El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

L’un: Què, doncs, sant tornem-hi?

L’altre: Què vos dir?

L’un: Oh coi, que s’han acabat les vacances. I pobre de tu que se t’acudeixi de consultar aviam si està ben dit, eh?

L’altre: No, no, no pateixis, no consulto re. Ho deia perquè… perquè sant tornem-hi nanai, vaja.

L’un: Que no has anat enlloc, tu? Cafè?

El tercer: Sí, per mi també, gràcies. On volies que anéssim?

L’un: Doncs al delta, com tothom. Tinc tres amics que hi han anat i diu que semblava la Rambla, allò.

L’altre: Home, les Rambles precisament no crec. Si ja no hi queda cap botiga oberta ni re. Es veu que han tancat hasta els dels sombreros megicans i tot.

El tercer: Passa’m el Torres, que m’hi posaré un rajolinet. Doncs ja ens hi podem anar acostumant, eh?, nanos, que això és el futur que ens espera.

L’un: Bueno, tant com futur… Deus volguer dir el present.

L’altre: Avui he llegit al Twittert que és per aixòs que la Colau pinta el terra de colorins, per…

L’un: Coloraines.

L’altre: Coloraines què?

L’un: Que no es diu colorins, es diu coloraines. Pinta el terra de coloraines.

El tercer: Ei, alto, tu no érets d’aquells que diuen que no s’ha de corretgir mai?

L’un: No, mai no. Els que no han de corretgir són els que toquen d’oïda. Però els que en sabem sí, sobretot a sabatots com aquest.

L’altre: Que ho dius per mi?

L’un: No, per ta tia la guenya.

L’altre: Molt bé, doncs coloraines. I… ara ja no sé què deia, m’has fet perdre el fil.

El tercer: Que no havies anat enlloc perquè la dona no volia.

L’altre: No és que no volgués, és que ella és molt prudenta, i com que lo de la pandèmia li fa tanta por, pels nanos però també per sons pares, que són grans… Aquest virus ha vingut per quedar-se, ja us ho dic jo.

El tercer: Doncs deveu haver estat els únics, perquè jo que m’ha tocat fer de Rodríguez us ben juro que la ciutat estava com un desert.

L’altre: No m’estranya, si no ha vingut ni un trist turista…

L’un: Mira, en això hi hem sortit guanyant, veus? ‘Tourists go home’ però a l’engròs, ha ha! A qui li ve de gust un tallet de tortell?

El tercer: Oh, no riguis tant, que no va de broma, això. Tu saps la patacada econòmica que representa? El sector turístic arrossega una pila de serveis. Si els hotels no treballen, els proveïdors a fer punyetes: el sector alimentari, la neteja…

L’altre: Doncs ara diuen que els hotelers volen que els rescaptin, com els bancs amb lo de la crisi de les hipoteques.

L’un: Que es facin fotre, els  hotelers… Colló, sí que és bo aquest tortellet, sí. Qui l’ha dut? Per mi ja poden plegar tots. Que per culpa d’aquesta gent ens han fotut fora del centre de les ciutats, i ara a sobre…

L’altre: Tu vivies al centro? Però que no éreu de Sant Andreu, vosatros?

L’un: Era una metàfora, pallús. O una sinalefa, com se digui. Primer despoblen les ciutats, que amb aquests preus ja em diràs tu qui collons hi pot viure, tot pel turisme, tot pel turisme, les botigues de tota la vida a tomar pel cul…

El tercer: Oh, xiquet, és que això va així, són cicles.

L’un: Ni cicles ni romanços, això és un espoli organitzat. I mundial. Doncs ara que els bombin!

El tercer: Tu, aparta-li el Torres que aquest ja s’enfila massa. Vols un gotet de vichy, rei? Mira, et posaré un exemple dels cicles: ara abans de l’estiu n’hi havia que es queixaven que tancava el Schilling del carrer Ferran, ‘un establiment de tota la vida’! Ha ha, de tota la vida! Si tenia vint anys ja era molt!

L’altre: Oh, i El Gran Cafè també.

L’un: Pots comptar. Parc temàtic per a guiris.

L’altre: Doncs jo hi vai anar una vegada amb uns cunyats i vam menjar molt bé, tu. Si hasta tenien pianista i tot!

El tercer: Vull dir que la vida és cíclica, i ara toca recessió, què hi vols fer. El que passa és que els cicles s’han escurçat. Sí que és bona, aquesta xacolata, sí. Do-me’n un altre tall.

L’un: A tu sí que se t’ha escurçat l’enteniment. Recessió? I un be negre! Goita, aquest dia vai llegir un article que ho explicava. Per què et penses que hi ha tants governs de dretes, si no directament fatxes, ara, a tot el món?

L’altre: Mira el Bossanano, el del Brasil.

L’un: Exacte, aquest és un cas clar. Aquest paio és un ultracatòlic…

El tercer: Què, ara no li dius res?

L’un: Res? De què?

El tercer: Que no es diu Bossanano, és Bolsonaro.

L’un: Com?

El tercer: Bol-so-na-ro.

L’un: I per què ho pronuncies com si fos castellà?

El tercer: Castellà? No, tal com es diu, Bolsonaro. És brasileny.

L’un: Brasiler, si de cas. I a més l’idioma es diu portuguès, no brasiler. Si l’has de corregir fes-ho bé.

El tercer: Ja ho he fet bé.

L’un: Que et dic que no, collons. Bolsonaro sona més o menys així, para l’orella: Bul-su-na-gu. No és un cognom de Múrcia. O sigui que si no en sats calla.

El tercer: Osti, quins talibans que esteu fets, els de la llengua! Sou pitjors que els del PDECat, sempre buscant brega.

L’altre: No, si els dolents són els de JxCat, els del Puigdemont, que li volen fer una  pinça a Esquerra. Ho hi llegit a l’Insta.

El tercer: Ei, ara que dius això, i la Rossell què, què tal?

L’altre: La Rossell qui, la Marina?

El tercer: No, coi, la de la ràdio. Que l’heu sentida?

L’un: Jo no, ni ganes. A mi les emissores de la Corpo em…

L’altre: Però que no era la que feia el FAQS, aquesta? I ara dius que és a la ràdio?

El tercer: Ja s’ha acabat la xacolata? Per què no vas a buscar les Birba, que parlarem del Messi, va?

L’un: Messi.

El tercer: Sí, ja ho he dit.

L’un: Que es diu Messi, amb E oberta.

El tercer: Però si és argentí!

L’un: I tu?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.