Trenta-quatre anys després, comença el judici per l’assassinat de Thomas Sankara

  • El que fou president de Burkina Faso ha esdevingut un símbol del panafricanisme i contra el colonialisme

VilaWeb
Alexandre Solano
10.10.2021 - 21:50

Un tribunal militar de Burkina Faso comença avui un judici que arriba trenta-quatre anys tard. El de l’assassinat del president Thomas Sankara el 15 d’octubre de 1987, afusellat per militars a la residència presidencial en un cop d’estat cruent.

La justícia del país va decidir de reobrir la investigació el febrer del 2020, arran que l’estat francès va desclassificar documents del complot. Es creu que darrere el cop d’estat hi havia l’estat francès, Costa d’Ivori, la “Françafrique”, Líbia i possiblement mercenaris del liberià Charles Taylor i la CIA.

En total, hi ha catorze imputats. L’acusat principal és Blaise Compaoré, ministre d’Estat en aquell moment i teòricament millor amic de Sankara, que va assumir la presidència de Burkina Faso després del cop. És acusat d’atemptat contra la seguretat de l’estat, complicitat en l’assassinat i ocultació de cadàvers. També és imputat Hyacinthe Kafando, cap de la seguretat presidencial d’ençà del 1987; el general Gilbert Diendere, antic cap del regiment d’elit de seguretat presidencial, i uns quants membres de la guàrdia presidencial.

Sankara ha esdevingut un símbol del panafricanisme i la lluita contra el colonialisme. Conegut com el Che africà, va governar després d’un cop d’estat el 1983 i va engegar una transformació social i cultural capdavantera a l’Àfrica: va combatre la desertificació –es van plantar deu milions d’arbres en quinze mesos–, la taxa d’escolarització va créixer del 6% al 22%, va impulsar campanyes importants de vaccinació i va millorar la situació de les dones –va prohibir l’ablació genital i la poligàmia i va incloure’n unes quantes al govern.

Totes aquestes polítiques es van fer sense l’ajuda de cap potència i, de fet, el 1987 va proposar en una cimera de l’Organització per a la Unitat Africana de no pagar conjuntament el deute extern, perquè no n’eren responsables i hi havia un deute de sang de les potències europees amb l’Àfrica. L’objectiu era d’acabar una relació dependent amb la resta del món, principalment amb l’estat francès.

Un crim silenciat durant dècades

Compaoré va governar d’ençà del cop d’estat, tot revocant les nacionalitzacions fetes per Sankara i anul·lant les polítiques que havia impulsat. En una línia similar, en política internacional va renunciar a qualsevol reivindicació de posar fi al neocolonialisme, de crear un moviment panafricanista o de transformar les relacions nord-sud.

Va governar durant dècades fins que va haver de fugir a Costa d’Ivori el 2014, amb l’ajuda de l’exèrcit francès, arran d’una onada de protestes contra la intenció de modificar la constitució per a presentar-se a un nou mandat.

La família de Sankara havia demanat justícia durant trenta-quatre anys, però el govern de Compaoré havia blocat qualsevol petició d’exhumar-ne les restes, que havien estat desmembrades i enterrades en una tomba anònima. Avui, es pot començar posar llum a l’assassinat del revolucionari burkinès, que ha esdevingut no solament un heroi nacional, sinó un símbol i un referent continental.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any