Roses de Sant Jordi (Foto: Albert Salamé)

Celebraven cent anys. El pare (50), la mare (40), el fill (7) i la filla (3) aquest 2021 sumaven tots junts un segle de vida i van reunir amics de banda i banda del Pirineu per celebrar-ho amb un dinar. Una cinquantena de persones, de la Catalunya del Nord i de la del Sud es van trobar al Pla de l’Erola, a 1.552 metres d’altura, al refugi amb restaurant inclòs i magnífiques vistes. Situat davant del Puigmal, té el veïnat de Serrat i el llogarret de Fustanyà just davant. Pares de família, algun fadrí, molta canalla que no arribava a deu anys i fins i tot una parella d’adolescents que s’amagava feliç pels bosc.

Fustanyà i Serrat, davant nostre, és l’espai on el dramaturg quasi premi Nobel Àngel Guimerà va conèixer de primera mà una història real d’amor, que inspirà Terra Baixa. (La Terra Baixa, traduïda a 14 idiomes, que va inspirar Leni Riefenstahl, que en va fer un film). A Guimerà, li va arribar “l’enamorament d’una parella de joves de diferent condició social -en Jaume (d’una casa humil del Serrat) i la Margarida (d’una bona casa de Fustanyà)-, els quals davant la negativa dels tutors marmessors d’ella, òrfena des de molt jove, decideixen escapar-se cap a França passant pel Pas dels Lladres fins a arribar a Perpinyà (…) Guimerà va denunciar el caciquisme finisecular de la terra baixa en oposició a l’idealisme de les terres altes”. (Àlex Susanna). Per aquestes contrades encara especulen qui deuen ser els descendents de la família Constans, protagonistes de la història de Terra Baixa, els joves d’orígens diferents que han d’escapar-se a les terres altes per fugir de les terres baixes, corruptes, i conservadores.

L’amor imposat durant segles via matrimonis arreglats pels pares del segle XIX o per grillons molt més subtils del segle passat. Molts amors nascuts de la suposada llibertat del segle XX, han estat amors nascuts a l’escola, o al cercle social dels pares, o d’amics d’amics, al lloc d’estiueig, o als carrers del barri ric, del barri pobre. La mateixa escola, amics, lloc d’estiueig, barri. Fora d’aquí, poca gent tractes. Et cases dins, fruit de la llibertat, o et cases dins fruit de la presó? Segur que el matrimoni del XX no és arreglat com el del XIX? Aquests amors no són, també, un matrimoni arreglat de manera inconscient, sense voler?

Els dos adolescents surten del bosc enriolats. No arriben als disset anys. És ara, al segle XXI, que les noves parelles podran finalment trencar els grillons de la terra baixa, sense necessitat d’escapar-se a la terra alta? És ara que podran sortir del seu cercle imposat de barri, escola, amics d’amics? La clau de la llibertat es diu Tinder, Instagram, xarxes socials? Un lloc on les parelles es troben, vinguin d’on vinguin i on allò que compta més és la fotografia. L’aspecte físic. I no pas els pares, ni la classe, ni el lloc d’estiueig, ni el barri ric, ni el barri pobre. La fotografia, ui sí!, quina presó. La fotografia, ui sí!, quin alliberament.

Als Estats Units hi ha un augment de parelles d’ètnia, religió, origen diferents. Passa igual a casa nostra? Multitud de sociòlegs estudien l’impacte de les xarxes socials sobre aquest fet. Més diversos gràcies a Tinder, Instagram, on mana més la foto que no pas l’origen, o és la societat mateixa, que ja ve d’origen més barrejada i facilita el fet, es demanen de fa temps els sociòlegs. “La majoria d’espais d’Internet per a conèixer noves persones són radicalment menys exclusius que no les fonts tradicionals, amb què s’expandeix tant l’abast com la diversitat dels grups amb els quals la gent interactua”.

Demano d’on són la parella d’adolescents que avui s’han amagat al bosc del davant. Em diuen que ella és de les Tres Torres i ell de la Torre del Baró. S’han trobat per Instagram. “Per on es troben tots els joves d’ara”, diu un dels pares. I em demano quina Terra Baixa provocaran les seves xarxes, quina Terra Alta i quin Àngel Guimerà per a explicar-ho.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.