Tavernes de la Valldigna, Univers Rafael Chirbes

  • La inauguració d'una plaça amb el nom de l'autor de 'Crematorio' es converteix en un dia d'estudi i homenatge que reuneix els territoris per on va transitar

VilaWeb
Esperança Camps Barber
09.12.2016 - 22:00

La Bovra de ‘La buena letra’ o ‘La larga marcha’ és Tavernes de la Valldigna, el poble on va nàixer l’escriptor Rafael Chirbes. I a Bovra dediquen una jornada d’homenatge i d’estudi a l’autor. El mes de març del 2015, només cinc mesos abans de la seua mort, el van nomenar Fill Predilecte de la ciutat i ell, que se n’anà d’allí amb vuit anys, va recordar els seus amics d’infantesa, l’escola de cagons i el seu mestre, José Vercher, que li va contagiar el gust per la lectura. Era orfe de ferroviari i en algun article recorda sa mare passant la cadena del pas a nivell. Avui, just davant l’antiga estació que ara és la biblioteca i la casa de cultura, i molt a prop d’on encara hi ha la casa familiar, Tavernes tindrà la plaça ‘Escriptor Rafael Chirbes’. I els clubs de lectura de Dénia, Tavernes i Beniarbeig dedicaran una estona a comentar algunes de les seues obres.

Fins a Tavernes es desplaçarà Jorge Herralde, l’editor d’Anagrama, l’únic editor que ha tingut Rafel Chirbes, i a qui considerava amic. D’ell deia que era un editor excepcional perquè va llegir personalment un primer llibre d’un desconegut i va agafar el telèfon per a comentar-li’l. S’ha de dir que qui li va recomanar aquesta lectura era Carmen Martín-Gaite que havia quedat impressionada amb ‘Mimoun’. Chirbes i Herralde es tenien molt de respecte professional i molta admiració personal. En un article escrit l’any 2002, Herralde explica algunes inseguretats de Chirbes davant els seus textos, la inseguretat dels millors, diu, i conta com uns anys abans li havia fet arribar una novel·la sobre ‘exili i sida a París’. L’editor la va trobar francament bona, però setmanes després el mateix Chirbes li va demanar que no la publicara. No n’estava segur. La novel·la és ‘Paris-Austerlitz’, que s’allunya del cicle de denúncia de la corrupció, que té una potent càrrega autobiogràfica i que va arribar a les llibreries el mes de gener del 2016. Segons que es pot llegir en la contraportada, l’autor va donar per acabada el mes de maig del 2015, tres mesos abans de traspassar.

L’article d’Herralde que hem citat està dins l’anuari ‘Universo Chirbes’ realitzat per la fundació que du el nom de l’escriptor i té la seu a la casa-hort de Beniarbeig (La Marina). Editat pel segell Lletra Impresa, a l’anuari hi ha textos que relacionen Rafael Chirbes amb els seus territoris, Tavernes, Dènia, Beniarbeig, i amb la seua gent. Hi ha textos d’Alfons Cervera, Javier Lluch-Prats o Mario García Montalbán. I hi ha també, l’última entrevista que va concedir i que li va fer el seu bon amic Josep Bertomeu Moll. I ha també, algunes fotografies de l’arxiu personal de l’autor. Aquest anuari és el número zero i des de la fundació es té la pretensió que tinga una continuïtat.

La fundació a Beniarbeig
Segons Maria Josep Micó, neboda de l’escriptor i presidenta de la fundació, ara comencen a caminar. La van constituir el mes de febrer d’enguany i van a poc a poc. Estan posant-la en marxa, han fet algunes reformes i ja s’hi ha fet alguna activitat com ara clubs de lectura o visites a demanda. La casa és un dels principals actius de la fundació. Allí és on escrivia i on llegia i des d’on mantenia llargues converses telefòniques amb els amics, i d’on no li agradava eixir pràcticament mai. I és on hi ha entre set i vuit mil llibres, discos i milers de diapositives amb les fotografies que ell feia en els seus viatges pel món, encara per classificar. ‘Ho tenim ordenat –afirma Micó– però no classificat perquè funcione com una biblioteca que es puga consultar i per això estem mirant de convocar una beca per a fer aquestes tasques’. Diu Micó que Chirbes havia comentat amb la família que quan es jubilara faria una fundació i els va demanar a ells que la continuaren. ‘Va tindre temps de pensar-s’ho i dir-nos tot el que volia’. Entre el llegat hi ha records, quaderns, papers inèdits, molt de material que ara gestiona Juan Manuel Ruíz, amic de Chirbes i marmessor literari. Ell decidirà si es publica alguna cosa o no i com es publica. ‘Chirbes escrivia molt però tardava molts anys a publicar –diu Micó– perquè tenia molta cura seleccionant el que treia i en el que no, s’ho pensava i s’ho repensava, per això hi haurà molta faena abans de decidir si es publica algun inèdit’.

Foto: Prats i Camps

La fundació no té suport econòmic públic i es finança amb els drets d’autor de les obres de Rafael Chirbes. Totes les activitats que es facen dependran dels ingressos per aquests conceptes. El que sí que s’ha decidit és la venda dels drets de la novel·la ‘En la orilla’ per a rodar-ne una pel·lícula. Està previst que la companyia La Pavana estrene la versió teatral el mes de març que ve. I en l’acte d’homenatge d’avui en parlaran els responsables d’aquestes adaptacions. D’altra banda, els ajuntaments de Tavernes, Beniarbeig i Valverde de Burguillos (Extremadura) signaran un conveni de col·laboració per a recordar la figura de l’autor.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any