
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
En els escacs, zugzwang és aquella situació en què un jugador acaba posant-se ell mateix en desavantatge per l’obligació de fer una jugada. Es diu que un jugador “està en zugzwang” (expressió alemanya que significa ‘en obligació de moure’) quan totes les jugades que pot fer tenen com a conseqüència, a la llarga, l’afebliment de la seua posició, amb independència de què aparente el moviment concret que fa sobre el tauler. I és això exactament que vam veure ahir al Parlament Europeu: un zugzwang polític d’una enorme dimensió.
La concessió del suplicatori és un camí sense recorregut, més enllà del titular interessat d’un dia, adreçat a apujar la moral dels nacionalistes espanyols. El president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí continuaran essent eurodiputats i vivint lliurement a Bèlgica. Ningú no els enviarà a Espanya. L’única cosa que significa la decisió adoptada ahir al Parlament Europeu, que encara caldrà ratificar en una nova votació, és que la justícia belga haurà d’atendre una ordre espanyola contra ells. Ordre que atendrà el mateix jutge que ja en va denegar una de semblant reclamada contra el conseller Lluís Puig –amb una sentència, diguem-ho clar, duríssima envers les autoritats espanyoles. En vista d’això, per tant, no hi ha cap motiu d’inquietud immediata. Per a la part catalana. Per a la part espanyola, en canvi, la jugada pot acabar resultant-li fatal.
Per tres coses: perquè s’ha evidenciat encara més la persecució política del nacionalisme espanyol contra la minoria catalana, perquè empeny el Parlament Europeu a una situació molt complicada que n’afectarà greument la reputació i perquè pot obrir la porta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i sumar així una nova peça en el judici al judici del procés –aquesta situació cridada a ser el punt tombant de la crisi, el momentum final.
L’evidència de la persecució política parla tota sola. Les irregularitats de tota mena comeses pels eurodiputats espanyols han estat escandaloses, començant per l’ocupació física de la comissió. 5 membres titulars dels 25 i 3 dels suplents són espanyols. Descomptant-los, el resultat fóra 10 vots a favor, 8 en contra i dues abstencions, que no és precisament un resultat bo per als interessos espanyols. He aconseguit fer els comptes d’ençà del 2015 i aquesta és la vegada en què una votació per a alçar la immunitat té el resultat més ajustat. No hi ha gaires votacions renyides quan es tracta d’aixecar la immunitat d’un eurodiputat i això vol dir que una part de l’hemicicle, superior al que Espanya voldria, interpreta que tenim davant un acte rebutjable d’intencionalitat política.
És veritat que els tres grans grups del parlament, socialista, popular i liberal són presoners de la pressió ingent dels seus membres espanyols, PSOE, PP i Ciutadans, que han fet mans i mànegues per evitar discrepàncies i trencament de files. I tanmateix, amb tot i aquestes pressions, resulta que els tres grups tenen setze eurodiputats en la comissió de suplicatoris i només quinze han votat a favor –que són més perquè cal pensar que ha votat a favor segur, com a mínim, el ponent, d’extrema dreta. Ara la votació s’haurà de fer al ple, però aquella passejada triomfal que havien anunciat des de Madrid, d’entrada ja s’ha esfumat –i significativament ahir el diari El País ja es preguntava com podia ser que si els grans partits controlen el 70% del vot de la comissió d’afers legals el resultat final hagués estat aquest. Qui pregunta ja respon…
En segon lloc el parlament es troba ara en una situació molt difícil. Que li representarà un cost de reputació prou important. Perquè la pressió espanyola l’arrossega a enfrontar-se al poder judicial a Bèlgica, i amb el precedent de la decisió de la justícia belga en el cas del conseller Lluís Puig ningú no creu en cap més possibilitat que el rebuig a la demanda contra Puigdemont, Comín i Ponsatí que interposarà el Tribunal Suprem espanyol. I aleshores el parlament, què? Perquè quan això passe –que passarà– els tres eurodiputats recuperaran la plena immunitat. I llavors els partits espanyols aniran demanant que se’ls aixeque aquesta immunitat cada setmana? Quantes vegades? I quant de temps?
Més greu encara, als efectes del parlament, és què pot arribar a passar amb el Tribunal de la Unió Europea, on, més que previsiblement, acudiran ara els tres diputats. Perquè d’irregularitats n’hi ha tantes i tan greus que és més que probable que aquest tribunal sentencie a favor dels eurodiputats catalans. Amb un matís important: que el TJUE dictaminarà contra el Parlament Europeu i acusant-lo d’haver fallat en el deure de respectar els drets que tenen adquirits gràcies al vot de la ciutadania. Una situació que és greu.
Si és que la cosa s’acaba ací… Perquè podria anar molt més lluny i tot. Podria anar fins a l’escac i mat, de fet. Cosa que passaria si el tribunal decidís d’entrar en el fons de l’afer i estudiar com és possible que un ciutadà de la Unió nascut a Amer, per exemple, siga exculpat per dues jurisdiccions europees, en sengles judicis a Alemanya i Bèlgica, i mentrestant Espanya continue perseguint-lo pels mateixos fets que ja han estat jutjats. I impedint-li el dret de circular lliurement per tot l’espai europeu. O podria passar que es pronunciàs sobre si és legal que a Europa es condemne uns polítics per haver organitzat un referèndum, cosa que la justícia alemanya ja va deixar clar que no podia ser. O que encara anàs més enllà i analitzàs si és acceptable dins la Unió Europea que una minoria nacional, en aquest cas la catalana, siga discriminada legalment, una discriminació que la sentència belga ja s’ha encarregat de deixar clar, negre sobre blanc, que indiscutiblement existeix.
Hi ha una justícia europea, no vint-i-set de diferents. I vetllar perquè això siga així també en la pràctica és la faena que té precisament adjudicada el Tribunal de la Unió Europea. El mateix que ja va decidir que Puigdemont, Comín i Posantí són eurodiputats, malgrat l’opinió del qui aleshores era president del parlament i contra les peculiars teories argumentades per l’estat espanyol, tot allò que només es podia ser diputat anant a jurar a Madrid, per exemple, que va acabar essent no-res. Zugzwang, doncs. Apunteu la paraula: zugzwang. Com una casa.
PS1. El país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ha perdut aquests darrers dies Agustí Agulló, l’activista que, al costat de tanta altra gent però tan singularment alhora, ens guardava a tots la frontera del sud, des de la seua estimada Elx, al Casal Jaume I. Gemma Pasqual avui li dedica el seu article setmanal, que signe en cada paraula jo també i us convide a llegir: “Agustí Agulló, l’homenot que picava pedra al sud del sud“.
39 comentaris dels subscriptors

Josep Almar
23.02.2021 | 22:35
Sí, crec que ho tenim guanyat. No oblideu que Espanya morirà matant. Cap independència de l’imperi espanyol, ha sigut amistosa. I aquesta, no serà l’excepció. Però, serà continguda pels interessos econòmics europeus i Catalunya passarà a ser un nou estat. Veig que els temps s’acceleren cada dia. Serà allò de la pendent ferroviària?

josep soler
23.02.2021 | 22:40
Jo ho veig des d’un altre punt. No li veig la importància en que la performance d’avui es torni com un bumerang contra els franquistes del PPSOEPodemosCiudadanosVOX. El problema és que la UE ja està amortitzada. El cas català serà el certificat de defunció d’un projecte sense futur perquè els grans estats nació mai han entès que la UE tenia que ser la dels pobles no pas la dels estats. Són els Estats els inútils del sistema en un món global de la inteligència artificial i la biologia sintètica.
El 95% dels serveis directes al ciutadà els fa el municipi i el govern regional però el 95% dels impostos els recaudent els Estats. Per tant la indeficiència està servida i més en un estat totalitari com l’espanyol on no són els càrrecs electes els que governen sinó la cúria de jutges falangistes.

Josep Usó
23.02.2021 | 22:42
Sembla que just la situació que s’ha produït avui era la què buscava l’equip d’advocats dels eurodiputats catalans. I també es veu que és més que probable que la posició espanyola i, de retruc la del Parlament Europeu quede afeblida. Amb tot, em costa de creure que tota una institució europea de la magnitud del Parlament s’haja vist arrossegada a una posició tan difícil de defensar per recolzar un país amb tantes mancances democràtiques de tota mena. Només se m’acut que massa països s’han passat massa temps aparcant a les institucions europees els polítics amb poca capacitat.

