Sorolls d’animals se senten pocs metres enllà. Els cinc adults que seuen al voltant de la taula a l’exterior, parada per a sopar, no en fan ni cas. Són els sorolls dels porcs senglars, tan habituals en aquesta part del bosc on tenen la casa i que en més d’una ocasió, i de dues i de tres, s’han deixat veure a dos, tres, quatre metres de distància de la gent. Ni mica de por i els uns i els altres fan la seva. Del primer dia ençà. Avui les bèsties no es deixaran veure, però sí que se sentiran. Que també mengen. Ara, la gent tan sols de tant en tant donarà un cop d’ull per vigilar els tres menuts que encara corren per allà parlant “catenglish” entre ells, bruts i feliços, plantant carabassó. Els pares, després de mesos de no veure’s, fan repàs d’aquests darrers temps. Catching up.

Una parella diu que ha deixat la ciutat i se n’ha anat a viure a un poble de dos mil habitants. L’any que ve seran al poble del costat, dos-cents habitants. Que s’hi han vist empesos per la covid-19, que qui ho hauria dit, que ells no tenien cap mena d’intenció de fer-ho, quedi clar, però mira, un cop s’hi han trobat, ho provaran. De l’altra parella, ella explica que es ven el negoci de quinze anys, una escola d’idiomes a Barcelona, i de moment tradueix de casa estant, bo i pensant què farà a partir d’ara, i gaudeix amb dificultats econòmiques (però alegries íntimes) d’aquesta casa al bosc. L’havien comprada rebentada de preu, per als caps de setmana. Ara han deixat el lloguer impossible de Barcelona i s’arreglen la casa i les enormes hectàrees, amb desenes d’oliveres, cirerers, ametllers, albercoquers que els envolten. Fa mesos que hi viuen. Que no en tenien intenció, no, però que amb la covid-19 s’hi han trobat. S’hi han vist empesos. I mira, ho provaran. Han estat setmanes sense sortir-ne gens.

Ell explica que vol deixar el taxi i vendre’s la llicència (encara que hi surti perdent) perquè ara es vol dedicar a la seva gran passió: comprar cotxes desballestats, arreglar-los i tornar-los a vendre. Ensenya el taller que ha muntat i un dels primers cotxes arreglats, un Dacia, que per alguna cosa es comença. La resta del cap de setmana el passarà comprovant les subhastes on compra els cotxes i els informes de les asseguradores. A la conversa apareix una de les germanes, que s’està a Itàlia. Es veu que a partir d’ara educarà els nens a casa. Porten un restaurant, són moltes hores treballant i moltes hores a l’escola, i no veien els nens mai. Que no en tenien intenció, però que s’hi han trobat, i mira, de moment ho provaran. La conversa s’enfila a una parella que es divorcia (la covid-19, ja se sap, ha causat molta tensió), passa a una sogra de setanta-quatre anys que ha trobat parella i no paren de viatjar (la covid-19, ja se sap, ha fet que molta gent veiés que ara o mai, que ja farem tard) i a una amiga que ha deixat la seguretat d’una escola on ensenyava idiomes a tenistes per plantar-se pel seu compte a fer teràpia a través de l’art i en línia. O a ensenyar de pintar o d’escriure perquè la gent hi gestioni emocions.

Sorolls d’animals se senten pocs metres més enllà. Els cinc adults que seiem al voltant de la taula a l’exterior, parada per a sopar, no en fem ni cas, emboirats com estem a calibrar com coi hem hagut d’esperar una catàstrofe tan bèstia com una covid per a atrevir-nos a fer allò que fa anys que volíem fer. Sí que en teníem intenció, sí, però no ens hi atrevíem. No ens atrevíem a deixar la ciutat, el negoci de quinze anys, el taxi, la parella, la solitud o la seguretat de l’escola de tenistes. Brandar la covid-19 com a causa dels enormes canvis vitals que es viuen és, en alguns casos, una de les grans mentides. La covid-19 no n’és la causa. És l’excusa per a ser finalment valents. I per a viure, en lloc de sobreviure.

Sorolls d’animals se senten pocs metres més enllà, però aquesta vegada quan apareixen els nens, de quatre anys a set, parlant “catenglish” entre ells, diries que els sorolls ja no se senten, s’escolten. Els nens paren bé l’orella, no fos cas que d’aquí a dècades un coronavirus provinent de porcs senglars no els desenterri els somnis que no s’atreviran a complir d’adults.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.