The Washington Post · Bastian Benrath-Wright, Levin Stamm i Allegra Catelli

A la seu central de la farmacèutica suïssa Roche, a Basilea, hi ha treballadors de més d’un centenar de països. En menys d’un mes, tanmateix, l’accés al talent internacional –que la companyia ha tingut durant tant de temps– podria perillar.

El 14 de juny, Suïssa sotmetrà a referèndum una proposta legislativa que defensa d’establir un “topall demogràfic” que limiti la població a 10 milions d’habitants. Atès que la població actual ja supera els 9,1 milions, la proposta implica que les xifres d’immigració a Suïssa s’haurien de reduir a la meitat, pel cap baix, per a evitar de superar el límit de 10 milions l’any 2050. Això afectaria tota mena d’empreses –de bancs i companyies tecnològiques a empreses del sector manufacturer– que han ajudat a atreure centenars de milers de treballadors estrangers aquestes darreres dècades.

El president de Roche, Severin Schwan, ha dit que la proposta era “perillosa” per a la societat i l’economia suïsses.

“Suïssa no pot satisfer, per si mateixa, la demanda de talent”, va dir als accionistes al gener. “És vital de mantenir les fronteres obertes per a poder atraure talent de primer nivell.”

I Roche no e´s pas un cas únic. La seu de Google a Zuric, per exemple, dóna feina a més de 5.000 persones de 85 països. A la vora del llac Léman, la directora de Logitech, Hanneke Faber, destaca la importància del talent internacional que es gradua cada any de l’Escola Politècnica Federal de Suïssa, que descriu com “el MIT d’Europa”.

L’alta qualitat de vida i els salaris alts han convertit Suïssa en una de les destinacions més atractives d’Europa per als treballadors estrangers. La dreta i la ultradreta, tanmateix, coincideixen a assenyalar la immigració com el gran causant dels mals del país, una posició amb què semblen concordar com més va més votants: els sondatges indiquen que els electors estan dividits a parts iguals sobre el topall migratori, cosa que implica que el “sí” té opcions d’imposar-se al referèndum del mes entrant.

A diferència de les campanyes antiimmigració d’alguns altres països europeus, la proposta no tan sols vol limitar l’arribada de sol·licitants d’asil i refugiats: també impediria, si calgués, l’entrada de banquers, científics i enginyers molt qualificats.

L’extremisme de la proposta ha fet saltar les alarmes al sector empresarial del país. La farmacèutica Novartis ha reiterat que l’accés al talent internacional és clau per al funcionament de l’empresa, i Nestlé ha defensat que “la lliure circulació de professionals qualificats d’orígens diversos ajuda a garantir que el país continuï essent innovador i pròsper”.

El risc, per a Suïssa, no seria tan sols limitar la disponibilitat de mà d’obra, sinó també allunyar el país de la UE, el principal mercat d’exportació. El principi europeu de lliure circulació és la pedra de toc d’uns quants acords econòmics que garanteixen a les empreses suïsses l’accés lliure a un bloc econòmic amb 450 milions de consumidors i un PIB de gairebé de 20 bilions d’euros: tot sembla apuntar que, si s’aprova el topall, Suïssa es trobaria obligada a rescindir els acords de lliure circulació amb la UE.

Els advertiments sobre les repercussions econòmiques de la proposta a llarg termini, tanmateix, semblen haver caigut en sac foradat entre els electors, que veu la immigració com la principal causa de l’augment dels lloguers o les llargues llistes d’espera per a accedir a propietats. Per a aquests votants, el topall demogràfic ofereix una solució fàcil i directa: el missatge, ras i curt, és que no hi ha més espai per als nouvinguts.

La proposta fins i tot ha guanyat certs adeptes entre els responsables d’empreses que es beneficien directament de la captació de talent estranger. En converses privades, executius de bancs suïssos d’abast internacional admeten que hi veuen certs avantatges, perquè confien que ajudarà a rebaixar tensions en mercats com ara el de l’habitatge.

L’anomenada “iniciativa de sostenibilitat” és impulsada pel Partit Popular Suís (SVP), d’ultradreta. Thomas Matter, el diputat que ha encapçalat la campanya per la proposta, defensa que limitar la immigració “crearà competència” entre les empreses a l’hora d’atreure talent internacional. “Les empreses faran pressió per a garantir que els immigrants que arribin al país siguin treballadors que beneficiïn Suïssa, i no pas persones que abusen del sistema d’asil.”

La proposta estipula que la població suïssa no podrà superar els 10 milions d’habitants abans del 2050. D’acord amb les tendències demogràfiques actuals, això implicaria limitar l’arribada de nouvinguts –en termes nets– a 30.000 l’any, més de la meitat de la mitjana registrada durant aquesta darrera dècada.

El text també assenyala que el govern suís hauria de començar a limitar activament la immigració quan la població arribi a 9,5 milions d’habitants, cosa que podria passar els quatre anys vinents.

L’aprovació de la proposta implicaria un nou pas endavant per a la dreta i la ultradreta europea, oimés després de l’auge de Reform UK, el partit de Nigel Farage, a les eleccions municipals d’aquest mes a Anglaterra. A Alemanya, Alternative für Deutschland sembla tenir-ho tot de cara per a guanyar el seu primer govern regional a les eleccions de l’estat de Saxònia-Anhalt, que es faran a final d’any.

Per a l’SVP suís, que saltà a primera plana de l’actualitat als anys noranta després de frustrar la campanya del govern per a adherir-se a l’Espai Econòmic Europeu, l’aprovació de la proposta voldria dir matar dos pardals d’un tret: es limitarien els lligams de Suïssa amb la UE i s’enduriria la política migratòria.

La clau, a hores d’ara, és fins a quin punt els avisos dels experts influiran en el parer dels electors.

En un report publicat aquest mes, el grup d’experts suís Demografik calculà que el topall de població reduiria el PIB del país fins a un 12% d’aquí a final segle. L’escassetat de mà d’obra, alertà l’informe, perjudicarà especialment la sanitat, l’hoteleria, el sector tecnològic i la construcció.

L’agència econòmica del govern ha alertat que les empreses del país “depenen en gran manera” de la disponibilitat de mà d’obra estrangera, i que, històricament, l’arribada de treballadors qualificats procedents per a la UE ha estat clau a l’hora d’impulsar el creixement de l’economia i el sector empresarial del país.

Patrik Lang, cap de la divisió d’inversions de la suïssa Global Gate Asset, afirma que l’impacte del topall, si finalment s’acaba aprovant, no serà immediat, sinó que s’anirà fent notar progressivament en els dos decennis següents, “reduint l’atractiu de l’economia suïssa amb el pas del temps”.

“És un tret al peu”, sentencia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb