11.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 11.03.2025 - 22:49
The Washington Post · Loveday Morris, Abbie Cheeseman i Mohamad El Chamaa
Centenars de membres de la minoria alauita de Síria, incloent-hi dones i criatures, han estat assassinats en enfrontaments sectaris entre les forces del nou govern i les restes de l’exèrcit d’Assad, en l’espiral de violència més greu al país d’ençà de la caiguda de l’antic règim sirià, el desembre passat.
El president interí de Síria, Ahmed al-Xaraa –un ex-milicià sunnita més conegut com a Abu Mohammed al-Jolani– va fer una crida a la unitat nacional diumenge, mentre a les xarxes proliferaven vídeos d’execucions en massa i cadàvers amuntegats als carrers de pobles alauites. 624 persones, pel cap baix, han mort en els atacs d’aquests darrers dies, segons dades de la Xarxa Siriana de Drets Humans. Uns altres grups locals de drets humans han informat de xifres semblants, i els dirigents de la comunitat alauita han dit que esperaven que la quantitat de morts augmentés els dies vinents, a mesura que se’n vagin identificant els cossos.
Els assassinats s’han comès, sobretot, a les províncies costaneres de Tartus i Latakia, que és on es concentra la població alauita, la minoria religiosa a la qual pertany l’ex-president Baixar al-Assad. La violència esclatà la setmana passada, quan un grup d’alauites –molts dels quals militars de l’antic règim– protagonitzaren una onada d’atacs contra les forces de seguretat del nou govern. Tot i que quan començaren semblaven poc més que unes escaramusses, els atacs han escalat fins a matances generalitzades contra la població civil en qüestió de dies.
En declaracions a The Washington Post, alauites de Tartus i Latakia relaten com els milicians sunnites es dedicaren a recórrer casa per casa per saquejar-les i matar-ne els residents a sang freda. Alguns veïns, aterrits, han aconseguit de fugir cap al Líban; d’altres s’han amagat a les muntanyes i als boscos de la zona.
“Famílies senceres han estat aniquilades”, explica una metgessa que treballa a al-Qadmus, una ciutat situada a les muntanyes de Tartus. La dona fugí de casa seva diumenge al matí, mentre els atacs a la ciutat continuaven. “Van entrar a les cases i van matar tots els alauites que hi van trobar, sense cap mirament”, diu.
La doctora, que parla amb la condició d’anonimat per por de represàlies, explica que la majoria dels morts en la violència dels darrers dies són civils, i que a l’hospital on treballa han arribat molts pacients amb ferides de bala i de metralla.
L’estat ha provat de distanciar-se dels assassinats, tot atribuint-los a grups aïllats i formant un comitè especial per a investigar la violència. Però els testimonis dels atacs afirmen que els milicians que els van cometre no es diferenciaven dels soldats del govern. Alguns d’ells semblaven estrangers, afirmen.
L’episodi posa en relleu els problemes a què s’enfronta Síria d’ençà de la caiguda d’Assad, després de gairebé catorze anys de guerra civil. La inestabilitat que ha consumit la societat siriana la darrera dècada i mitja ha deixat cicatrius sectàries molt profundes, s’hi ha atiat les flames de l’extremisme i el país s’ha convertit en un imant per als islamistes estrangers.
Xaraa, que és sirià i va formar part d’Al-Qaeda en el passat, va començar la seva carrera com a insurgent islamista. El seu grup rebel, Hayat Tahrir al-Xam (HTS), fou qui encapçalà l’operació que culminà en l’enderrocament del règim Assad, aquest desembre passat. Xaraa ha promès en tot moment que el seu govern inclouria les minories del país, però l’episodi de violència dels darrers dies exposa dubtes molt seriosos sobre si l’ex-milicià realment està disposat a mantenir a ratlla –o, si més no, si n’és capaç– l’entramat de faccions armades que continuen operant a tot el país.
“Ningú estarà per sobre de la llei, i tots aquells que tinguin les mans tacades de sang siriana s’enfrontaran a la justícia, amb imparcialitat i sense tardança”, declarà Xaraa diumenge proppassat.
L’espiral de violència sembla que ha disminuït aquestes darreres hores, però molts alauites diuen que estan massa terroritzats per a tornar als seus pobles. Un resident d’al-Sanobar, un poble de Latakia, diu que els milicians van irrompre al poble divendres al matí i van dirigir-se a casa del batlle, on van obrir foc contra ell i els seus tres fills mentre obligaven la dona a mirar-ho.
“Imagina’t que maten el teu marit i els teus tres fills davant teu”, diu l’home, que no era allà en el moment de la matança però transmet els relats dels seus veïns. Com altres persones esmentades en aquest reportatge, es nega a donar el seu nom per por de rebre represàlies.
En el moment del crim, la dona i la filla –de quatre anys– d’un dels fills del batlle també eren a la casa. “Un dels milicians amenaçà la dona de matar la seva filla si no es treia una joia d’or que duia”, explica el veí. Deu membres de la família van ser assassinats pels milicians en unes altres cases de la ciutat, explica entre llàgrimes.
Tan sols a al-Sanobar han mort assassinades 133 persones, pel cap baix, aquests darrers dies. En uns altres pobles, afegeix, famílies senceres han estat aniquilades.
“La matança de civils en les zones costaneres del nord-oest de Síria ha d’aturar-se immediatament”, declarà diumenge el comissari de l’ONU per als Drets Humans, Volker Turk, que explicà que la seva oficina havia rebut “informacions extremadament pertorbadores” sobre l’assassinat de famílies senceres, incloent-hi dones i criatures.
Diumenge, en un discurs, Xaraa qualificà la violència com un dels “envits previsibles” en la reconstrucció de la Síria de postguerra. Però després de les matances, alguns alauites diuen que els costa de veure un futur per a la minoria al país.
“Com a alauita, no veig que tinguem cap futur ací, a Síria”, explica un home de la ciutat costanera de Jableh, que diu que aquest cap de setmana s’hagué d’amagar en un edifici abandonat per escapar de les matances.
Un altre resident de la ciutat diu que la seva dona i el seu fill van fugir de la llar de la família divendres proppassat, quan el veí del pis de sota fou assassinat pels milicians.
“Continuo viu, però no sé si podré dir-ho d’ací a una hora o demà”, sospira.
Morris informa de Berlín estant; i Cheeseman i El Chamaa, de Beirut estant. Mustafa Salim, de Bagdad estant, i Souad Mekhennet, de Washington estant, han contribuït a aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
