L’any 2006, la novel·lista i cineasta francesa Virginie Despentes va publicar el manifest feminista Teoria King Kong. D’aleshores ençà no ha deixat de reeditar-se i fins i tot se n’ha fet una adaptació teatral. Més d’una dècada després, el text arriba per primera vegada en català de la mà de L’Altra editorial, en la traducció de Marina Espasa i un pròleg de la poetessa Maria Cabrera. Virginie Despentes visitarà Barcelona els dies 11 i 12 de maig en el marc del festival Primera Persona (CCCB). Llegiu un fragment de Teoria King Kong.

Hem demanat a Eugènia Broggi, responsable de L’Altra editorial, que ens parli de l’obra i de l’autora, i de com encaixa en el seu catàleg, possiblement el segell generalista que més obres d’autores publica en l’actual panorama literari català.

Diu Eugènia Broggi:

«Ara fa dies que sento per tot arreu que Teoria King Kong, de la Virginie Despentes, hauria de ser lectura obligada a les escoles i als instituts de casa nostra, i jo encara diria més: hauria de ser lectura obligada per a tots els homes i dones de la terra de qualsevol edat i classe social. Després que el feminisme hagi saltat al mainstream, i després de la quantitat de llibres escrits i publicats en tots els estils i des de tots els punts de vista imaginables sobre el tema, Teoria King Kong planteja les qüestions que planteja amb una vitalitat emprenyada i una contundència incontestable, sense cap intenció d’agradar o de caure bé a ningú (i menys als qui defensen el patriarcat, homes i dones) ni cap pèl a la llengua. Contràriament a la voluntat d’entesa i punt de vista benpensant d’alguns dels textos feministes que hem llegit últimament, Teoria King Kong és una flamarada inconformista que no fa concessions, que no perdona les relliscades de ningú (i menys dels qui defensen el patriarcat, homes i dones) i que encomana unes ganes de batalla i dissidència adrenalíniques i molt inspiradores.

La lluita feminista, com totes les lluites llargues i incansables, ha passat per diverses fases des que el món és món: s’ha mobilitzat per la igualtat de drets col·lectius, per poder votar, per poder treballar i tenir independència econòmica, per la paritat de sous, per l’alliberament sexual (gràcies a la píndola anticonceptiva), per la visibilització de les dones en l’àmbit públic, polític i artístic, també universitari i acadèmic i, últimament, ha passat a obrir debats fins ara menys estesos, com el de la maternitat o la legalització de la prostitució, i ha exposat la condescendència i el paternalisme reiterat dels homes que utilitzen el seu poder (professional, econòmic o simplement de gènere), la superioritat amb la qual es mouen i la sèrie de drets que creuen seus pel fet de tenir una cigala penjant entre les cames.

En la nostra edició, la poetessa Maria Cabrera, que és tota entranya i força i intel·ligència i batalla, ens parla al seu esplèndid pròleg de com van les coses al món artístic, de com s’assumeix que una dona parlarà de temes de dones, i que els temes de què parla només poden interessar les dones: és un dels temes, per mi, més interessants dins del debat sobre el paper de les dones en l’art i la creació.

Virginie Despentes, lúcida, contundent, carregada de raó i de raons, planteja al llibre temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia amb una convicció innegociable, i denuncia, entre moltes altres coses, que sovint les dones són les pitjors enemigues de la causa feminista, algunes perquè els està bé el rol de doneta abnegada, d’altres perquè no han entès que la seva experiència individual pot ser una excepció que no anul·la la reivindicació col·lectiva (el cas recent de Catherine Deneuve, per exemple). Sense caure en cap victimisme, la veu de Virginie Despentes és la d’una dona que no està disposada a permetre que ningú (i menys els qui defensen el patriarcat, homes i dones) li digui què és el que ha de fer, i com ho ha de fer, i que està convençuda que ‘el feminisme és una revolució, no un reordenament de consignes de màrqueting, no una promoció vaga de la fel·lació o de l’intercanvi de parelles, no es tracta només de millorar els nivells salarials. El feminisme és una aventura col·lectiva, per a les dones, per als homes, i per als altres. Una revolució que està en marxa. Una manera de veure el món, una tria. No es tracta d’oposar els petits avantatges de les dones als petits privilegis dels homes, sinó de fotre-ho tot enlaire.’

Pura adrenalina.»

Eugènia Broggi, editora

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]