Solucions cares… per a un país pobre

  • Els ERTO que s'acaben al setembre s'hauran d'allargar, però això vol dir molts més diners per a un estat que no en té

Jordi Goula
26.08.2020 - 19:50
VilaWeb

Aquest matí, la ministra d’Educació espanyola, Isabel Celaá, ha explicat que el govern espanyol treballava en ‘diverses possibilitats’ per als pares que s’hagin de quedar a casa amb fills en quarantena pel coronavirus, com ara un ‘permís retribuït’. I s’ha afanyat a matisar que això encara no s’havia ‘tancat’. A mi em sembla molt bé. És just. També és just que la gent que està a les acaballes monetàries rebi l’ingrés mínim vital. I també veig necessari que es mantinguin tants ERTO com siguin possibles. La primera mesura, ja veurem com acaba, la segona ja s’ha activat, però a pas de tortuga, i la tercera ha salvat milers d’empreses i milions de llocs de feina. Totes tres mesures tenen dos denominadors comuns. Són justes… i són molt cares.

El problema de l’estat espanyol és que no és precisament ric. I s’ha de fer càrrec d’obligacions sense diners. A mitjan juliol, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal espanyola (AIREF) calculava que el cost dels ERTO fins al setembre seria d’uns 48.000 milions d’euros. Però ara veiem que el setembre ja és a tocar i s’haurà d’allargar el termini, perquè les coses no van com volíem. El vice-president Aragonès, per exemple, ja ha demanat que el sector turístic sigui protegit per aquest instrument fins a la campanya següent.

Evidentment, l’estat espanyol no és pas l’únic d’afrontar aquesta situació. Alemanya, per exemple, va decidir ahir de dedicar 10.000 milions d’euros més a aquest instrument. França es proposa d’allargar-lo fins a un parell d’anys; Itàlia, de moment, fins al desembre; i a Bèlgica, encara que només als sectors més afectats, també fins a final d’any. Cada país fa tant com pot. A l’estat espanyol s’estudia d’estendre els ERTO més enllà del setembre i, malgrat els dubtes de Madrid, s’haurà de fer. De fet, l’executiu es reunirà divendres amb patronal i sindicats per parlar-ne. Cal dir que l’estat espanyol va a la cua d’Europa en aquest ajut… i en uns quants més.

El drama –en el terreny econòmic– és que són xifres que van molt més enllà de les possibilitats d’un estat com l’espanyol. L’endeutament continuat és una opció ineludible. De moment, abans-d’ahir, el SURE, el fons creat a la UE per donar suport als ERTO, va adjudicar 21.000 milions a l’estat espanyol, a un tipus molt favorable i a quinze anys de termini. De fet, és el segon estat més afavorit, després d’Itàlia.

Però, no ens enganyem, no n’hi haurà prou. No s’ha volgut anar a cercar diners al mecanisme europeu d’estabilitat (MEDE), perquè, malgrat les promeses fetes, es recorden les restriccions que imposà la troica i la xacra de ser rescatats. De fet, no hi ha anat cap país encara. Però, o canvien molt les coses o s’hi haurà d’anar. De moment, el deute públic ja arriba al 114% del PIB. I això pesa molt.

En definitiva, les solucions que es prenen a tot Europa en el camp econòmic són coherents i cares. És clar: el model adoptat és l’alemany. Però no a totes les cases es pot menjar carn cada dia… si no és a còpia de manllevar. I tot té un límit…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any