Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Les eleccions al Parlament de Catalunya es faran possiblement el 14 de febrer. Els darrers sondatges publicats mostren una transferència de vots entre partits, però una situació força estable entre blocs. Les forces independentistes obtindrien un suport d’entre el 47% i el 51% dels votants (el 2017 va ser del 47,6%), cosa que inclou la possibilitat de superar en unes eleccions el 50% dels vots a favor d’un estat independent. Pel que fa al nombre d’escons, a excepció del CIS, el mínim que estimen són els setanta escons actuals, i fins i tot es podria arribar a setanta-set.

Per tant, preveuen la revalidació de l’actual majoria independentista. Tot i això, les estimacions encara poden variar molt, tenint en compte que falten prop d’un mes mes per a les eleccions i que encara no és segura la data ni com es votarà.

Els sondatges preveuen una pugna entre Junts, ERC i PSC per a ser la primera força del parlament. Entre les formacions independentistes, la victòria, molt segurament, també significaria assolir la presidència de la Generalitat. En aquesta ocasió, els caps de llista i la campanya electoral poden ser decisius. ERC presenta el vice-president Pere Aragonès, mentre que Junts recentment ha triat Laura Borràs. Per la seva part, la CUP , que presenta Dolors Sabater, pot guanyar algun diputat més i en alguns sondatges s’enfila fins als nou escons.

L’independentisme pren posicions per a les eleccions amb una desena de candidatures a la línia de sortida

Un dels interrogants és com pot afectar la desvinculació de Junts del PDECat. En aquest cas, els sondatges estimen que la gran majoria dels votants optaria per Junts i, en canvi, el PDECat en solitari i el Partit Nacionalista de Catalunya tindrien ara mateix poques opcions d’obtenir representació.

L’esfondrament de Ciutadans

D’altra banda, el partit que perdria més suport seria Ciutadans, que s’enfondraria, obtenint menys de la meitat dels trenta-sis escons que té actualment. Això beneficiaria la resta de forces contràries a la independència. El PSC pot duplicar els disset parlamentaris que té, el PP també pot augmentar per dos els escons i, segons que recullen tots les sondatges, Vox entraria per primera vegada al parlament.

En canvi, els comuns ara mateix no mostren una tendència tan clara. Podem va obtenir uns resultats molt dolents en les eleccions del 12 de juliol a Galícia i el País Basc i, en les eleccions vinents del 14 de febrer, es veurà com ha afectat als comuns el paper que han tingut dins del govern espanyol, si no hi ha canvis, si se’n certifica l’enfonsament o si hi ha un canvi de tendència.

Un factor clau per a totes les formacions, més que la capacitat de convèncer nous votants, serà la capacitat de mobilitzar els qui van votar les diverses formacions ara fa tres anys. El 2017, la participació va ser del 79,1%, mentre que el CEO estima que ara seria del 68%, uns sis-cents mil vots menys. Per tant, l’escenari serà de no perdre votants més que no pas guanyar-los.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.