‘The Crown’: el passat fictici i el present real es fonen en un canvi d’era morbós i sentimental

L’última temporada de The Crown s’acabà l’any 1990, en una apoteosi emocional, cosa estranya en el reialme de la contenció. La mirada trista i tremolosa de Margaret Thatcher, forçada pel seu partit a dimitir. La seva genuflexió admirada davant la reina Elisabet, que li concedeix el privilegi rar de l’Orde del Mèrit, enterrant les desavinences. La histèria del príncep Carles xisclant a la princesa Diana que qui estima és Camilla Parker Bowles i que es desentén del seu “matrimoni grotesc”. La fredor de la reina, esclatant sòbriament contra el seu fill, per fi, titllant-lo d’home “immadur i malcriat que no para de queixar-se, casat amb una dona immadura i malcriada que no para de queixar-se”. El fil d’aquest cim d’emoció es podrà seguir avui, a Netflix, a partir de les nou del matí.

Als nous episodis, Imelda Staunton, la inoblidable Dolors Umbridge de la saga de Harry Potter, substitueix Olivia Coleman en el paper de reina Elisabet. És la primera temporada que s’estrenarà amb la reina traspassada, cosa que sens dubte afectarà la visió de l’espectador: la sensació que Elisabet és passat s’enfortirà, mentre el combat entre Carles i Diana reviurà, just quan el rei malda per assolir la popularitat de la seva mare. Jonathan Pryce (Joc de trons, Els dos papes) interpretarà el duc d’Edimburg; Dominic West (The wire) farà de príncep Carles; i Elizabeth Debicki (El gran Gatsby, Tenet) serà la princesa Diana. Olivia Williams (El sisè sentit) serà Camilla Parker Bowles i Jonny Lee Miller (Trainspotting) serà el primer ministre John Major, que ocuparà el càrrec durant tota la temporada.

La trama abasta aquesta vegada una època poc trepidant políticament. Però la temporada té un punt de providencial, d’oportuna, perquè nafra un moment decisiu, fins i tot fundacional de la gran crisi que travessa avui el Regne Unit. Una crisi de règim. A Westminster, els dos grans elements són la crisi econòmica que va haver d’entomar el govern de Major i les tensions entre els conservadors sobre l’entrada a la Unió Europea. A Buckingham, les coses agafen aire de telenovel·la i, rere la rebel·lió de Diana, l’amor de Carles i Camilla va guanyant terreny i, sobretot, publicitat. Són els anys en què Diana comença a fer la seva vida, amb l’entrevista a la BBC com a colofó, i de l’escàndol del tampó –la conversa telefònica mítica en què el príncep diu a Camilla que voldria ser el seu tampó.

Però les novetats a la sèrie no són tan sols temporals, sinó també argumentals i per als espectadors. Per una banda, és la temporada que probablement descriu menys anys de vida reial. La primera en relatava vuit; la segona, vuit més; la tercera, tretze; i la quarta, onze. La cinquena no arribarà a set anys: començarà l’any 1991 i s’acabarà abans de la mort de lady Di –el 31 d’agost de 1997–, una escena que fa ben poc s’enregistrà als carrers de Barcelona. Això, afegit a la poca vivacitat històrica del període i a l’alta càrrega de la separació de Carles i Diana, ens aboca per força a una temporada molt més sentimental, morbosa, íntima.

El contingut de la nova trama ha trencat la distància amb què la casa reial britànica s’havia manifestat fins ara sobre la sèrie. Fa mesos, la premsa del Regne Unit va explicar que el príncep Guillem s’havia queixat perquè The Crown reproduiria l’entrevista la polèmica entrevista a la BBC en què Diana va dir una frase famosa: “En aquest matrimoni érem tres, o sigui que era una mica atapeït.” La BBC va demanar disculpes l’any passat per l’entrevista quan un informe intern va demostrar que Martin Bashir, el periodista que la va fer, havia emprat “mètodes deshonestos” i havia fet servir documents falsos per pressionar Diana perquè li concedís l’entrevista.

El protagonisme de Diana serà cosa delicada, en un moment de canvi de tron autèntic i, sobretot, en un moment que el príncep Enric, barallat amb el pare i el germà, esgrimeix el paral·lelisme entre la seva mare i la seva dona, Meghan Markle, per a explicar que s’hagi distanciat de la casa reial. La sèrie començà essent una mena d’elegia per a la reina. Ara tot s’ha complicat. A la sucositat de la història s’hi afegeixen recels sobre el realisme. A la cinquena temporada, el passat fictici i el passat real es fonen: tal com fa tot just dos mesos la mort de la reina va significar el final d’una era, a la vida real, The Crown n’encara també un, dins i fora de la pantalla.