Un tècnic d’Emergències diu que al migdia de la gota freda ja es percebia la situació de risc

  • Ha dit a la jutgessa de Catarroja que a les 12.00 del 29 d'octubre ja hi havia peticions de rescats

VilaWeb
23.10.2025 - 17:03

Un operador de comunicacions del Centre de Coordinació d’Emergències ha declarat davant la jutgessa que instrueix la causa penal per la gestió de la gota freda que cap a les 12.00 del 29 d’octubre “ja es percebia la situació de risc” i hi havia peticions de rescats.

Avui s’ha fet pública la transcripció literal de la seua declaració, feta dilluns passat, en què explica que quan va acabar el seu torn, a les 14.30, la situació continuava igual de complicada. Ha precisat que no recorda que s’haguera desbordat cap riu i que encara no s’havia convocat el CECOPI.

Ha detallat que els incidents van començar a la Ribera Alta i que, més tard, cap a les 11.00, els avisos ja es referien a Utiel i Requena. Eren, principalment, rescats de persones que havien quedat aïllades.

La seua tasca com a operador de comunicacions d’Emergències consistia a activar el protocol i enviar el document pertinent als ajuntaments.

Ha indicat que va ser ell qui va trametre el document que activava la situació 0 o 1 a la zona de Requena-Utiel, així com les alertes hidrològiques al barranc de Torrent —també conegut com a Poio– i al riu Magre, i que, tot i que no recorda quin superior li’n va donar l’ordre, entén que devia ser la cap del Servei d’Emergències d’aleshores, Inmaculada Piles.

Aquest tècnic ha afirmat que no recorda haver sentit ni llegit res sobre l’activació dels bombers forestals per vigilar els barrancs.

Sí que ha dit recordar que va veure la consellera de Justícia i Interior d’aleshores, Salomé Pradas —investigada en la causa penal—, cap a les 12.00. Ha matisat que això no vol dir que no hi fos abans, i que ella els va comentar que s’alegrava que no haguera passat res personal.

També ha remarcat que el 28 d’octubre no es va parlar de reforçar el servei per a l’endemà, i ha comparat aquella situació amb la darrera gota freda, en què es va enviar un ES-Alert el dia anterior i hi havia un sistema de guàrdia més reforçat, amb més personal a cada lloc, en clau preventiva.

Finalment, ha assenyalat que el 29 d’octubre l’Agència de Meteorologia espanyola (AEMET) va canviar l’avís taronja a roig “sense avisar”, cosa gens habitual. Normalment, ha dit, el predictor de guàrdia truca abans per informar del canvi en la predicció.

obres
actors
  • Inmaculada Piles
  • Salomé Pradas
  • Centre de Coordinació d’Emergències
  • AEMET
llocs
  • Catarroja
  • Ribera Alta
  • Utiel
  • Requena
  • Requena-Utiel
  • Barranc de Torrent
  • Riu Magre
esdeveniments
  • Gota freda del 29 d'octubre
  • Activació de la situació 0 o 1 a la zona de Requena-Utiel
  • Canvi d'avís taronja a roig per AEMET el 29 d'octubre sense avisar
temes
  • Meteorologia
  • Gestió de crisi
subtemes
  • Activació del protocol i difusió d’alertes
  • Canvi d’alerta taronja a roig i comunicació del canvi
  • Gestió d'emergències
  • Comparació amb la gestió de la gota freda anterior i ús d’ES-Alert
VilaWeb ja ha explicat com la jutgessa de Catarroja descriu una diferència “radical” entre l’agilitat dels ajuntaments i la parsimònia de la Generalitat a l’hora d’activar alertes i mesures d’autoprotecció davant la gota freda . En aquest context, la declaració del tècnic d’Emergències que afirma que “ja es percebia la situació de risc” cap a migdia i que hi havia rescats en marxa reforça la tesi judicial sobre la informació disponible al CECOPI, que ja s’havia vist apuntalada per la compareixença del cap de Climatologia de l’AEMET, José Ángel Núñez, que va qualificar d’“incomprensible” la manca de mesures contundents malgrat l’avís roig .

Per una visió més àmplia de les responsabilitats polítiques, la interlocutòria que veu “indicis aclaparadors” de negligència en la gestió de l’ex-consellera Salomé Pradas i l’anàlisi sobre el “món paral·lel” construït per Carlos Mazón a partir de contradiccions i mentides sobre on era i què sabia aquell 29 d’octubre permeten entendre com les declaracions tècniques xoquen amb el relat oficial. Alhora, les crítiques del PP a Núñez, mentre ell mateix admet errors i defensa que la responsabilitat de gestionar el risc era de la Generalitat, afegeixen una capa més de conflicte sobre el paper dels tècnics i del govern en la tragèdia .

Recomanem

Fer-me'n subscriptor