la nova etapa política que s’obrirà després de la sentència del judici contra el procés. Opta per ‘una confrontació pacífica i democràtica’ contra l’estat espanyol que requereix ‘acció institucional i desobediència civil’. ‘Cal enfortir les institucions, preparar la societat civil perquè, en el moment que es consideri, s’hi pugui desplegar una estratègia d’enfrontament institucional i civil’, diu.

Malgrat no abandonar l’oferta de diàleg amb Madrid, alerta que ‘un impàs crònic’ una vegada el Tribunal Suprem espanyol hagi dictat sentència seria ‘una rendició’. ‘No té cap sentit que en nom del diàleg ens aturem’, diu. Per això creu que ‘la pitjor cosa que pot passar’ és que l’independentisme ‘tiri la tovallola’ fins i tot de manera ‘involuntària o inconscient’. ‘Una rendició inconfessada seria la pitjor cosa que podem deixar als nostres fills’, avisa. Així i tot, reconeix que per anar a una confrontació cal ‘assumir els riscs’. ‘La independència de baix cost no existirà mai’, sosté.

S’oposa a unes eleccions

Sobre el debat sobre la convocatòria d’eleccions com a reacció a la sentència, Comín s’hi oposa perquè no creu que enforteixin la posició de l’independentisme ni la unitat estratègica que demana el carrer. ‘És clar que les eleccions són saludables per a una democràcia, però parlem de si amb unes eleccions enfortirem la posició de l’independentisme’, apunta Comín, una setmana després d’haver recriminat, Oriol Junqueras, que alguns sectors afirmin que ‘l’exercici democràtic del dret de vot debilita les institucions d’un país’.

Govern de concentració?

Si bé Comín es mostra obert a la idea d’un govern de concentració amb vista a la sentència del judici contra el procés, alerta que el preu no pot ser la renúncia a ‘l’estratègia de confrontació democràtica’, que considera imprescindible. ‘No té sentit fer un govern de concentració que sigui el pròleg d’una rendició’, avisa.

Sobre un acostament als comuns després de la sentència, considera que els qui s’oposen a la ‘repressió de l’estat’ tenen ‘una certa obligació ètica d’ajudar a enfortir les institucions l’endemà de la sentència’. Això sí, insisteix que això ‘no pot tenir com a contrapartida que l’independentisme renunciï al seu projecte polític’.

Manca de pressupost

Comín no veu desitjable de continuar sense un pressupost, però creu que això no ha de ‘precipitar una convocatòria electoral’. ‘El govern ha de fer les millors polítiques socials que pugui, però per convicció democràtica i compromís amb la justícia social.’ Considera ‘molt discutible que les polítiques socials eixamplin la base de l’independentisme’, perquè ‘és estudiat que el vot unionista és molt identitari’. ‘Les polítiques socials no són un instrument per a eixamplar la base, són una finalitat en si mateixes’, defensa.

Tercera euroordre

Comín preveu que la sentència del judici contra el procés augmentarà les probabilitats que Bèlgica denegui la seva extradició. ‘Afegirà encara més estupor a la justícia belga’, pronostica. Amb tot, garanteix que els membres del govern hi afrontaran una esperada tercera euroordre i confia que els magistrats belgues arribaran ‘a la mateixa conclusió que els alemanys’.

El tribunal d’Slesvig-Holstein va denegar l’extradició de Puigdemont per rebel·lió, però la va acceptar per malversació. En aquest cas, Comín veu difícil que els belgues els puguin extradir per aquest delicte, car, segons ell, la seva legislació penal requereix enriquiment personal.

Escó a l’Eurocambra

Toni Comín no va poder assumir tampoc el mandat com a eurodiputat malgrat haver guanyat l’escó a les urnes perquè la Junta Electoral espanyola li va denegar que fes els tràmits pertinents a distància. Ara el seu cas, com el de Puigdemont, és a les mans dels tribunals de la Unió Europea.

Comín assegura que no prendran cap decisió sobre la renúncia a l’escó ‘abans de saber quina és la decisió del tribunal per molt que es demori en el temps’. De fet, creu que tenen ‘moltes probabilitats que el tribunal resolgui’ en favor seu.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb