17.04.2025 - 22:46
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha anunciat que revisarà l’ordre executiva impulsada pel president Donald Trump que pretén restringir el dret de ciutadania automàtica –conegut com birthright citizenship– als nadons nascuts als EUA de pares que no siguin ciutadans ni residents legals. La mesura, molt polèmica, negaria la ciutadania a més de cent quinze mil nadons l’any, segons algunes estimacions.
La decisió arriba després d’haver suspès uns quants tribunals l’ordre de Trump arran de demandes judicials presentades per una coalició de vint-i-dos estats governats pels demòcrates i el Districte de Columbia. Aquestes demandes denuncien que l’ordre és inconstitucional i contradiu més d’un segle de jurisprudència, incloent-hi el precedent establert en el cas Wong Kim Ark (1898), en què el Suprem va dictaminar que un nen nascut als EUA, encara que fos fill d’immigrants xinesos no elegibles per obtenir la ciutadania, tenia dret de ser considerat ciutadà.
L’ordre de Trump s’empara en una lectura restrictiva de la clàusula de ciutadania de la catorzena esmena de la Constitució, que estableix que tenen dret a la ciutadania “totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units i subjectes a la seva jurisdicció”. L’administració defensa que les persones sense autorització legal per residir al país no estan plenament subjectes a la jurisdicció nord-americana i, per tant, els seus fills tampoc no haurien de gaudir del dret de ciutadania automàtica. Aquesta interpretació ha estat rebutjada per la majoria de juristes, que recorden que els no ciutadans poden ser detinguts, jutjats i deportats, fet que demostra que sí que estan sotmesos a la jurisdicció dels EUA. Els fiscals generals de Nova Jersey, Massachusetts i Connecticut han comparegut en una conferència de premsa per denunciar que l’ordre de Trump viola la Constitució i causa “danys greus i irreparables” tant als nadons afectats com als estats. També alerten que, si s’aplica, podria provocar un caos jurídic: un mateix nadó podria ser considerat ciutadà als estats que bloquegin l’ordre i estranger en altres estats que la permetin.
L’administració Trump ha demanat al Suprem que, mentre es resol el cas, almenys permeti als organismes federals de començar a preparar l’aplicació de la mesura i d’emetre orientacions públiques. El procurador general, D. John Sauer, ha aprofitat l’escrit presentat al tribunal per criticar les anomenades “injuncions universals”, que són ordres judicials que suspenen mesures governamentals arreu del país. Ha dit que aquestes resolucions judicials, molt utilitzades per frenar polítiques de Trump, han assolit un nivell “tsunàmic”.
El Suprem ha fixat una vista oral per al 15 de maig. Mentrestant, els demandants demanen al tribunal que no permeti que la mesura s’apliqui ni tan sols de manera parcial, per evitar una situació en què el dret fonamental a la ciutadania depengui de l’estat on neix el nadó. El debat gira entorn de la catorzena esmena, aprovada el 1868 després de la guerra de Secessió per garantir la ciutadania als afroamericans alliberats de l’esclavitud. Durant més de cent anys, el consens polític i jurídic ha estat que aquest dret s’aplica a tothom nascut al territori nord-americà, amb l’excepció dels fills de diplomàtics estrangers. La proposta de Trump, diuen els opositors, trenca aquest consens i busca reinterpretar la Constitució per restringir drets fonamentals.
Els grups que han impulsat la demanda, com CASA i l’Asylum Seeker Advocacy Project, han subratllat que la mesura afectaria també persones que no tenen cap relació amb la frontera sud, com ara estudiants o treballadors amb visats temporals. També han recordat que molts immigrants sense papers fa anys que viuen, treballen i paguen impostos als Estats Units. La resolució final del Suprem podria tenir implicacions profundes sobre el significat de la ciutadania als EUA i la interpretació de la Constitució.
