Gairebé dos-centes periodistes i informadors han estat assassinats a Síria des de l’inici del conflicte, el març del 2011. Aproximadament mig centenar més estan detinguts o segrestats per les diferents faccions armades, segons un informe presentat per Reporters Sense Fronteres (RSF) en motiu del Dia Mundial dels Refugiats.

L’informe xifra en cinquanta-un el nombre de periodistes professionals que han estat assassinats durant aquests anys. A més, també han perdut la vida un mínim de 144 persones que exercien l’ofici sense ser la seva professió. Sense ells, seria impossible conèixer què passa sobre el terreny.

A les dades sobre morts, cal sumar-hi també els gairebé cinquanta infromades que han estat detinguts arbitràriament en presons sirianes, són ostatges d’Estat Islàmic o altres grups extremistes, o han desaparegut.

L’ONG ha recordat amb aquestes xifres que els periodistes s’han convertit en un dels principals objectius de la violència durant el conflicte, del qual han fugit centenars de periodistes, professionals o no. Fins i tot a l’exili, molts segueixen tement per la seva seguretat, una por que se suma a les dificultats associades a la condició d’ésser refugiats.

En primera persona
RSF ha entrevistat vint-i-quatre periodistes sirians que es troben a Turquia, Jordània i el Líban, els principals destins dels refugiats sirians. Amb aquestes entrevistes RSF ha pogut comprovar la por a les represàlies del col·lectiu, ja sigui contra ells o bé contra els familiars que han deixat en territori sirià.

‘Les autoritats sirianes van detenir una col·lega que treballava per a la nostra revista. Sota tortura, es va veure obligada a revelar els nostres noms després que accedissin al seu ordinador portàtil. Molts membres de l’equip de la revista van fugir del país i jo també ho vaig fer’, ha explicat un redactor en cap fugit a Turquia.

Al marge de la seguretat, aquests informadors tampoc poden reprendre la seva feina al país d’acollida, ja que segueixen tenint limitada la llibertat de moviment. Un periodista sirià a Gaziantep (Turquia) ha lamentat en aquestes els impediments per aconseguir papers: ‘No puc demanar-li a un accident de cotxe que s’esperi fins que jo obtingui un permís de viatge per cobrir-lo.’

En el cas de Jordània, els sirians amb residència legal i un passaport vàlid poden obtenir un permís de treball sempre que el contractant afirmi que el lloc requereix una experiència impossible de trobar entre la població jordana.

Aquests requisits poden derivar en abusos, molts persones acaben treballant sense papers ni drets. ‘He arribat a fer jornades laborals de vint hores i a dormir a l’oficina. Em van sotmetre a humiliacions verbals’, ha explicat un periodista sirià ara refugiat a Jordània.

Al Líban, els refugiats sirians han de ser apadrinats per un individu o una empresa del Líban amb la finalitat d’adquirir un estatus legal, però això suposa despeses administratives desorbitades. Una corresponsal d’un mitjà sirià ha explicat a RSF que està registrada com a treballadora agrícola.

La repercussió de la guerra Síria al Líban també complica la tasca d’informar, ja que qualsevol posicionament és vist amb recel. ‘La milícia de Hezbollah em va atrapar i em va sotmetre a una investigació sobre la meva feina. Em van amenaçar, em van dir que ara estic al Líban i que no hauria d’escriure sobre ell’, ha explicat un redactor, en al·lusió al partit-milícia aliat del règim de Bashar Al-Assad.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb