Un informe d’una residència de Paiporta relata el drama de la gota freda i la negligència de la Generalitat

L’informe intern de la residència Savia de Paiporta (Horta Sud), incorporat al sumari de la causa que investiga la mort de sis usuaris durant la riuada del 29 d’octubre, descriu amb detall una nit dramàtica, amb inundacions sobtades, manca d’informació i una resposta improvisada per part dels treballadors. El document, signat per qui era llavors director del centre i remès a la fiscalia el 24 de desembre, denuncia que cap autoritat no va advertir del risc d’inundació, malgrat que el barranc de Torrent, situat a tan sols dos quilòmetres, ja era a punt de desbordar-se.

Segons el relat, avançat per El Diario, l’aigua va començar a entrar a la residència cap a les 19.30 i en tan sols quinze minuts va cobrir la planta baixa. Els treballadors van improvisar una escala humana per salvar els residents del primer torn del sopar i traslladar-los al pis superior, on van haver de fer servir les llanternes dels mòbils, perquè l’edifici va quedar sense llum gairebé de seguida. Els crits de “aigua, aigua” van alertar el personal del primer pis, que no entenia què passava, perquè no plovia. L’aigua era bruta, de color marró, i s’emportava els mobles mentre el nivell pujava fins a l’altura del pit.

“Els residents tenien la roba molla i no es veia res, el corrent era molt fort”, diu un dels testimonis. Una de les últimes persones evacuades va estar a punt de ser arrossegada i només va poder salvar-se perquè un company la va agafar amb força. A la planta baixa, hi havia uns seixanta residents. Se’n va poder evacuar una part, però sis no van sobreviure. L’informe detalla que les víctimes eren a les sales 2 i 3: quatre no van poder ser rescatades per la força del corrent i dues més van morir arrossegades quan eren traslladades a les butaques. Un dels cossos fou trobat l’endemà en uns camps llunyans.

A la primera planta, hi havia 28 residents més, dos dels quals enllitats. Durant l’evacuació, dues persones van resultar ferides greus: una dona va patir un traumatisme cranioencefàlic quan va caure i una altra va tenir una broncoaspiració perquè s’havia ennuegat.

El relat del director remarca que l’alerta d’inundació no va arribar fins a les 20.11, quan ja era massa tard. Ho va fer pel sistema ES-Alert als telèfons mòbils dels habitants de la demarcació. Fins aquell moment, segons l’informe, no hi havia hagut cap comunicació de cap autoritat ni administració –ni la policia local, ni la Guàrdia Civil, ni cap organisme autonòmic– que avisés de la situació de risc.

La direcció del centre diu que, una volta començada la inundació, va intentar de posar-se en contacte de manera continuada amb els bombers, personal de protecció civil i responsables de la Conselleria de Serveis Socials, concretament, amb la direcció general d’Infrastructures Sociosanitàries, que depenia de Susana Camarero. “Les autoritats es van interessar per la situació i van dir que havien traslladat la urgència a qui corresponia”, recull l’informe.

El document parla d’una nit “fora de tota imaginació” i lamenta que els treballadors van fer front a una emergència d’aquesta magnitud sense cap suport institucional previ, ni cap mena de protocol activat. Un testimoni diu que l’aigua va trencar el mur perimetral de la residència i que ningú no sabia d’on venia, perquè va aparèixer de sobte. Dos vehicles van impactar contra l’edifici i van esbotzar-ne les portes.