Som trossos de tros

Del procés de reflexió artística del projecte 'Llavors vives i sobiranes', que es va desenvolupar dins el festival Terra, Teca, Traca

VilaWeb
Els cartells obra de Jordi Boldú per al projecte 'Llavors vivies i sobiranes'.
Montserrat Serra
23.01.2022 - 08:14
Actualització: 23.01.2022 - 09:14

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

En un context de crisi de valors, de canvi climàtic, de pandèmia, l’avantguarda i el talent han anat girant la mirada cap al món rural, deixant una mica al marge la preponderància de la gran ciutat, si més no més que mai en aquests darrers cinquanta anys. N’hi ha molts exemples en disciplines ben diverses. Per exemple, es veu prou clar en l’àmbit literari i potser per això el festival Mot d’enguany reflexiona sobre literatura i ruralitat.

En aquest sentit, volíem tornar a mirar-nos un altre festival nascut de la ruralitat amb voluntat d’incidir i tenir veu a la ciutat: el festival Terra Teca Traca. Impulsat per la Facultat de Geografia de la UdG i en el marc de Barcelona, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, contenia set projectes desenvolupats per set centres i residències artístiques al voltant de qüestions vinculades a la pagesia, la ramaderia i la pesca. Equips interdisciplinaris, en què sempre hi havia un artista implicat, van treballar durant nou mesos i totes set propostes es van fer a Barcelona durant la setmana del 22 de novembre de 2021. Podeu consultar el programa a la web i veure alguns dels actes en vídeo.

Tres virtuts a destacar de Terra Teca Traca: primera, són projectes nascuts a la perifèria, en l’àmbit rural, que donen veu al pagès, al ramader, al pescador. Es parla del camp, del mar, de la muntanya. Són territoris que es troben en l’origen de l’alimentació. I, sense comptar amb aquests territoris, l’alimentació no podrà ser mai sostenible. Per tant, han de ser escoltats i tinguts en compte. Són protagonistes de l’alimentació sostenible. Segona, són projectes diversos i complementaris, que tenen la particularitat d’incloure un artista. Per tant, inclouen la creació i la reflexió artística. Un fet que ja dóna una traça diferent d’uns altres projectes i afegeix qualitat. Tercera virtut: són projectes rurals que impacten en la ciutat, que la ciutat ha de reconèixer i conèixer. Alhora, també són projectes que surten del seu àmbit, depassen i transcendeixen el seu territori d’origen. És un enriquiment mutu.

Com a exemple de l’interès que aquests projectes poden suscitar i de capacitat per fer aportacions interessants, ens centrem en el que va impulsar el Centre Quim Soler del Priorat al voltant de les llavors, a partir de la feina que fa l’associació Safranòria de recuperació de llavors antigues de la comarca. Al grup de treball hi havia Mireia Vilamala, impulsora de la Safranòria i tècnica de dinamització agrària; Michael Sellwood, també pagès i membre de la Safranòria; Roser Vernet, responsable del Centre Quim Soler; els pagesos Ernest Estapé i Carlos Pascual i l’artista Jordi Boldú.

Us oferim les reflexions de Jordi Boldú, a qui hem demanat que ens expliqui què va significar l’experiència per ell. La seva intervenció va tenir una incidència dins aquest projecte, però també va servir per a donar visibilitat a tot el festival, perquè va idear tres cartells amb tres frases contundents que es van anar trobant penjats per la ciutat. I va escriure les frases amb la seva lletra inventada, avui convertida en la Boldú Font.

Jordi Boldú explica: “Com a artista, va ser una sort de poder participar en un procés col·lectiu, obert i fecund, que em portava a redescobrir una realitat nova: la importància de les llavors dins la cadena dels aliments i sobretot conèixer les persones preocupades per fer-les germinar, compartir i escampar i així fer més rica l’alimentació de tothom a qui arriben les verdures recuperades. A part de redescobrir un altre Priorat ocupat en treballar de manera decidida pel seu mosaic agrícola.”

“Els hortolans prioratins, que també treballen sobretot amb les mans, que activen les seves idees, em van convidar a reactivar la meva lletra, o sia, les mans que escriuen. Tot per posar nova forma a les paraules i les reflexions que naixien de les moltes trobades amb ells i amb la gent de la Safranòria i evidentment del Centre Quim Soler, que és qui em va convidar a participar en el Terra Teca Traca.”

“El format del cartell que s’escampa per la ciutat, a partir d’aquest sistema antic i eficaç que són les cartelleres públiques repartides pels carrers de Barcelona, em semblava molt estimulant. I poder-ne produir tres de diferents va permetre una primera diversitat de reflexions. A part dels mil cartells que es van repartir pels carrers de Barcelona, en teníem mil més per a escampar per uns altres llocs. És molt fàcil, així, defensar que les paraules, així com les llavors, també poden germinar de moltes maneres, en molts llocs i moments diferents.”

I sobre els tres “eslògans” dels cartells, Boldú comenta: “Tots tres cartells van sortir quasi sols de les converses que anaven creixent en les trobades… En necessitàvem un per a cada ‘T’. La traca la diu el ‘Més Montsant i menys Monsanto‘, un crit que va aparèixer al primer moment i que és el millor resum amb el gran joc de paraules que deslliga el nom del bon lloc de la marca més vinculada al monopoli de llavors.”

“La teca l’encenen els colors de les llavors/verdures recuperades per la Safranòria dibuixant un arc de sant Martí i va nàixer de transcriure els noms de cada una amb el seu color… Ordenar-los facilitava la imatge de la diversitat del mosaic prioratí.”

“I la terra s’accentua amb el ‘Som trossos de tros‘ una frase que neix potser del neguit i la inquietud presents en totes les nostres trobades i que es fixa després de donar-hi voltes entre totes les persones del comboi; la frase és tan oberta i polisèmica que es converteix en un vers lliure que lliga el lloc i la seva gent amb els altres llocs i les seves gents que treballen amb els mateixos desitjos i anhels, per exemple.”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies