Tito Vallejo és un historiador gibraltarenc molt popular entre la població del penyal per les seves esporàdiques aparicions a la premsa en les quals defensa la identitat pròpia dels gibraltarencs –vegeu més avall el reportatge que va fer TV3 l’octubre del 2016–. Recentment, la Unió Europea ha fet explícit que l’opinió de l’estat espanyol sobre Gibraltar serà determinant en qualsevol acord que la UE signi sobre aquest territori en les negociacions del Brexit. Això ha indignat la població de Gibraltar i, paral·lelament, el govern britànic, que ha arribat fins i tot a parlar de la possibilitat d’una guerra amb Espanya. L’origen de tot plegat són les negociacions del Brexit. Gibraltar és partidària de quedar-se a la UE, tal com va evidenciar en el referèndum de l’any passat. Hem volgut parlar amb Vallejo perquè ens expliqui quin és el sentiment generalitzat de la població de Gibraltar arran d’aquest estira-i-arronsa entre l’estat espanyol i el Regne Unit.

—Com observen els gibraltarencs el conflicte que mantenen la UE i el Regne Unit i que, de retruc, ha esquitxat Gibraltar?
—La gent està més unida que mai. Situacions com aquestes enforteixen i no hi ha diferències entre partits polítics. Tothom és una pinya. El gibraltarenc és un supervivent nat. Hem passat per guerres, assetjaments i boicots, molts dels quals a mans del govern espanyol. Ara estem a l’expectativa perquè ningú no sap res. Es parla molt, però no es concreta res, i el parlament britànic tampoc no parla clar. Encara negocien què faran, la UE fa algunes amenaces i diu a Espanya que pot vetar tot el que té a veure amb Gibraltar. Però no s’adonen que Anglaterra té un vet més gran, que val 52 mil milions de lliures, que són els diners que Anglaterra deu a la UE.

—La gent dóna ple suport al govern britànic?
—És clar que sí. Aquí som més britànics que els britànics. Passa que tenim a tocar el govern espanyol, que es reflecteix amb el nostre, i no hi ha cap similitud. No es pot comparar un govern amb un altre. Diuen que Espanya ofereix la cosobirania a Gibraltar, però els mateixos espanyols que vénen a treballar a Gibraltar s’indignen perquè ens ofereixen drets que ni els mateixos espanyols no tenen.

—I com heu encaixat que la UE s’hagi posicionat del bàndol espanyol. Us ha sorprès?
—És clar, perquè s’han adonat que la UE els ha traït. N’hi ha més d’un que ja vol retirar la bandera de la UE. Però encara no en som fora, queden dos anys de negociacions i poden passar moltes coses. Per una altra banda, Anglaterra té una carta bona, que és el mercat comú britànic, la British Commonwealth, que inclou totes les ex-colònies que va tenir, com el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, entre més. Aquesta fugida encara és possible i Anglaterra ja negocia aquesta via per aconseguir facilitats mercantils. Aquests acords ja existien, però com que Europa estava més a prop, convenia més. Quan Anglaterra es va afegir a la Comunitat Econòmica Europea, va ser un pas endavant perquè tots els països cooperessin en afers econòmics, de comerç i agricultura. Però a poc a poc la CCE s’ha convertit en la UE, amb Alemanya fent i desfent lleis, i això molestava molt Anglaterra.

—Ara l’estratègia del primer ministre, Fabian Picardo, és continuar les negociacions a l’estela de Nicola Sturgeon?
—Sí. Aquí intentem cercar tot el benefici possible per a la comunitat de Gibraltar. I si Escòcia pot tenir privilegis, per què no els hauríem de tenir nosaltres? Un 96% dels ciutadans de Gibraltar van votar a favor de no sortir de la UE. Haurien d’intervenir a favor nostre, perquè no tenim la culpa que la major part d’Anglaterra votés a favor de sortir-ne.

—El fet que la població aprovés amb un 96% dels vots de mantenir-se a la UE, ha fet que el sentiment favorable a la cosobirania amb Espanya creixi?
—No. Per què m’haig d’afegir a una cosobirania amb un país corrupte? Si ho veiem cada dia a les televisions espanyoles, perquè aquí les veiem. I hem de sentir a dir-nos que aquí tots som un niu de contrabandistes, uns pirates, i que tenim diners amagats. Ens podrien seduir d’una altra manera, sense fronteres, una circulació de persones i mercaderies més lliure, donant-nos facilitats per a posar negocis…

—Com afectaria econòmicament a Gibraltar quedar fora de la UE?
—És complicat de dir. Aquí tot el que arriba és a través de la frontera, sigui d’Anglaterra o d’Espanya. Entenc que hauríem de fer les importacions per via marítima, com ja vam fer molts anys. Cal recordar que ‘la verja’ va estar tancada durant tretze anys. Fins al 1982. I vam sobreviure, i llavors no hi havia els transports que no hi ha ara: importàvem moltes mercaderies de Portugal i el Marroc. S’haurien de cercar alternatives. Però que estiguin tranquils, que nosaltres no ens enfonsarem.

—El portaveu del PP, González Pons, va dir que Gibraltar només podria quedar-se a la UE si acceptava la cosobirania d’Espanya. Això, la ciutadania ho acceptaria?
—Ningú. Qualsevol persona a qui ho pregunteu us dirà que no la vol. Què ens pot oferir Espanya? Corrupció i atur? No volem el sistema de govern espanyol. Les lleis són antigues i sabem que tot canvia quan travesses la frontera.

—Com ha viscut Gibraltar les relacions amb els diferents governs espanyols? Hi ha hagut múltiples denúncies per les pressions que fa Espanya a la frontera i el primer ministre britànic ha hagut d’intervenir més d’una vegada.
—Amb Zapatero vam veure que la situació es normalitzava. Moratinos va venir de visita i va ser la primera vegada que venia un ministre d’Afers Estrangers espanyol. Ibèria va començar a operar a Gibraltar. Però de cop i volta, el PP va arribar al govern i va venir Franco vestit de Rajoy. I els efectes els veiem ara. Per exemple, no m’agrada el futbol, però no ens reconeixen la selecció i hem d’anar a Portugal a jugar els partits internacionals. I mira que a la Línea de la Concepción hi ha un estadi. O el problema amb l’espai aeri, perquè ens limiten el tràfic aeri. Nosaltres vam construir una terminal que havia de connectar amb la que tenia previst d’instal·lar Espanya durant el mandat de Zapatero. Hauria millorat molt la connectivitat, però no l’han feta. I sobretot, el trànsit a la Línea de la Concepción és duríssim. I no només ens afecta a nosaltres, sinó també els treballadors espanyols que van i vénen de Gibraltar. Tot plegat són mesures repressives perquè no vam acceptar la cosobirania en el seu moment.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb