Superlliga
Pintada a Roma contra Andrea Agnelli, president del Juventus i vice-president de la Superlliga.

La Superlliga Europea ha durat quaranta-vuit hores. El vell somni de Florentino Pérez s’esvaeix una volta més, si més no de moment, perquè l’empresari i president del Reial Madrid encara no llença la tovallola. Pérez no està acostumat a perdre, però ha sortit esquilat de l’intent de trencar amb l’statu quo i crear un nou ordre en el món de futbol. Ha perdut la partida contra la UEFA, la FIFA i les lligues i federacions europees, que han rebut el suport polític dels governs britànic, francès i espanyol, dels afeccionats –ha estat especialment decisiva la mobilització al Regne Unit– i de molts futbolistes i entrenadors.

Florentino Pérez es queda sol amb el Barça en el naufragi de la Superlliga

Els estadis anglesos eren l’escenari de les protestes dels seguidors, amb pancartes i càntics contra la Superlliga. La mobilització més forta la va protagonitzar l’afecció del Chelsea, que ahir al vespre va provar de blocar l’entrada dels seus futbolistes a Stamford Bridge per disputar un partit de la Premier League. La policia britànica hi va haver d’intervenir per evitar-ho. En canvi, a Itàlia, a Espanya i a Catalunya no hi va haver pràcticament cap protesta. El pes de la tradició s’ha fet palès a Anglaterra, tot i que cap dels grans clubs és en mans britàniques.

The Times avança la creació del torneig i la UEFA respon

Diumenge, passades les sis del vespre, The Times avançava que dotze clubs fundarien la Superlliga de manera imminent i desafiaven la UEFA. Diversos mitjans en van començar a parlar i el pas de les hores va fer créixer l’expectació per l’anunci, que no arribava. Van sortir els noms dels clubs fundadors, i ja es va saber que altres, de la talla del Bayern de Munic, el PSG o el Borussia Dortmund, no en formaven part d’inici.

Arran dels rumors, la UEFA va decidir de moure fitxa. El màxim organisme del futbol europeu va emetre un comunicat juntament amb les federacions espanyola, anglesa i italiana i les tres lligues per a criticar el projecte i llançar les primeres amenaces contra els clubs de la Superlliga. Tret de sortida a la batalla pel relat i a les pressions, que van continuar l’endemà.

Una gestió comunicativa nefasta

La comunicació del projecte ha estat, probablement, la cara més nefasta de tot plegat. El comunicat oficial no va arribar fins a la matinada de dilluns. Durant el dia, els clubs fundadors van desaparèixer de l’espectre mediàtic. Florentino Pérez, president de la Superlliga, va donar una entrevista al programa El Chiringuito, de MEGA, la matinada de dimarts. Les explicacions del president del Reial Madrid van ser poc convincents. Va assegurar que volien “salvar el futbol” i que els diners que guanyarien els grans clubs europeus també tindrien un impacte positiu en la resta. Això sí, segurament tenia raó que calia un canvi del sistema futbolístic i quan reclamava, cínicament, transparència a la UEFA i la FIFA, tacades per la corrupció aquests darrers anys.

Pérez també va concedir una entrevista a la SER, novament de matinada, ahir. La va haver d’anul·lar per una reunió urgent dels clubs de la Superlliga, una volta havia començat la desbandada dels clubs britànics. El City va ser el primer a comunicar oficialment que sortia de la competició, i diversos mitjans asseguraven que el Chelsea el seguiria. A la matinada, en un comunicat improvisat, sense segells ni cap signatura, la Superlliga assegurava que continuava tot i la sortida dels sis clubs britànics. El Liverpool, el Manchester United, l’Arsenal i el Tottenham s’afegien al City i al Chelsea. A la tarda, el vice-president executiu del Manchester United, Ed Woodward, havia anunciat que dimitiria a final d’any.

Avui al matí, la competició ja estava tocada de mort. El president del Juventus i vice-president del torneig, Andrea Agnelli, ho ha reconegut. Poc després, l’Inter de Milà i l’Atlètic de Madrid comunicaven les seves baixes. A primera hora de la tarda, el Juventus també ha fet un comunicat en què reconeix que la Superlliga no té opcions de prosperar amb la sortida dels altres clubs, però manté que cal impulsar-la. Per la seva banda, el Milà ha expressat la seva “sensibilitat” al clam dels afeccionats i ha dit que calia continuar treballant per un model sostenible del futbol.

[VÍDEO] El propietari del Liverpool es disculpa per la Superlliga: “Sóc l’únic responsable de la negativitat manifestada”

Pressions i amenaces a tots els nivells

A més del primer comunicat diumenge, la UEFA va tornar a la càrrega dilluns. El president de l’organisme, Aleksander Čeferin, va declarar que la Lliga de Campions es continuaria jugant i va insistir que els futbolistes que participessin en la Superlliga no podrien competir amb les seves seleccions. Dimarts, el president de la FIFA, Gianni Infantino, va tancar files amb la UEFA.

El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president francès, Emmanuel Macron, van criticar la Superlliga i van reclamar que no es trenqués l’ordre establert. Johnson, fins i tot, va parlar ahir d’una “bomba legislativa” contra la Superlliga si tirava endavant, amb mesures com un impost elevat als clubs, la retirada de les forces policíaques de la protecció dels partits i la limitació de visats als futbolistes. El govern espanyol també s’hi va posicionar en contra, per mitjà del ministre de Cultura. A la pressió política i de les principals institucions del futbol van afegir-se els pronunciaments de desenes de clubs, entrenadors i futbolistes, fins i tot membres dels clubs fundadors de la nova competició. A més, el Bayern de Munic, el Borussia Dortmund i el PSG, tres dels clubs cridats a integrar la Superlliga, se’n van desmarcar. De fet, la federació alemanya va demanar l’expulsió dels clubs de les competicions europees.

L’única empenta que ha rebut el torneig és una resolució del jutjat mercantil 17 de Madrid, que a primera hora de la tarda d’ahir dictava mesures cautelaríssimes perquè ni la UEFA, ni la FIFA, ni les lligues ni les federacions poguessin prendre cap represàlia contra els dotze clubs fundadors de la Superlliga, els seus futbolistes i directius per impulsar la nova competició.

La Superlliga Europea: el cop de Florentino Pérez, la partida de pòquer amb la UEFA i els canvis estructurals en el futbol

El silenci del Barça

Ara per ara el Barça es manté en silenci, i segons que ha pogut saber VilaWeb, no farà cap pronunciament en aquestes hores vinents. Ahir, TV3 va explicar que Joan Laporta tenia el compromís de sotmetre l’adhesió del club a la nova competició a l’assemblea de compromissaris, però de moment el president blaugrana no s’hi ha pronunciat en públic.

En l’entrevista a El Chiringuito, Florentino Pérez va dir que l’endemà Joan Laporta donaria explicacions en una conferència de premsa. Tanmateix, el president del Barça no va deixar-se marcar l’agenda i va mantenir-se al marge de fer declaracions públiques sobre la Superlliga.

Gerard Piqué en contra de la Superlliga mentre el Barça es manté en silenci

L’adhesió del Barça al projecte es va aprovar en l’anterior junta directiva, presidida per Josep Maria Bartomeu. El dia del seu comiat, quan va dimitir abans de la moció de censura, Bartomeu ja va avançar que es crearia la Superlliga. Diversos periodistes que segueixen de prop l’actualitat del Barça, consultats per VilaWeb, coincidien ahir que la necessitat urgent de pal·liar la manca d’ingressos a causa de la pandèmia han empès el club blaugrana a la Superlliga. L’anunci de l’empresa nord-americana JP Morgan de finançar-la amb una injecció inicial de 3.500 milions d’euros resolia les urgències immediates del Barça, que ha de renegociar el deute, renovar la plantilla i acabar a mitjà termini la construcció de l’Espai Barça, que inclou la reforma del Camp Nou.

En la decisió del Barça probablement també ha tingut un cert pes la història. El Barça va renunciar a competir a la Copa d’Europa quan va crear-se als anys cinquanta, en paral·lel a les competicions vigents. El Reial Madrid va optar pel nou torneig i en va guanyar les cinc primeres edicions. La Copa d’Europa es va acabar imposant i el 1993 es va transformar en la Lliga de Campions actual, revisions de format a banda. Segurament, aquell error històric del Barça ha estat un factor important a l’hora de prendre la decisió.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.