06.01.2023 - 21:40
El 2022 no va ser un bon any per a la classe treballadora. Una inflació disparada, empesa essencialment per l’augment dels beneficis empresarials, va fer davallar el poder adquisitiu dels treballadors, que van veure com el seu salari creixia per sota dels preus. En aquest context, el comportament de les remuneracions salarials a Galícia i el País Basc no pot passar desapercebut pel seu significat social, econòmic i, sobretot, polític.
Així, Galícia va encapçalar l’augment dels sous a l’estat espanyol el 2022, amb una pujada del 4,83%. Tot seguit, s’hi va situar el País Basc, amb un augment del 4,57%, seguit de Navarra, amb un 4,49%. La pujada de les remuneracions en aquests territoris supera de més de dos punts la mitjana espanyola, del 2,69%. Precisament, Catalunya és molt a prop d’aquesta xifra, amb una pujada del 2,73%.
Cal destacar que els augments retributius van lligats a la fortalesa i la combativitat de les organitzacions sindicals, a la conflictivitat de les respectives formacions socials i a la capacitat de mobilització i lluita dels treballadors. En aquest sentit, el País Basc i Galícia van encapçalar la conflictivitat laboral a l’estat espanyol.
Les realitats econòmiques, polítiques i socials de Galícia, el País Basc i Navarra tenen moltes diferències, però comparteixen l’existència d’un sindicalisme nacionalista hegemònic, amb gran capacitat de mobilització i que impugna la política del diàleg social i de cohesió amb la patronal i els governs que practica el sindicalisme majoritari a l’estat espanyol, d’ençà dels temps de la transició.
La dinàmica social i de la negociació col·lectiva impulsada pel sindicalisme nacionalista afavoreix una millora en les condicions laborals del conjunt de la classe treballadora de l’estat espanyol. Un exemple paradigmàtic és el de la lluita de les treballadores d’Inditex de la Corunya i la seva capacitat per a modificar la dialèctica laboral en el conjunt del grup. Sembla que els avenços socials també són gràcies a la lluita de les perifèries.
