Un tècnic, sobre l’alerta per la gota freda: “Pradas ens va dir que no s’enviara res fins que no ho confirmara”

Un dels tècnics d’Emergències de la Generalitat que van participar en la gestió de la gota freda ha declarat davant la jutgessa Núria Ruiz Tobarra que la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, va assumir el control directe dels avisos d’emergència ES-Alert i en va blocar l’enviament fins que no hi donara l’aprovació personal. “Ens va dir que no s’enviava res fins que ella ho validara”, ha explicat.

El tècnic, identificat com a R. E. i destinat al Centre de Coordinació d’Emergències, es va incorporar al dispositiu d’aquell 29 d’octubre a les 14.30. Ha explicat que de seguida va percebre una situació excepcional, amb la sala plena de personal, una acumulació de tasques i un ambient de gran tensió.

Tot just arribar, va rebre una telefonada del batlle d’Utiel, que estava en contacte amb la batllessa de Requena (Plana d’Utiel). Tots dos li van traslladar la necessitat de demanar la intervenció de l’exèrcit espanyol per manca de mitjans. R. E. va comunicar-ho al subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, que va ordenar d’elevar el nivell d’emergència a 2, activar el CECOPI i trametre la petició de mobilització de l’UME.

Segons que ha declarat, durant la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI) es va alertar que la presa de Forata podria passar a escenari 3, fet que implicava un col·lapse imminent. Es va ordenar d’anar preparant un missatge per mitjà del sistema ES-Alert, però poc després es va rebre una contraordre i es va descartar el primer avís.

R. E. ha dit que va cedir el seu lloc al cap de la Unitat d’Anàlisi, J. R. C., perquè pogués accedir amb les seues credencials al sistema i redactar-ne un esborrany. J. R. C. va pujar al despatx i en va preparar una versió. “Després ens van dir des del CECOPI que es descartava aquest missatge a Forata”, ha resumit.

La consellera, ha dit, “entrava i sortia” del CECOPI, i més endavant es va decidir d’enviar el missatge definitiu, aquesta vegada a tota la demarcació de València. Pradas, tanmateix, va insistir a mantenir el control final: cap missatge no es podia enviar sense la seua aprovació.

Quan Pradas i Jorge Suárez eren presents, es va donar l’ordre definitiva d’enviar el missatge, que es va trametre a les 20.11, quan ja s’havien confirmat algunes morts. “La consellera en va donar el vistiplau i es va enviar”, ha explicat el tècnic. Encara que Pradas era l’autoritat màxima, la decisió d’enviar el missatge en castellà i en català la va prendre Suárez.

R. E. no ha pogut precisar les hores exactes en què es va descartar el primer missatge i es va confirmar el definitiu. Ha remarcat que durant tot aquell procés hi havia moviment constant dins el CECOPI, amb membres que entraven i sortien, i que no sabia de què es discutia en tot moment.

Finalment, ha assenyalat un altre dèficit important en la gestió de la gota freda: ha assegurat que al CECOPI “no hi havia ningú” dedicat específicament al control dels barrancs. Ha explicat que una altra tècnica, A. B., li va dir que s’havia rebut una comunicació del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre el barranc de Torrent (rambla del Poio).

Aquesta informació es va traslladar al cap d’anàlisi i es va anotar a la carta de coordinació interna perquè en tinguessen coneixement la resta d’agències. Amb tot, no es va fer arribar al subdirector Jorge Suárez, segons que ha assegurat.