El Sinn Féin fa història amb Michelle O’Neill com a presidenta al nord

La dirigent del Sinn Féin al Nord d’Irlanda, Michelle O’Neill, ha jurat aquest migdia el càrrec com a ministra principal nord-irlandesa. O’Neill, partidària declarada de la unificació irlandesa, esdevé així el primer dirigent republicà a assumir el lideratge del territori, una fita que el Sinn Féin mateix ha titllat d’històrica.

“És un honor per mi ser aquí com a ministra principal”, ha dit O’Neill després d’haver assumit el càrrec. “Marquem un moment d’igualtat i progrés. Una nova oportunitat per a treballar i créixer junts, tot confiant que, vinguem d’on vinguem, siguin quines siguin les nostres aspiracions, podem i hem de construir el nostre futur junts”, ha afegit.

El Partit Democràtic Unionista (DUP), conservador i pro-britànic, ha dit estar disposat a entrar en un govern de coalició amb el Sinn Féin. Si bé és un executiu semblant als que han governat el Nord d’Irlanda d’ençà de la instauració de les institucions autonòmiques fa més d’un segle, aquest presenta la diferència fonamental que serà el Sinn Féin –i no pas els unionistes– qui ocuparà el màxim càrrec executiu. El partit va ser, per primera vegada a la història del Nord d’Irlanda, la força més votada en les eleccions del maig del 2022.

Els unionistes es van negar a participar en un govern de coalició amb els republicans en protesta pel mecanisme comercial instal·lat després del Brexit, que deixava el Nord d’Irlanda dins el mercat comú europeu, mentre que les mercaderies de la Gran Bretanya eren sotmeses a controls duaners. Després de gairebé dos anys de blocatge, la solució ha estat un model mixt que permet l’entrada lliure de mercaderies de la Gran Bretanya, encara que amb inspeccions esporàdiques basades en un criteri dels serveis secrets en matèries de risc alimentari o de seguretat.

Abans del nomenament d’O’Neill, Edwin Poots, membre del DUP, ha estat elegit president de l’Assemblea del Nord d’Irlanda. L’Assemblea d’Stormont és un punt clau de l’Acord de Divendres Sant, signat el 1998, que estipula un repartiment de poder entre els dos partits unionistes i republicans majoritaris.