El Suprem tomba la normativa valenciana que imposava una distància mínima entre cases d’apostes

  • Ratifica la nul·litat que ja va imposar l'Audiència espanyola

VilaWeb
Redacció
07.11.2019 - 11:26

El Tribunal Suprem espanyol ha ratificat la nul·litat de la normativa valenciana del joc que ja havia imposat l’Audiència espanyola. El decret, de 2015, imposava una distància mínima de 800 metres entre cases d’apostes. Segons l’Audiència, les limitacions a les activitats econòmiques han de ser justificades, proporcionades i necessàries per a una raó imperiosa d’interès general.

El Suprem reconeix que el joc per diners no és una activitat econòmica ordinària i té especificitats que fan procedent la seva regulació i l’establiment de determinades limitacions per a, per exemple, protegir als menors, prevenir el blanqueig o articular una oferta dimensionada. Però la fixació d’aquests 800 metres, diu, ‘no només constitueix una indubtable limitació, sinó que suposa un significatiu agreujament de la restricció que imposava la reglamentació valenciana precedent’, un decret de 2007 que fixava una distància de 200 metres.

Afegeix que la limitació s’argumentava amb unes ‘lacòniques explicacions’ en el preàmbul del decret ‘clarament insuficients’; només es parlava de la necessitat d”evitar la concentració de locals de joc’ i de ‘raons d’ordre públic’. La falta de justificació suficient queda a més palesa, diu, en veure que la Generalitat ha introduït successius canvis normatius en la distància mínima entre locals de joc —200 metres en el decret de 2007, 800 en el de 2015, i 700 en el de 2018—, modificacions per a les quals ‘no ha ofert una explicació mínimament consistent’.

La Comissió espanyola dels mercats de la competència va recórrer el decret valencià davant l’Audiència espanyola al·legant que, a més de la falta de ‘raons imperioses d’interès general’, al País Valencià la ràtio de locals de joc per habitants era d’1 per cada 20.000, molt inferior al d’altres territoris.

La Generalitat va demanar al Suprem que arxivés el procés perquè el desembre de 2018 va dictar un nou decret en aplicació de la sentència de l’Audiència espanyola. Tanmateix el tribunal li retreu que aquest comportament era anòmal, ja que aquella resolució no era ferma.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any