slow fashion

Pot ser que tingueu peces de roba que no us heu posat més de set vegades. Alguna probablement no us l’heu posat més d’un parell de vegades, o fins i tot cap. De fet, un estudi britànic revelava que els consumidors –dones, en aquest cas– donen només set usos de mitjana a les seves peces de roba. L’ONU també assenyala que, de mitjana, el 40% de la roba mai no s’utilitza. Les xifres particulars varien molt en funció dels hàbits de cadascú, però aquestes dades posen de relleu fins a quin punt la cultura de l’acumulació impera en la indústria tèxtil, que incentiva aquest fenomen renovant les tendències sovint i oferint noves col·leccions gairebé cada setmana a preus molt baixos.

Contra la dictadura de la fast fashion, a poc a poc pren força el moviment slow fashion, que defensa una moda sostenible i ètica. Aquesta filosofia, molt centrada en el paper de les empreses, defensa el comerç just, de proximitat i a petita escala i sobretot aposta per un canvi radical en els processos de producció, amb una fabricació que garanteixi els drets laborals i sigui més lenta i curosa, amb materials orgànics o reciclats. L’objectiu és produir roba de més qualitat i duradora i fer produccions acotades i atemporals. Però la filosofia de la moda sostenible no interpel·la només les empreses, també fa una crida als consumidors a través de tres principis bàsics: compra menys, escull millor i fes que duri.

El preu de la roba barata

Condicions laborals inhumanes

El moviment de la moda sostenible denuncia que l’única manera que tenen les grans empreses d’oferir peces de roba barates és estalviar en la fabricació, sigui en els sous i les condicions laborals, sigui en la gestió dels residus. “El cost real es queda pel camí. Per exemple, el salari mitjà d’un treballador tèxtil a Bangladeix és de cinquanta euros mensuals”, explica Nadège Seguin, coordinadora de la campanya Fashion Revolution a l’estat espanyol. Denuncia que les grans empreses es traslladen a països del sud global i subcontracten fins al punt que s’acaben espolsant la responsabilitat en les males pràctiques.

Precisament, el moviment slow fashion va adquirir més popularitat arran de l’esfondrament de l’edifici Rana Plaza el 2013 a Bangladeix, que contenia fàbriques de roba i va causar 1.134 morts i 2.437 ferits. Seguin assegura que els accidents laborals són molt comuns i que a més els treballadors no tenen seguretat social. Darrerament, gairebé una trentena de persones van morir a causa d’un curtcircuit en un taller tèxtil clandestí a Tànger. Segons que va informar el diari Ara, la policia hi va trobar etiquetes de Bershka i Pull & Bear.

La segona indústria més contaminant

Després hi ha la qüestió ambiental. L’ONU assenyala que la indústria de la moda és la segona més contaminant del món. Aquesta producció tèxtil accelerada que produeix excedent exigeix el consum d’una gran quantitat d’aigua: per a fer peces com els texans calen 7.500 litres i es calcula que aquest sector és responsable del 20% del malbaratament total d’aigua. A més, també és responsable que s’aboquin a mar mig milió de tones de microfibra anualment i que es produeixin més emissions de carboni que tots els vols i enviaments marítims internacionals junts.

Viure sense plàstic és possible? Vuit maneres de començar

Què pot fer el consumidor?

Tenint en compte la magnitud d’aquesta indústria i els monopolis que s’han creat, no es pot passar per alt la responsabilitat dels governs per fiscalitzar les grans empreses: “Cal aplicar lleis que deixin clar que allò que no es pot fer aquí no es pot fer fora. Si aquí no pots abocar residus al riu, al Brasil tampoc”, denuncia Seguin. De totes maneres, això no vol dir que el consumidor no hi tingui cap paper: si li és possible, i segons la situació personal, sí que pot deixar de comprar a les grans empreses i triar aquelles que practiquin l’slow fashion, o seguir la filosofia de la moda sostenible en general.

On es pot comprar la roba?

El primer pas per a encaminar-se cap a un consum més ètic seria el de deixar de comprar a totes les grans marques barates. Però això no garanteix que la roba que es compri a la resta de botigues hagi tingut un procés de producció adequat. De fet, Fashion Revolution alerta que hi ha marques que ofereixen la roba a preus alts, però que tampoc no respecten els drets laborals ni el medi. També és possible que en algunes botigues petites es continuï llegint “fet a la Xina” o “fet a Bangladeix” a les etiquetes, o que fins i tot hi pugui haver confusions. “A Itàlia, durant anys es feia venir gent de la Xina perquè treballés al país. Per tant, alguna roba que es venia com a ‘feta a Itàlia’, s’havia fet igualment amb mà d’obra explotada”, explica Seguin.

Reconeix que fer servir el criteri de les etiquetes per triar és complicat, però igualment recomana de comprar a botigues de barri, petits productors, botigues de fabricació ecològica, mercats, botigues de segona mà, botigues de producció local que estalvien el transport contaminant… “En una botiga de barri potser també tenen roba feta a la Xina, però si més no prens poder econòmic a les grans empreses i deixes de fomentar monopolis.”

Algunes opcions

Cada vegada hi ha més marques que opten per l’slow fashion, des d’algunes que desfilen a la 080, com ara Ortrura, i grans dissenyadores, com ara la valenciana Sonia Carrasco, fins a botigues i marques més petites. Alguns exemples de botigues que venen roba ètica i ecològica són GreenLifeStlyle (Barcelona), Kúbelik (València), Caboclo Brasil (Barcelona), Olokuti (Barcelona), Humus (Palma) i Blaugab (Barcelona i Reus). Per internet també hi ha marques i directoris que poden ser útils i que ofereixen preus variats: Iaios (també a botigues), Ecoology, Ethical Time i Uttopy. Cal tenir en compte, això sí, la petjada ecològica del transport del consum en línia.

Més enllà de les marques slow fashion, hi ha botigues que també poden ser una bona alternativa a les grans empreses, especialment si són solidàries, com ara Top Manta, la marca dels venedors ambulants de Barcelona.

Quines fibres es poden triar?

També és important de saber triar bé fibres i materials, per decantar-se pels menys contaminants, una selecció que les marques slow fashion ja tenen en compte. Nadège Seguin assenyala el polièster, que prové del petroli, com a material especialment contaminant pel procés de producció que segueix. Per això recomana de demanar-se d’on ve i on acabarà la peça de roba quan ja no es faci servir. Les microfibres del polièster tindran finalment un impacte preocupant sobre la fauna aquàtica, per exemple.

Una altra fibra controvertida és el cotó, que majoritàriament prové d’un cultiu intensiu, que exigeix molta aigua. Per tant, és millor optar pel cotó orgànic, en què es fa un control dels regs i es respecta el temps de creixement.

Els millors materials són els biodegradables o algunes fibres poc contaminants, com ara les del cànem. Sobre això, Seguin diu que si en una etiqueta hi ha poques dades, s’ha de dubtar: “Si el procés s’ha fet de manera ecològica, ho expliquen.” Moltes marques de roba sostenible mostren el certificat GOTS, que garanteix que la roba s’ha fet amb materials orgànics i respectant els drets humans.

Més enllà de les botigues ‘slow fashion’: evitar de comprar

Reciclar, reutilitzar i personalitzar 

La filosofia de la moda sostenible estableix que comprar és la darrera opció, tan sols quan sigui necessària. Reciclar, reutilitzar i personalitzar la roba que tenim sempre és millor que no comprar-ne de nova. Que ens avorrim d’un conjunt és normal, però sempre el podem modificar o combinar d’una manera diferent. Hi ha mil opcions: convertir uns texans llargs en uns pantalons curts, tallar les mànigues d’una samarreta o fins i tot tenyir-la o escurçar-la, canviar uns botons per uns altres, convertir roba antiga en una bossa de tela, afegir-hi accessoris… A YouTubeInstagram i Tik Tok es poden trobar una munió de vídeos de guia i idees senzilles. Si finalment no trobem cap nou ús a una peça, sempre en podem fer parracs per a netejar, o bé donar-la o vendre-la.

Donar o vendre 

Cada vegada hi ha més recursos i aplicacions que faciliten el fet de donar o vendre la roba que ja no volem, que és reutilitzada i reciclada. La Fundació Humana té nombrosos contenidors i botigues a diverses ciutats, a més de la Cooperativa Roba Amiga. A diverses parròquies també es pot donar la roba a Càritas. Al País Valencià, Koopera també té punts de recollida.

Vendre la roba també és força fàcil amb aplicacions com ara Vinted, que funciona amb punts d’enviament, o Wallapop, pensat perquè comprador i venedor es trobin.

Bescanvi de roba i roba de segona mà

Bescanviar roba també és molt pràctic, i per internet fins i tot es preparen trobades. A Slow Fashion & Co, per exemple, organitzen intercanvis de roba a Barcelona. Hi ha també una opció de tota la vida, l’intercanvi als mercats: a Barcelona s’organitza el Mercatroc i el Baby Troc (per a roba infantil). A la Pobla, a Mallorca, també s’han organitzat alguns intercanvis i a València s’han fet més de vint trobades De armario en armario.

Si volem comprar roba de segona mà, moltes botigues en tenen d’estil vintage molt original. En són exemples Holala! (Barcelona i Eivissa), El vestidor Vintage (València) Lullaby Vintage (Barcelona), Flamingos (Barcelona, Eivissa, Reus, Lleida, València i Mallorca) TurQuesh (Barcelona), Kauf Vintage (València), el Rastrell (València), DETUaMI (Palma), Sèrie B (Palma) i la Puríssima de Menorca (Ciutadella). A les botigues d’Humana, com a les d’Engrunes, també es pot comprar i donar roba. A Percentil també s’hi pot trobar roba de segona mà de marca, i bé de preu.

No comprar tant, triar millor i fer que duri

En definitiva, l’slow fashion convida a no comprar tant i a triar millor. De fet, augmentar l’espai entre compra i compra també és una manera d’accedir més fàcilment a productes de moda sostenible, que acostumen a ser més cars, però que duren més.

És important de no comprar per impuls, i per això pot ser útil de revisar l’armari i apuntar quina roba es necessita realment, i no comprar mai per capritx o per si de cas. L’armari càpsula, un armari minimalista que ha de contenir a tot estirar vint, trenta o quaranta peces de roba, pot ajudar a organitzar-se i a no comprar de més.

També s’aconsella de comprar roba que no passi de moda i no seguir tendències cridaneres que al cap d’un temps potser s’acaben abandonant. Els vestits de nit o de festa, que s’acostumen a fer servir poc, potser és millor demanar-los a algú en compte de comprar-los, o optar per peces que es puguin reutilitzar de diverses maneres, com ara les granotes multiposició.

Finalment, per mirar que la roba duri més és important de seguir les instruccions de rentada, no rentar a altes temperatures, planxar només si cal i no fer més bugades de les que calgui; és a dir, no rentar una samarreta neta que hem dut tan sols unes quantes hores.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.