Sobretot no us dutxeu, però ells podran anar al golf

Ciutadans de Catalunya, torneu a treure el vostre arsenal de cossis i cubells! No plou, i com deia l’Albert Pla hi ha sequia a la comarca, un tràgic racionament d’aigua. Quan us dutxeu, recolliu l’aigua i reaprofiteu-la per fregar els plats o bé feu-la servir per fer anar vàter avall el pipí i les femtes; res d’estirar la cadena, massa gasto! També teniu l’opció de fregar els plats amb aquesta aigua de les dutxades, o encara millor, foteu els plats a la banyera i aprofiteu per fregar-los mentre us ensaboneu el cos. La Generalitat es prepara per portar aigua en vaixells si la sequera persisteix, així que nosaltres ens hem de sacrificar mentre els embassaments siguin en mínims històrics: feu venir un professional que us rebenti la banyera per reconvertir-la en plat de dutxa, així no tindreu temptacions; s’han acabat els banys relaxants, són un luxe que ja no us podeu permetre, i alhora guanyareu metres al lavabo per guardar-hi tots els cossis que ens calen per a ser ciutadans de bé. Feu instal·lar reductors de cabal a totes les aixetes de casa i tanqueu-les mentre us renteu les mans. Les dents, si pot ser, renteu-vos-les també mentre us dutxeu, o bé suqueu el raspall a l’aigüeta de la cisterna del vàter. I res de rentadores: a partir d’ara anirem tots plegats amb la roba plena de llànties. Que fa pobre? Sí. Però així no ens sentirem tan sols i ens reconeixerem entre nosaltres: “Mira, un altre desgraciat que viu asfixiat per l’excés d’ecoresponsabilitat!” Tot aquest reguitzell de recomanacions que seguirem a partir d’ara, no només serviran per a evitar el malbaratament d’aigua. També han de reforçar el paper que se’ns ha atorgat als de més avall de la piràmide social: que els rics s’assabentin de les cossi-gimcanes domèstiques que fem i que puguin riure’s de nosaltres per reafirmar-se mentre juguen a golf, trepitjant l’herba verda i fresquíssima dels seus camps i jardins o mentre agafen el seu jet privat per anar a cardar-se una caldereta i tornen a casa per capbussar-se a la seva piscina climatitzada.

A vegades passa que, quan et prens massa seriosament una tasca, tot fa la volta i has d’acabar fotent-te’n de tu mateix. Que ningú es pensi que em burlo del canvi climàtic o de la necessitat de prendre mesures en aquesta sequera exasperant. Trec l’humor i en faig espasa per atacar les contradiccions inherents en el sistema. Ho vam veure l’estiu passat, en les darreres mesures aplicades, i ho veiem des de fa segles: feta la llei, feta la trampa i el més ric és qui més la salta. Ja ho deia el Capità Enciam, aquell icònic personatge de TV3 dels anys noranta que apareixia allà on hi havia un ciutadà que actuava contra el medi ambient: “Els petits canvis són poderosos!”. El que em cou és que s’aprofiti el sentit ètic dels més desfavorits econòmicament perquè siguin sempre les seves esquenes les qui suportin el pes de tot plegat. De moment, a l’àrea metropolitana, a partir del febrer, increment en els rebuts de l’aigua, tot mentre hi ha canonades rebentades que perden litres i litres d’aigua i ni l’administració, ni els consistoris no es dignen a reparar-les.

Un informe d’Oxfam Intermón posa títol al que ja sabíem: el 99% de la humanitat (els més pobres) trigaria 1.500 anys a generar les mateixes emissions que l’1% (els milionaris) produeix en un dia. Si el teu vehicle és massa vell, hauràs d’aguantar les restriccions de mobilitat, i et veuràs obligat a fer ús dels impecables i puntualíssim serveis de la RENFE, però mentrestant, via lliure als iots i avions privats!

La gran estafa és continuar creient en l’ecocapitalisme: mentre no entenguem que la lluita contra el canvi climàtic implica replantejar i tombar el capitalisme per encaminar-nos cap al decreixement, continuarem en un cul-de-sac.

Les noves restriccions d’aigua arriben en plena campanya de consumisme nadalenc i subratllen el contrasentit de tot plegat. El Black Friday s’ha fet més gros i més llarg i ara ja és Black Week o Black Month. Ha aparegut també el Cibermonday, al qual se sumen les aerolínies amb descomptes per als seus vols. I per compensar-ho i netejar consciències, s’inventen el Giving Tuesday i el Circular Monday, dos dies que ens conviden a reciclar i a reutilitzar. Mentre l’àngel de la consciència ens empenyen a estalviar aigua, el dimoni consumista ens diu: “Compra, compra, compra!”

Es calcula que a casa tenim un 70% de productes i objectes que no fem servir en el nostre dia a dia, sobretot peces de roba. La indústria tèxtil és una de les més contaminants: per fabricar uns texans, es gasten gairebé 3.000 litres d’aigua.

Una flor no fa estiu, ni dues, primavera. Amb això vull dir que em sembla una refotuda ximpleria dedicar un dia a reciclar i a fer donatius per a causes ecosostenibles. Fa anys que la gran majoria de la roba que faig servir és de segona mà i surt de les botigues Solidança. I enguany, durant les festes, faré com ja faig en alguns aniversaris: regalar peces que ja han estat utilitzades, però que estan en perfecte estat. I sí, posaré cubells i cossis a tort i a dret perquè sóc una ciutadana culposa, i si cal, per salvar el planeta, deixaré de dutxar-me i que tot acabi com la cançó que anomenava al principi de l’article, perquè així són i estan les coses, un dia fresques i un dia seques. I així acabarem tots els qui no som milionaris, embussats per falta d’aigua.