Victor Serra
23.02.2021 | 22:53
Algun dia també s’haurà de parlar del gran negoci que varen fer els del Grup Liberal Europeu acceptant Ciudadanos dintre seu a canvi de perdre els diputats Catalans que ara serien de Junts. En quins merders els posen, quan prestigi els han fet perdre , i al final acabaran desapareixent i fent-los perdre diputats.

Jordi Buïl
23.02.2021 | 23:03
No n’estiguem tan cofois, de tot plegat, perquè ara l’Estat es dedicarà a inflar de magistrats espanyols els tribunals de la Unió.
Tot, lligat i ben lligat –que deia aquell
Espanya és la poma podrida que podreix la resta de pomes del cistell.

Miquel Amorós
23.02.2021 | 23:06
Sí Vicent. Cada cop Espanya, degut no solament a la persecució política de la minoria catalana, sinó també per tots els afers de corrupció que afecten des de la Jefatura de l’Estat fins als partits com el PP (la jutge de la Gurtel va dir que el PP era un partit pensat per a delinquir), la llibertat d’expressió, etc, fan que cada cop més Europa tingui que posar-se la pinça al nas, quan tracta temes d’Espanya. I suportar la pèrdua de credibilitat i prestigi, com el recent afer del Borrell i Rússia. Ara la Unió Europea no pot renyar ningú. Ni donar exemple de res.
Però el més problemàtic de tot, al meu parer, és que aquesta inestabilitat permanent (noves eleccions espanyols a la tardor?), afecta molt a l’economia. I amb això sí, que Europa no se la juga.

Gemma R.
23.02.2021 | 23:22
Ho vaig dir fa 3 anys i ho mantinc. La lluita catalana no és només la del seu alliberament d’ un Estat poc democràtic, demofòbic i autoritàri que no respecte les nacions que el conformen, és també la punta de llança de la re-democratització a Europa. Esperem que el TJUE sigui un tribunal seriós, imparcial i garant dels drets i les llibertats. Si és així sortirà a la llum tot el tinglado europeu tant ben representat al Parlament d’ Estrasburg, perquè quedarà davant un mirall. I només tindrà 2 sortides, o tancar-se i involucionar o re-pensar-se. No és la primera vegada, la vaga de la Canadenca va portar-los la jornada de 8 hores. Si España s’ hagués catalanitzat, abascat i agallegat, Europa no s’ hauria espanyolitzat, i avui tindria un paper a jugar al món. No està perduda, però se n’ ha d’ adonar del mal que han fet les oligarquies europees que s’ han emmirallat en les espanyoles. La pilota és al seu camp.

Carles Viñals
23.02.2021 | 23:42
El Sr. Partal sap sens dubte més que la majoría de nosaltres i posseeix molta més informació; és altament probable doncs que l’encerti, cosa que espero i desitjo sincerament. Em malfío però d’una UE amb suficients forats per aixoplugar tot el feixisme hispànic, des del més vergonyant i encorbatat, fins el mes ufanós i desacomplexat.
Partit Popular Europeu. Demòcrata Cristians.- (PP)
Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates.- (PSOE)
Liberals i Demòcrates per Europa.- (C’s)
Els Verds / Aliança Lliure Europea.- (CATALUNYA EN COMÚ)
Conservadors i Reformistes Europeus.- (VOX)
I no estic segur del tot que una Europa dels estats, que no dels pobles, no acabi sacrificant a un estat deutor (Espanya), un poble (el nostre), sense la contribució del qual no podria pagar ni els interessos del deute. Esperar i veure.

JOSEP AMILCAR ALBERT
23.02.2021 | 23:50
Espere que tingues raó, Vicent. I mentre esperem veure caure altra vegada l’estat espanyol, com diu l’admirat Gonzalo Boye, mejarem 🍿🍿🍿🍿🍿.

JOSE MANUEL PARRA
23.02.2021 | 23:52
A més de demanar o lamentar què està fent, farà o no farà Europa per nosaltres, potser que ens plantegem de manera crua i oberta què podem fer nosaltres per nosaltres mateixos com a nació oprimida, i també per aquesta Europa de la que som i serem sempre part. Després de la votació d’avui, en una Comissió d’Afers Jurídics ben poc representativa i amb sospites d’irregularitats (filtracions, parcialitat, etc.), podem considerar una obligació moral inexcusable que TOTS ELS ELECTES DE TOTS els partits que es manifesten i compten com “independentistes” en els diversos Parlaments (Català, Espanyol, Europeu) facin públic i adrecin a tots els europarlamentaris (al ple del Parlament que en definitiva llevarà o no la immunitat) la seva radical oposició a la concessió el suplicatori.
Una petició que també haurien de signar TOTS els condemnats en el judici per l’1-O pel Tribunal Suprem. La seva signatura tindria la doble virtut de fer evident al Ple del Parlament Europeu la seva reclamació de «Justícia Europea» que el Tribunal Constitucional fa tot el possible per obstaculitzar i de superar, de la millor manera imaginable, les divisions reals, imaginades o interessadament fomentades, entre «la presó» i «l’exili».
De fet, i en benefici de la necessària diligència, només els cal a TOTS ells, donar suport als documents i peticions que fan al Parlament Europeu Puigdemont, Comín i Ponsatí, que per cert representen molt bé tot l’ample espectre polític de l’independentisme, molt allunyat de l’extrema dreta, ben present a aquesta Comissió d’Afers Jurídics i al Ple del Parlament Europeu. Seria lamentable i històricament imperdonable que el sectarisme partidista tornés a evidenciar la desunió, desafecció i manca de solidaritat que Laura Borràs va patir en el suplicatori del Tribunal Suprem al Parlament Espanyol.

Juan Francisco Lopez-Garcia
23.02.2021 | 23:59
Quina tranquilitat mes gran. Bona nit.

Miquel Gilibert
24.02.2021 | 06:07
Una altra jugada mestra ? Ho torno a dir: la concessió o no de l’extradició és una solució personal pel MHP Puigdemont i els consellers Ponsatí i Comín. Res més. Pot ser una victòria moral o un nye, nye, nye davant les institucions espanyoles. Res més. Una gran alegria per tots que continuïn lluny de les urpes d’Espanya, però poc efecte més podem esperar. Viuran 30 anys a l’exili, igual que no hi haurà ni amnistia ni indult a curt termini (probablement en un any o dos, sobretot si com sospito ERC es baixa les calces i va donant suport absolutament gratuït al PSOE)
Si hi ha victòria judicial, simplement Espanya s’encongirà d’espatlles i continuarà fent el mateix. A efectes pràctics i més enllà de la màcula a l’orgull patri (que els fot molt, ho admeto, però com que no són estetes, com nosaltres tampoc no s’hi fan sang, a la llarga), algú em pot explicar quins resultats pràctics ha tingut que els tres tinguin immunitat ? Quantes sancions ha entomat Espanya, quants càrrecs de la UE no ha obtingut ? Quantes protestes d’ambaixadors ? Perquè això és el que compta. A Sudàfrica o a Indonèsia a Timor Oriental les varen fer moure les sancions, no que es digués a tot arreu que eren molt dolents…
Apart, nego la major: qui diu que perquè no s’ha concedir l’extradició al Conseller Puig no es concedirà als tres diputats ? I si Espanya esmena el que ha criticat Bèlgica i qui demana l’extradició és el TSJC ? Aleshores Bèlgica es queda sense arguments, oi ? Si, ja se que queda molt humiliant per Espanya, però recordem que per molt malament que ens caiguin ells saben perfectament què volen assolir i els és igual que sigui “jogo bonito” o no. Una darrera cosa: suposant per un moment que el TSJC demanés l’extradició i els la concedissin, algú creu que el nostre “tribunal autonòmic” pronunciaria una sentència gaire diferent, justa o gaire més benèvola que la del TS ? De debò ? Un tribunal presidit per l’inefable Barrientos ? On la màxima aspiració dels jutges (i de qualsevol jutge de partida judicial catalana, amb comptades i honorables excepcions) és arribar a algun càrrec a Madrid ? No amics, en una justícia corcada fins l’arrel per la ultradreta, qualsevol jutjat menor pronunciaria sense immutar-se sentències iguals que les del Tribunal Suprem.
I repeteixo, estaré molt content si una justícia justa, com sembla que és la belga, garanteix la llibertat durant molts anys de tots tres i poden refer llurs vides nord enllà on els països valen la pena.

jordi Rovira
24.02.2021 | 06:56
El titular d’avui em sembla monumental. La idea d’un ‘zugzwang’ té una potència, un recorregut i un històric que no podem deixar escapar. I també té les seves servituds. Els escats són un joc entre cavallers, o entre dames amb el beneplàcit que has de jugar obligatòriament per torn. A la vida real, en els “no estats”, vull dir en aquells llocs d’apoderament de les jerarquies sense estat de dret per a la població, la reacció sol ser la contraria. Per exemple a Espanya, “el fugir d’estudi” és una estratègia real. Ho és a voltes per supervivència. Ho és també per aplicar el model corrupte subjacent de forma més profitosa i poc controlada. Ho veiem cada dia: ahir mateix el règim netejant la figura del presumpte corrupte rei emèrit, al mateix temps que empastifant el dret de manifestació, sobretot si ho fan el demòcrates radicals d’esquerres. Ho veiem quan algú declarava sense rubor ser en política per enriquir-se. Per tant, que el personal no fugi d’estudi seguint l’exemple de l’emèrit és quelcom molt important. Per aclarir, s’han de poder passar comptes. I els comptes poden ser un exercici de duresa extrema o de perdó suprem. En tot cas, els comptes s’han de passar. I aquí també. No podem construir un estat de bell nou, sense haver passat comptes.

Jaume Riu
24.02.2021 | 07:57
Zugzwang sí, però també amb les paraules “per la Gracia de Dios” es defineix l’actitud del regne d’Espanya. No poden entendre
que la “Unidad de Destino en lo Universal” encara no sigui reconeguda a la UE.
D’això en diem ceguesa congènita.

Francisco Sánchez
24.02.2021 | 08:10
Ho torno a preguntar. Si els lleven la immunitat: els tres eurodiputats podran ser detinguts a França, immediatament després d’haver-la perduda, en anar a Strassbourg a exercir d’europarlamentaris? Sense cap nova demanda d’extradició, sense esperar a la decisió de la justícia belga, sense cap nou moviment de l’estat espanyol. O bé s’hauran d’estar a Bèlgica sense travessar-ne cap frontera?

Anna Maria Porta
24.02.2021 | 08:23
Serem els catalans els que capgiraren tot el cau d’Alibaba. La UE, sementiri d’incompetents, mafiosos, i tutti quanti. Regeneració total. És un somni, el despertar serà gloriós. Bon dia i bona hora . ☮️

Oriol Ribera
24.02.2021 | 08:55
Força , llibertat , amnistia i independencia

Jordi Torres
24.02.2021 | 08:58
Crec que hi ha un documental interessant a fer sobre la incomprensible capacitat de pressió que té Espanya a la UE. És curiós que un estat com Espanya, malgastador, corrupte, endeutat fins a les celles, que no respecte els seus compromisos, que no respecte ni tan sols els drets humans, amb greus mancances democràtiques i una alarmant deriva autoritària cap el feixisme, tingui aquest pes a Europa. La seva influència no fa més que agreujar el descrèdit de la UE.
Coneixent com coneixem aquest estat corrupte fins el moll de l’ós, la pregunta és: Quants diners públics paguem tots plegats en suborns per mantenir aquesta ‘sobrerepresentativitat’ espanyola a la UE? Recordem el que va dir Margallo sobre els favors que devia Espanya a molts països de la UE per haver-se posicionat públicament en contra de l’independentisme català. Allò només eren declaracions públiques, imagino que el cost de l’acció política deu ser més car.

Josep Salart
24.02.2021 | 09:13
Comparteixo l’editorial, i em dòna la sensació que la justícia europea farà forat a la cova d’Alí Babà plena de feixistes.
Encarrilat el tema del covid, els paÏsos han de refer les economies i no despertar la bèstia del feixisme a Europa. Es per això que nosaltres, des d’un govern completament independentista hem de col.laborar. Contrariament ens passaràn pel damunt i ens ignoraràn. Fins i tot amb una mica de sort, Escócia es posarà a la línea de sortida com nosaltres.
També no perdem de vista el nostre nou govern que el què ha de fer, entre comèdia i comèdia, és fer treballar el Parlament, eina funamental per enfrontar-se als amos de la colònia. Passi el què passi ¡¡

Albert Miret
24.02.2021 | 09:20
Crec que la UE va cometre un error fatal que acabarà duent-la a la tomba, quan va acceptar l’entrada d’un país pobre per pròpia voluntat, feixista, fill d’un colpista d’estat, inviable econòmicament i clarament antidemocràtic. Ara, tot són tiretes davant d’hemorràgies, que acabaran dessecant la UE. Perquè en realitat Espanya no ha anat a contribuir a res, sinó a envair i robar a la Unió, que és històricament l’únic que sap fer. Ocupar i xuclar, sense ni valorar si té possibilitats o no. El seu esquema mental és el d’una mantis religiosa. No s’ha d’oblidar la reacció que va tenir espanya al final de la guerra de Cuba, declarant la guerra als Estats Units, pobrissons, en una acció anomenada “el desastre del 98”, i que va desembocar amb la pèrdua de la meitat de l’imperi colonial espanyol. Com qualsevol animaló silvestre, ells ataquen i xuclen fins allà on poden, encara que perdin i s’hagin de retirar amb una vergonya que seria normal, però que ells desconeixen. No han dubtat en espoliar Catalunya doblement quan han sabut que el poble català se’ls està escapant, encara que sàpiguen que el perdran, ni en desautoritzar la Unió Europea fins -, en el seu imaginari-, sotmetre-la. No pacten mai perquè no vulguin. És que no poden. El pacte els horroritza, perquè els comporta una responsabilitat que detesten. Per això no n’han complert mai cap.

Joan F Ruiz
24.02.2021 | 09:38
El problema d’Europa és que segueix essent un club d’Estats més o menys democràtics que ha permès que es pervertegin els principis fundacionals: una Europa pels europeus, per la gent.
Una Europa més ben vista pels ciutadans hagués estat aquella que hagués apostat pel progressiu desmantellament del poder dels estats i l’hagués anat treslladant al poder dels pobles integrants: Catalans, Bretons, Euskeres, Flamencs, Valons, Gals, Lombards, Sards, Normands, Escocesos, etc., etc.
Donant cabuda a espanya, en el seu moment, sense mirar quina mena de democràcia aportava, va ser un error. Era la democràcia orgànica imposada pel dictador, a través del borbó, a la constitució del 78.
També és un problema l’haver deixat que el % de funcionaris espanyols fos superior al que teòricament hauria de ser. No han volgut veure que l’espanyolisme és de mena funcionarial vividor no productiu.
Igual que és un error donar cabuda o permetre la deriva ultradretana de països com Hongria (la del ultradretà ponent de la comissió suplicatoria) o Polònia, on, a l’igual que a espanya, la justícia és política, no independent.
Pel que fa al futur, no tinc clar que votarà el Parlament Europeu, dominat per la dreta-ultradreta PP-PSOE-C’S. On el Grup Liberal, que va acceptar C’s i va foragitar JxCat, hauria de mirar al futur fixant-se que C’s està en extinció, que a la propera volta electoral tot el seu pes s’haurà esvaït, per tant el Grup Liberal faria bé de desmarcar-se a la votació, del que faci la dreta del Parlament. A l’igual que els europarlamentaris alemanys del CSD i SPD haurien d’estar més pel que van dir els seus tribunals i desmarcar-se també en la votació de la dreta feixista.

Joan López
24.02.2021 | 09:42
Socialistas de la mà de la extrema dreta,I del partit mes corrupte del mon (PP), aquesta visualizaciò es el que compte. Recordeu-lo I fer us cuand un sociata parli de democracia.

Salvador Aregall
24.02.2021 | 09:44
La UE és un club d’estats. L’estat espanyol n’és un membre amb un pes important -mentre no li prenem la nostra part-, la quarta economia de la Unió. Tothom sap a Europa que a Espanya hi ha persecució política, s’ho miren des de la barrera, com si fos un espectacle, esperant a veure cap a on es decanta la situació i esperant -tinguem-ho clar- que no canviï l’estatus quo. Aquest pressing als exiliats no pararà, encara que l’estat no en tregui un rèdit judicial efectiu a llarg termini, mentrestant anirà desgastant tan com pugui el prestigi i la moral dels independentistes que és el mateix que fem nosaltres amb l’estat espanyol, tot i que hauríem de ser molt més efectius. En aquest mentrestant pot passar que, amb l’aixecament de la immunitat a Puigdemont, Comin i Ponsatí, no puguin viatjar pels països de la Unió. No els faran fora de Bèlgica però no podran anar a Perpinyà, posem pel cas. No diguem tan alegrement que la concessió del suplicatori és un camí sense recorregut, perquè en té. El que potser no té és un final clar, però el trajecte sí que té conseqüències.

Pere Grau
24.02.2021 | 10:07
Amics escèptics: caldrà segurament més temps del que tots voldríem. Però estic segur que al final del recorregut ( de mesos, o del que calgui) hi veurem el fracàs estrepitós de la maniobra espanyola. I veurem també que (aplicant-hi les paraules de l’heroi nacional polonès Koscziusko parlant de la seva pàtria) “Europa encara no està perduda”.

Marta GUANYABENS
24.02.2021 | 10:15
Sort que era un problema intern…

PERE SIO
24.02.2021 | 10:38
Europa un cop més davant el mirall deixant clar que és un club d’Estats destinat a fer negoci i tapar-se les vergonyes dels seus membres.
Tinc clar que Catalunya, com a nació petita no hi té cabuda, ni li convé ser membre d’aquest club corrupte, especulador i dominat pels grans.
Deixant de banda els aspectes judicials que ja faran la seva lenta feina, el més rellevant d’ahir es veure una vegada més qui és el PSOE, els falsos progressistes i d’esquerres votant amb VOX, PP i CS contra Catalunya.
Qui tingui dubtes que vagi prenent nota.
Ahir als 40 anys del 23-F recordeu el paper destacat i còmplice del PSOE amb Felipe González i Alfonso Guerra remenant els fils per carregar-se a Adolfo Suárez, donar suport al rei colpista i propossat per Armada per a ser el vicepresident d’un Govern militar.
I recordeu els efectes del 23-F, la LOAPA i LOFCA, acceptades i beneïdes pel PSOE per a carregar-se les autonomies.
Són uns franquistes disfressats de progres i de demòcrates.

Antònia Calvo
24.02.2021 | 11:44
Excel.lent anàlisi, Vicent!

Maria Villarroya
24.02.2021 | 12:08
El President sempre ha dit No Surrender
El President sempre ha treballat fins el darrer moment per la unitat
Ara quan veig als MEPs de JUNTSxEU defensant a Catalunya i portant el nom dels catalans ben alt, no puc deixar de pensar….on seríem ara sense el MHP Puigdemont?

Aleix Gaus
24.02.2021 | 12:17
Ja és veu que la marca ñ tornara a fer el ridicul, de fet tornar a demanar el suplicatori ja el fa ara i espero que no tingui rrecorregut. No tindria cap sentit que Europa als tornes per fer una consulta democrática, i crec que tot aixo és la ràbia que tenen. Estic molt d´acord amb el sr Partal el meu desig que siguin lliiures per Europa

Joan Royo
24.02.2021 | 13:27
Avui trobe dos paràgrafs que no entenc. Dieu “els tres grups tenen setze eurodiputats en la comissió de suplicatoris i només quinze han votat a favor” Si de setze diputats han votat a favor quinze, és una gran majoria de vots a favor del suplicatori no?
També dieu “la pressió espanyola l’arrossega a enfrontar-se al poder judicial a Bèlgica, i amb el precedent de la decisió de la justícia belga en el cas del conseller Lluís Puig ningú no creu en cap més possibilitat que el rebuig a la demanda contra Puigdemont, Comín i Ponsatí que interposarà el Tribunal Suprem espanyol. I aleshores el parlament, què? Perquè quan això passe –que passarà– els tres eurodiputats recuperaran la plena immunitat”. Recuperaran la immunitat? Segur?

Carles Blas
24.02.2021 | 13:52
D’acord amb Jordi Soler. Llegint a Deulofeu, un s’en adona que la UE en té per poc, només és la llavor del nou imperi alemany, que ja fa temps que fa el que li dona la gana. Per això no passa res si per aturar la independència és fa miques el parlament europeu. No interessa als alemanys. I jo em demano, si les coses són així perquè perdem el temps esperant que Europa sigui la solució?

Ferran Moreno
24.02.2021 | 14:47
Trobo molt encertada l’exposició d’en Miquel Gilibert (06.07). Jo tampoc sé veure quin efecte directe i real té una batalla judicial a Europa, que durarà anys, en la consecució de la independència. Suposant que acabin donant tota la raó i hi hagi fins i tot anul·lació de judici, Espanya acabarà empassant-s’ho tot com pugui i tirarà endavant, com sempre fa.
Per contra, podria tenir fins i tot un efecte paralitzant o alentidor del procés. Si els partits que votem un cop i un altre, a la pràctica segueixen fent autonomisme i la societat civil no reacciona, res no canviarà. Ningú de fora mourà un dit per nosaltres per molt que es guanyin batalles als tribunals.
Sembla un joc de paraules de llibre d’autoajuda, però hi ha una diferència clara entre desitjar o esperar que passin les coses i en fer que les coses passin. I només una en depèn de nosaltres.

Maria Cinta Comet
24.02.2021 | 15:18
Tant de bo Sr.Partal tingui raó. Pel bé dels tres eurodiputats i pel de Catalunya.
Ara bé, si durant el suplicatori han fet tantes trampes com han pogut i els hi han sortit bé, qui ens asseguea que no faran el mateix a la votació de la Eurocambra?
Bé, confiarem que les coses vagin com vostè ens explica. Però estarem amatents a tot allò que ens vagi arribant i faci olor de “tupinada”.
Resistirem aquesta embranzida i tantes com ens en vagin arribant.
Som un poble lluitador. I esperem que més d’hora qye tard, guanyarem!!!

jaume vall
24.02.2021 | 15:35
Es fa difícil avui començar perquè hi ha tant d’informació i tants comentaris interessants. A veure. És obvi que llegir l’editorial d’avui és un plaer i una font de dopamina. Si tot el que diu s’acaba complint, és cert que haurà pagat la pena el recorregut judicial, la presència de tribunals més honestos i menys corruptes que els de l’estat espanyol. La vergonya pels castellans i la rehabilitació pels nostres polítics, serà un fet no menor, encara que com diuen els comentaristes, l’estat espanyol té la pell gruixuda d’un rinoceront a l’hora d’entomar crítiques.
Conseqüències pràctiques en un termini proper? En això estic més en la hipòtesi dels escèptics Carles Viñals, que he de malfiar-nos de que la UE pugui obligar Espanya a rectificar. Segurament ni volen, ni poden. Massa favors mutus, massa poc compromís, massa realpolitik. Miquel Gilibert confirma aquesta possibilitat. Mentre Madrid no rebi sancions -econòmiques, les que li faran mal-, dubto que s’avanci massa per alliberar presos i desfer l’exili. Estic molt conforme també amb el que escriu Jordi Rovira en referència a passar comptes. Surt gratis l’incompliment de promeses, de pactes. Sembla que s’hagi perdut aquella paraula que abans fins i tot alguns mafiosos tenien. Finalment, l’avís que fa en Fco.Sánchez sobre si hi ha una possibilitat que els eurodiputats puguin ser detinguts abans de tornar a Bèlgica.
Tant de bo tinguin raó els optimistes i no els realistes.

Roser Caminals
24.02.2021 | 17:39
La meva resposta a Miquel Gilibert i Ferran Moreno és que l’efecte real de la batalla judicial a Europa, que probablemet desmuntarà l’anti procés espanyol, dependrà del rendiment polític que en sapiguem treure. Si ni la repressió policial ni la judicial erradiquen l’independentisme, tindrem una oportunitat única per recuperar el momentum.

Marta Montserrat
24.02.2021 | 19:32
Gràcies, sr Partal. Vostè si que posa llum a la foscor 😉

Josep Pasqual Gil
24.02.2021 | 20:37
Com m’agradaria que tingueu raó , Vicent, i si el joc fora net no ho dubtaria. Però no em refie dels encebats vividors del PE ni de l’adhesió de l’EU als seus principis fundacionals. La resiliència de l’adversari es va vore ahir confirmada per la performance del congrés, organitzada per, com diria Illa, una dona demòcrata i, a sobre, catalana, acabada la qual els Emirats són una mica més a prop i potser aviat ja podran tornar els reis de l’orient.

Oriol Roig
24.02.2021 | 21:58
La UE avançarà quan entengui que un dinosaure podrit com l’estat espanyol és impossible de redreçar, però un estat retallat en trocets de la mida de Grècia se’l pot fer anar per on convingui més al “tot europeu”…

Melitó Camprubí
24.02.2021 | 23:38
A veure si, al final, això de judicialitzar la política també agradarà als diputats europeus. I és que va molt bé fer allò de “passar la cabra” als jutges. D’aquesta manera et treus les responsabilitats del damunt sense esforçar-te gens. No cal ni fer els informes ben fets. La pulcritud, exigible a qualsevol servidor públic, és innecessària. Un xollo això de la judicialització!
S'ha afegit la noticia a Favorits