“És innecessària i no la volem”: els veïns planten cara a la MAT Escatró-la Secuita amb una mobilització a Reus

Entitats i plataformes contràries al projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) Aragó-Catalunya han convocat avui una manifestació unitària a Reus (Baix Camp) per rebutjar el pla de connectar la subestació del municipi aragonès d’Escatró amb la Secuita (Tarragonès). El projecte, que ja fou rebutjat fa més d’una dècada per un defecte de forma, preveu de repotenciar l’actual línia elèctrica al llarg d’uns 200 quilòmetres, passant dels 220 quilovolts actuals als 620, amb una capacitat de transport de tres gigawatts (GW) d’electricitat.

La mobilització, impulsada per entitats com la Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, GEPEC-EdC, Unió de Pagesos, Gent del Matarranya, Prioritat i la Vall Sostenible, entre més, començarà a les 11.00 a la plaça de la Llibertat. A més de la concentració, hi haurà dues grans columnes de tractors i vehicles que sortiran de Falset i la Selva del Camp (Baix Camp) i que confluiran a la mateixa hora a la plaça del Mercadal. Totes dues es trobaran abans a la carretera d’Alcolea amb l’avinguda dels Països Catalans. El punt de sortida dels vehicles procedents de Falset serà la plaça de la Cooperativa, i el dels que arribin de la Selva del Camp, a la plaça del Rellotge de Sol. La mobilització vol ser pacífica i familiar i vol evidenciar el rebuig social a la MAT en les comarques afectades.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by No a la MAT Escatrón – Els Aubals – La Secuita (@noalamat_arago_catalunya)

Emblanquiment del projecte

L’empresa Red Eléctrica –de la qual l’estat espanyol controla el 20% de les accions–, impulsora del projecte, ja ha sol·licitat formalment al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic espanyol i al Departament de Territori l’autorització per a desmantellar la línia elèctrica actual i construir-ne una de nova que en triplicaria la potència. El projecte preveu que totes dues comparteixin una mateixa infrastructura de 180 quilòmetres, amb torres que passaran dels 20-25 metres d’alçària fins als 55 metres.

La companyia defineix la infrastructura com un projecte estratègic per a la descarbonització del polígon petroquímic de Tarragona, que s’abastiria d’energia amb aquesta nova línia. Alhora, considera que tindria un impacte alt a l’hora d’atraure noves inversions. A parer seu, aquest nou subministrament faria el polígon químic molt més competitiu, i també obriria oportunitats al llarg del traçat.

Pimec ha destacat que la Ribera d’Ebre i la Terra Alta també se’n podrien beneficiar, amb noves inversions industrials i com a element de valor afegit en projectes com la gigafactoria d’intel·ligència artificial de Móra la Nova. En la mateixa línia, en la darrera sessió al Parlament de Catalunya, la portaveu del govern, Sílvia Paneque, va qualificar la línia d’indispensable. A més, la iniciativa forma part de la planificació 2021-2026 del Ministeri per a la Transició Ecològica espanyol.

Ara bé, les entitats consideren que aquest discurs és un “blanquejament” del projecte i que sorgeix de la forta resposta social que ha rebut. “Es pensaven que seria un projecte fàcil de dur a terme, però s’han trobat una oposició territorial forta”, diu a VilaWeb Axel Baiget, integrant de la Plataforma No a la MAT.

En aquest sentit, sostenen que la línia no respon a la descarbonització del polígon petroquímic, sinó que té com a objectiu principal evacuar l’energia produïda a l’Aragó –sobretot d’origen renovable– que no té sortida local cap a uns altres punts, com ara l’estat francès. Ho argumenten perquè un dels plans alternatius inclosos en la planificació 2021-2026 del ministeri preveu una altra MAT provinent de l’Aragó que acabaria a Isona (Pallars Jussà), a més de 130 quilòmetres del complex petroquímic. “Si l’objectiu és la descarbonització de la petroquímica, ja m’explicaran com l’alternativa és a Isona… La voluntat és que aquesta energia generada amb plaques solars i molins a l’Aragó, que les empreses no saben què fer-ne, pugui arribar a altres mercats”, assegura Baiget.

A banda, els organitzadors alerten que la infrastructura tindria un impacte important sobre el paisatge, la pagesia i el medi. Per aquests motius, defensen un model energètic basat en la proximitat, amb producció i consum locals, i avisen que continuaran mobilitzant-se contra el projecte. “És una infrastructura que no és necessària i no la volem”, insisteix Baiget.

Nou recorregut

La infrastructura projectada afectarà municipis del Matarranya, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès. Majoritàriament, la línia seguirà el mateix traçat que l’actual, construïda als anys setanta, tot i que en alguns trams es desviarà.

En concret, entrarà per Massalió (Matarranya) i continuarà pels termes de Calaceit i Maella, també al Matarranya, abans d’arribar a Batea (Terra Alta), amb un traçat diferent de l’actual, més al sud. A partir d’aquí, travessarà la zona limítrofa entre Vilalba dels Arcs i Gandesa fins a arribar a Corbera d’Ebre, seguint en bona part el traçat de la línia actual.

Després canviarà la trajectòria i travessarà part del terme de la Fatarella i arribarà a Ascó (Ribera d’Ebre), d’on es dirigirà cap a una nova subestació elèctrica als Aubals –a Garcia–, on també hi ha la subestació de l’actual línia. Tot seguit, travessarà el terme de Garcia en un recorregut similar a l’actual, s’endinsarà al Priorat per Marçà i travessarà el Baix Camp per Alforja fins al Tarragonès, a la subestació de la Secuita.

En total, afectarà més de 1.300 propietaris, sobretot de finques agrícoles, algunes en explotació i unes altres d’abandonades.

Manca de transparència

Les entitats i plataformes també denuncien manca de transparència en la tramitació del projecte. Diuen que molts municipis i propietaris afectats no en sabien res fins que les entitats van començar a fer reunions informatives poble per poble. “Hi ha gent que encara ara no sap que li posaran una torre a la seva finca, per exemple. D’altres se’n van assabentar perquè els vam explicar nosaltres directament que el projecte ja s’havia publicat al Diari Oficial de la Generalitat”, relata Baiget.

Aquest procés, asseguren, ha fet canviar la posició de molts ajuntaments, que han acabat mostrant el rebuig a la infrastructura. De fet, la totalitat dels municipis afectats del Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Priorat s’hi oposen públicament.

Alhora, la proposta no té consens dins el PSOE. Mentre que el PSC, de la mà del govern, s’hi ha mostrat obertament a favor, el grup socialista a la Diputació de Saragossa va votar a favor d’una resolució contrària a la iniciativa.

14.421 al·legacions contra la línia

Les entitats contràries a la línia han presentat 14.421 al·legacions contra el projecte a la Generalitat i al ministeri espanyol, una xifra que, asseguren, evidencia l’abast de l’oposició veïnal a la infrastructura. El volum inclou aportacions de plataformes ciutadanes, una vintena d’ajuntaments, consells comarcals, sindicats, organitzacions i associacions agràries i entitats conservacionistes.

A més, les plataformes expliquen que han recollit 6.290 adhesions individuals i vuitanta-una d’empreses. Entre els contraris al projecte, hi ha denominacions d’origen com la DO Montsant, la DO Terra Alta i la DOQ Priorat.

Finalment, asseguren que, quan rebin la resposta a les al·legacions, si és negativa i el projecte es manté, exploraran totes les vies legals i jurídiques per provar d’aturar el projecte.