28.04.2026 - 15:23
|
Actualització: 28.04.2026 - 17:44
El govern de l’Ajuntament de València torna a relegar el català a un paper marginal en la programació de la Gran Fira. És el tercer any consecutiu que l’oferta cultural i festiva impulsada per l’executiu de María José Catalá manté una presència mínima de la llengua pròpia, malgrat les advertències jurídiques internes i la polèmica d’anys anteriors.
La programació d’enguany —amb prop d’un centenar d’activitats repartides entre els Concerts de Vivers, els barris i els Jardins del Palau— reprodueix el mateix patró: una oferta en què el valencià és testimonial, mentre predominen unes altres llengües, especialment el castellà. La situació no és nova, però es consolida com una línia sostinguda de política cultural.
El precedent és clar. L’any passat, el cas va arribar al Síndic de Greuges, que va obrir un expedient per la possible vulneració dels drets lingüístics i va instar el consistori a justificar la seva actuació. En aquest context, el regidor Pere Fuset ha anunciat que tornarà a portar la qüestió al síndic i ha denunciat que la marginació del català s’ha convertit en un “patró consolidat” d’ençà de l’inici del mandat. Segons que ha assenyalat, la programació actual evidencia una presència “marginal” de la llengua, contrària tant a la normativa vigent com als criteris jurídics del mateix ajuntament.
A més, informes interns de la mateixa administració ja havien advertit que arraconar el català no s’ajusta ni a la normativa municipal ni al criteri dels tribunals, i que vulnera els principis de protecció lingüística. Malgrat això, el govern municipal no ha introduït cap rectificació substancial. La qüestió, doncs, ja no és conjuntural sinó estructural.
La Gran Fira, un dels principals aparadors culturals de la ciutat, esdevé així un espai on la llengua pròpia queda sistemàticament en segon pla. I això obre, un any més, el debat sobre el compliment efectiu dels drets lingüístics i sobre el model cultural que impulsa el govern municipal.
